Canvis

Pel seu pare, Diego Lainez, pertanyia a la noblea [[infançó|infançona]]; per la seua mare, filla del magnat Rodrigo Àlvarez, descendent per llínea paterna de Laín Calvo, u dels dos Juges de [[Castella]], a l'alta noblea. Orfe en 1058, s'educà en el palau real junt a l'infant Sancho. Estudià lletres i lleis, segurament en el [[|Monasteri de Sant Pere de Cardeña|monasteri de Sant Pere de Cardeña]].

Pel seu pare, Diego Lainez, pertanyia a la noblea [[infançó|infançona]]; per la seua mare, filla del magnat Rodrigo Àlvarez, descendent per llínea paterna de Laín Calvo, u dels dos Juges de [[Castella]], a l'alta noblea. Orfe en 1058, s'educà en el palau real junt a l'infant Sancho. Estudià lletres i lleis, segurament en el [[|Monasteri de Sant Pere de Cardeña|monasteri de Sant Pere de Cardeña]].

En la mort de [[Ferran I]] (27 decembre 1906), pare de Sancho, este és proclamà rei, [[SAncho II de Castella|Sancho II]], i una vegada pressa possessió del regne de Castella, armà cavaller (1060) i nomenà alferes real al Cid.

En la mort de [[Ferran I]] (27 decembre 1906), pare de Sancho, este és proclamà rei, [[Sancho II de Castella|Sancho II]], i una vegada pressa possessió del regne de Castella, armà cavaller en l'any [[1060]] i nomenà alferes real al Cid.

El Cid venç al navarro [[Jimeno Garcés]] en duel judicial. Gràcies ad esta victòria rep el sobrenom de 'Campeador' (Campi doctor). El terme "Cid" se l'aplicaren els musulmans i equival a «senyor» i deriva de la transcripció de l'aràbic 'sayyid', que significa amo o senyor.

El Cid venç al navarro [[Jimeno Garcés]] en duel judicial. Gràcies ad esta victòria rep el sobrenom de 'Campeador' (Campi doctor). El terme '''"Cid"''' se l'aplicaren els musulmans i equival a «senyor» i deriva de la transcripció de l'aràbic 'sayyid', que significa amo o senyor.

Braç dret del rei Sancho II. Participà en el sometiment del regne taifa Saragossà (1067), en les batalles de Llantada (1068) i Golpejera (1070). El seu senyor morí en la rodada de Zamora (1072).

Braç dret del rei [[Sancho II] de Castella]. Participà en el sometiment del regne taifa de [[Saragossa]] en [[1067]], en les batalles de Llantada (1068) i Golpejera (1070). El seu senyor morí en la rodada de Zamora en [[1072]]).

En l'iglésia de Santa Gadea de Burgos, prengué jurament a Anfós VI per a poder ser reconegut com a rei. Una vegada fet açò és feu el seu vassall. És casà en la neboda del rei, Jimena Díaz, filla del comte d'Oviedo el 19 de Juliol de 1074. La mort de Sancho II arruïnà la posició del Cid en la cort.

En l'[[iglésia de Santa Gadea]] de Burgos, prengué jurament a [[Anfós VI de Castella]] per a poder ser reconegut com a rei. Una vegada fet açò és feu el seu vassall. És casà en la neboda del rei, [[Jimena Díaz]], filla del [[comte d'Oviedo]] el [[19 de Juliol]] de [[1074]]. La mort de Sancho II arruïnà la posició del Cid en la cort.

(1080). Estant en Sevilla cobrant les pariages a al-Mu'tamid per al rei de Castella, derrotà al rei granadi Abd Alláh, García Ordóñez i uns atres castellans, els apresonà en Cabra. Els concedí la llibertat als tres dies, pero en avant contà en una declarada enemistat del favorit.

Estant en Sevilla cobrant les pariages en l'any [[1080]] a al-Mu'tamid per al rei de Castella, derrotà al rei granadi Abd Alláh, [[García Ordóñez]] i uns atres castellans, els apresonà en [[Cabra]]. Els concedí la llibertat als tres dies, pero en avant contà en una declarada enemistat del favorit.

A conseqüència d'una atrevida cavalcada per terres toledanes en resposta ad un atac musulmà a Gormaz, Anfós VI li declarà incorregut en l'ira regia, sanció que duya al desterro (1081).

A conseqüència d'una atrevida cavalcada per terres toledanes en resposta ad un atac musulmà a Gormaz, Anfós VI li declarà incorregut en l'ira regia, sanció que duya al desterro en l'any [[1081]].

En el seu primer desterro, deixa a la seua dòna i als seus fills en Cardeña. Busca un nou senyor. És rebujat en Barcelona, pero no en Saragossa, a on se fica al servici d'al-Mu'tamin. Defenent-lo derrota al germà d'est, al-háyib Mundir, rei de Lleida, i a son aliat Berenguer II de Barcelona en Almenar, a 20 Km. de Lleida, apresonant al mateix.

En el seu primer desterro, deixa a la seua dòna i als seus fills en [[Cardeña]]. Busca un nou senyor. És rebujat en [[Barcelona]], pero no en Saragossa, a on se fica al servici d'[[al-Mu'tamin]]. Defenent-lo derrota al germà d'est, [[al-háyib Mundir]], rei de [[Lleida]], i a son aliat [[Berenguer II de Barcelona]] en [[Almenar]], a 20 Km. de Lleida, apresonant al mateix.

Al socórrer a Anfós VI en Rueda (1083), lo rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a Castella, pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en Morella venç a Sancho Ramírez d'Aragó i a Mundir (1084). Poc després, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Cid no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall (1087). Anfós permet al Cid que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.

Al socórrer a Anfós VI en [[Rueda]] en l'any [[1083]]), lo rei, segons el Fur, li tornà el favor regi i retorna a Castella, pero decidix tornar al servici d'al-Mu'tamin i en [[Morella]] venç a [[Sancho Ramírez d'Aragó]] i a Mundir en [[1084]]. Poc després, Anfós VI jura prendre Saragossa, el Cid no combat, puix no desija combatre al seu senyor. L'arribada dels almoràvits i la derrota de Zalaca reconcilien de nou a monarca i vassall (1087). Anfós permet al Cid que retorne a Llevant, concedint-li totes les conquistes que fera als musulmans.

Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a al-Qádir de Valéncia i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou (1088). Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a Valéncia del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de Valéncia, Albarracín i Alpuente (1089).

Unit a Musta'in, que succeix a Mu'tamin de Saragossa, auxilia a al-Qádir de Valéncia i llibera esta bella ciutat del sometiment de Mundir de Lleida en tropes castellanes a sou (1088). Com a protector d'al-Qádir, a l'any següent, i en 7.000 castellans més, llibera de nou a Valéncia del sometiment que impongueren Munddir i Berenguer II i conseauix que és someteren al seu rei Anfós els principats de Valéncia, Albarracín i Alpuente (1089).