26 055
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 25:
Llínea 25: + + + + + +
sense resum d'edició
Eusebio Sempere fon membre de ''Los Siete 1948-1954'' junt als següents artistes: [[Ángeles Ballester Garcés]], [[Vicente Castellanos Giner]], [[Vicente Fillol Roig]], [[Juan Genovés Candel|Juan Genovés]], [[Vicente Gómez García]], [[Ricardo Hueso de Brugada]], [[Juan Bautista Llorens Riera]], [[Joaquín Michavila Asensi|Joaquín Michavila]] i [[José Masiá Sellés]].
Eusebio Sempere fon membre de ''Los Siete 1948-1954'' junt als següents artistes: [[Ángeles Ballester Garcés]], [[Vicente Castellanos Giner]], [[Vicente Fillol Roig]], [[Juan Genovés Candel|Juan Genovés]], [[Vicente Gómez García]], [[Ricardo Hueso de Brugada]], [[Juan Bautista Llorens Riera]], [[Joaquín Michavila Asensi|Joaquín Michavila]] i [[José Masiá Sellés]].
En l'any [[1955]] va presentar la seua série de ''Relleus Lluminosos'' (unes caixes de llum en varis plans en l'interior, paralels i en formes geomètriques retallades) en el XI Saló des Réalités Nouvelles, a on la seua decisió d'entregar en mà copies del ''Manifest de la Llum'' fon mal acollida pels atres artistes concentrats. En [[1959]] va participar en la Bienal de [[São Paulo]] i en [[1960]] en la Bienal de [[Venècia]].
En [[1958]] va conéixer a Abel Martín en qui desenrollaria la tècnica de la serigrafia que havia estat deprenent des de [[1955]], i en giner de [[1960]] Eusebio i Abel varen retornar a [[Espanya]], a on Sempere participa en diverses colectives i treballa en el [[Grup Parpalló]]. En [[1961]] convoca una exposició en l'Ateneu de Madrit, que marcaria en inici de la seua etapa d'èxits. Comença a utilisar contrachapats com a soport, treballant en gouache, regla i tirallínees. La seua gama cromàtica es tiny de més ocres i terres, es fa «més espanyola».
En [[1963]] i [[1966]] viajà becat als [[Estats Units]], prenent allí contacte en noves tendències artístiques (el pop, el minimalisme, el moviment [[Fluxus]]), i en abdós estàncies va expondre en la Schaefer Gallery, ademés d'en diverses colectives, una d'elles en el [[MoMA]] de [[Nova York]]. En la década de [[1960]] va expondre ademés en [[Itàlia]], [[Alemània]] o [[Japó]], i es va especialisar en la tècnica de la serigrafia que desenrollaria en la década següent. En la seua última etapa vital es va interessar per l'escultura i la seua relació en lo cinètic, lo òptic i la llum. Segons les seues pròpies manifestacions, concebia les seues escultures com a «pintures en tres dimensions o anti-escultures», peces de ferro o acer de depurada tècnica i síntesis geomètrica, mòvils o giratòries, penjants o sobre peanyes o plataformes.
(Secció per completar)
(Secció per completar)