| La seua morada era un sicomor ([[figuera]]) en Heliópolis i les seues branques eren refugi de les ànimes cansades. Segons la tradició copta era el sicomor baix el que la [[Verge Maria]] es va assentar per a descansar en el seu viage a [[Egipte]]. | | La seua morada era un sicomor ([[figuera]]) en Heliópolis i les seues branques eren refugi de les ànimes cansades. Segons la tradició copta era el sicomor baix el que la [[Verge Maria]] es va assentar per a descansar en el seu viage a [[Egipte]]. |
− | El seu pare Shu (deu del vent) i Ra varen intentar separar-la de Geb i varen prohibir que donara a llum en qualsevol dia de l'any (que en eixe llavors solament constava de 360 dies). Pero Nut va ser ajudada per [[Thot]] (el deu del saber) qui repte a [[Jonsu]] (deu de la [[lluna]]) en un partit d'[[escacs]] en pedres llunars blanques i negres. En cada partida va guanyar una miqueta de llum de la lluna (que en eixe llavors lluïa tant com el sol), que va unir per a formar 5 dies adicionals que va posar al final del calendari, de modo que no pertanyien ni a l'any vell ni al nou, per lo que Nut va poder donar a llum a Osiris, Isis, Seth, Neftis i Horus, un en cada u dels dies epagógens. Per la pèrdua d'aquells péntols de llum, la lluna no va poder lluir tant com abans i per això va recuperant poc a poc la seua lluentor per a despuix escomençar a minvar i escomençar de nou. | + | El seu pare Shu (deu del vent) i Ra varen intentar separar-la de Geb i varen prohibir que donara a llum en qualsevol dia de l'any (que en eixe llavors solament constava de 360 dies). Pero Nut va ser ajudada per [[Thot]] (el deu del saber) qui repte a [[Jonsu]] (deu de la [[lluna]]) en un partit d'[[escacs]] en pedres llunars blanques i negres. En cada partida va guanyar una miqueta de llum de la lluna (que en eixe llavors lluïa tant com el sol), que va unir per a formar 5 dies adicionals que va posar al final del calendari, de modo que no pertanyien ni a l'any vell ni al nou, per lo que Nut va poder donar a llum a Osiris, Isis, Seth, Neftis i Horus, un en cada u dels dies epagógens. Per la pèrdua d'aquells péntols de llum, la lluna no va poder lluir tant com abans i per això va recuperant poc a poc la seua lluentor per a despuix escomençar a minvar i escomençar de nou. |