4102 bytes afegits
, 18:46 7 abr 2023
[[File:Nut.svg|thumb|250px|Representació de Nun i Nunet]]
'''Nut''' o '''Nuit''' ''La Gran'', (nom egipcíac: Nut. Nom [[grec]]: Nut. Deitat grega en la que era equiparada: [[Rea]]), que va allumenar als deus és la [[Deu|deesa]] personificació del cel segons la [[mitologia egipcíaca]].
== Iconografia ==
Se la solia representar com una dòna nueta, en el cos estovat a modo de volta celest, revestida d'[[Estrela|estreles]]. Algunes voltes com una [[vaca]] o sobre el seu marit [[Geb]] (la Terra) i el seu pare [[Shu]] (l'aire) intentant separar-los (representació gràfica del mit). També es representava encata que posteriorment com una dòna que du en el cap un [[gerro]] d'aigua. Les seues extremitats simbolisaven els quatre pilars sobre els que es recolza el cel.
== Mitologia ==
Filla de Shu i [[Tefnut]], esposa del seu germà [[Geb]], i mare dels deus [[Osiris]], [[Isis]], [[Seth]], [[Neftis]] i [[Horus]] el vell, que varen nàixer en els dies epagógens. En Heliópolis era considerada mare de [[Ra]] i se l'identificava en una vaca (Mehet-Urt).
Nut diàriament donava a llum al [[Sol]] que viajant sobre el seu cos aplegava fins a la seua boca, desapareixent en l'interior (o en el [[Duat]]), renaixent al sendemà.
Protectora dels morts, que acodien a ella per a obtindre aliment i protecció, donava als difunts la facultat de renàixer. En els sarcòfecs se la representava protegint al difunt en les ales esteses, o en l'interior, com a dòna en els braços alçats, ajudant-ho a renàixer en el Més allà, o com a representació del cel.
La seua morada era un sicomor ([[figuera]]) en Heliópolis i les seues branques eren refugi de les ànimes cansades. Segons la tradició copta era el sicomor baix el que la [[Verge Maria]] es va assentar per a descansar en el seu viage a [[Egipte]].
El seu pare Shu (deu del vent) i Ra varen intentar separar-la de Geb i varen prohibir que donara a llum en qualsevol dia de l'any (que en eixe llavors solament constava de 360 dies). Pero Nut va ser ajudada per [[Thot]] (el deu del saber) qui repte a [[Jonsu]] (deu de la [[lluna]]) en un partit d'[[escacs]] en pedres llunars blanques i negres. En cada partida va guanyar una miqueta de llum de la lluna (que en eixe llavors lluïa tant com el sol), que va unir per a formar 5 dies adicionals que va posar al final del calendari, de modo que no pertanyien ni a l'any vell ni al nou, per lo que Nut va poder donar a llum a Osiris, Isis, Seth, Neftis i Horus, un en cada u dels dies epagógens. Per la pèrdua d'aquells péntols de llum, la lluna no va poder lluir tant com abans i per això va recuperant poc a poc la seua lluentor per a despuix escomençar a minvar i escomençar de nou.
== Cult ==
Deesa originària d'Heliópolis, va tindre santuaris en Menfis i Dendera.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en [[anglés]])
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Drawings of Nut (goddess)}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]