1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Gabriel Miró Ferrer''' (Alacant, 28 de juliol de 1879 – † Madrit, 27 de maig de 1930), escritor espanyol. == Biog...».
'''Gabriel Miró Ferrer''' ([[Alacant]], [[28 de juliol]] de [[1879]] – † [[Madrit]], [[27 de maig]] de [[1930]]), [[escritor]] [[Espanya|espanyol]].
== Biografia ==
Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li van concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure els seus pares a traslladar-ho a l'Institut d'Alacant, i després va anar en la seua família a [[Ciutat Real]], com reflectirà en la seua novela ''Chiquet i gran''; allí va acabar el [[bachillerat]]. A l'octubre de 1895 va començar a estudiar [[Dret]] en la [[Universitat de Valéncia]] i en la [[Universitat de Granada]], a on se va llicenciar en [[1900]]. Fracassat en dos convocatòries d'oposicions a la Judicatura, va ocupar càrrecs modests en l'Ajuntament d'Alacant i en el seu [[Diputació Provincial d'Alacant|Diputació provincial]], vivint en l'apartat barri de Benalúa.
En [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en Alacant, del matrimoni del qual van nàixer les seues filles Olympia ([[1902]]) i Clemència ([[1905]]). En [[1908]] va guanyar el primer premi de novela organisat per ''El Conte Semanal'', adquirint ràpidament gran fama de narrador i estiliste: en eixe mateix any li donen un homenage diversos escritors, entre ells [[Valle Inclán]], [[Pio Baroja]] i [[Felipe Trigo]]; també en eixe any mor son pare. Colabora en molts diaris i revistes espanyoles i americanes, entre elles ''L'Heraldo'', ''Els Dilluns l'Imparcial'', ''ABC'' i ''El Sol'' de Madrit, i ''Cares i Caretes'' i ''La nació'' de [[Buenos Aires]].
En 1911 li van nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de 1914 va caminar empleat en la Diputació de Barcelona, a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre 1914 i 1920 va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a Madrit al ser nomenat en 1920 funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en 1921 era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En 1925 va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en 1927 és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical.
L'infància i joventut de Gabriel Miró en un ambient catòlic i tradicionaliste van modelar profundament Gabriel com a home melancòlic i introvertit; era un cristià essencial i pur de sentiments, pero la seua experiència formativa en els jesuïtes ho va convertir en anticlerical a la manera de "Clarí". Home senzill, humil i bondadós, Gabriel Miró va tindre un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflexa en les seues obres, de temps lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castiços, [[arcaisme]]s i [[sinestèsia|sinestèsies]]. Entre els seus escassos amics va tindre al compositor [[Óscar Esplá]] i a l'escritor [[José Martínez Ruiz]], "Azorín", que era de la seua mateixa terra, valencià.
== Obra ==
La major part de la crítica considera que l'etapa de madurea lliterària de Gabriel Miró s'inicia en ''[[Les cireres del cementeri]]'' ([[1910]]), la trama de les quals desenrolla el tràgic amor de l'hipersensible jove Félix Valdivia per una dona major (Beatriz) i presenta —En una atmòsfera de voluptuositat i d'intimisme líric— Els temes de l'erotisme, la malaltia i la mort.
En [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]]'', novela en que se relata la història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps.
Un any després apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]]'' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]]'', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[álter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]]'' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]]'' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor.
En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]]'', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]]'', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]]'' (1926). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos.
[[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles líriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen
#La tècnica del [[fragmentarisme]],
#La utilisació de la [[elipsis]] i
#La estructuració del relat en escenes disperses, unides a través de la [[reflexió]] i la [[Memòria|rememoració]].
La temporalitat constituïx el ''tema essencial'' de l'obra de l'autor alacantí, qui incorpora el passat a un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el Recort. Com, abans que ell, fera [[Azorín]].
El ''sensorial'' és en la lliteratura mironiana una forma de creació i coneiximent, d'ací
#La riquea plàstica de la seua obra,
#El us de les sinestèsies i d'imàgens sensorials,
#La adjectivació sorprenent i
#El lèxic riquíssim.
== Bibliografia de l'autor ==
Es van editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; a Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i a Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.
*''La dona d'Ojeda'', 1901.
*''Basta d'escenes'', 1903.
*''del viure'', 1904.
*''La novela d'un amic'', Alacant, 1908.
*''Nómada'', 1908.
*''La palma rota'', 1909
*''El fill sant'', novela curta, 1909
*''Amors d'Antón Hernando'', novela curta
*''Les cireres del cementeri''
*''La senyora, els seus i els atres'', 1912, novela curta
*''de l'hort provincià'', Barcelona, 1912, contes
*''El yayo del rei'', Barcelona, 1915.
*''Dins del tancat'', Barcelona, 1916.
*''Figures de la Passió del Senyor'', 1916 i 1917.
*''Llibre de Sigüenza'', 1917.
*''El fum dormit'', Madrit, 1919.
*''L'àngel, el molí i el caragol del far'', Madrit, 1921.
*''El nostre pare Sant Daniel'', Madrit, 1921.
*''Chiquet i gran'', Madrit, 1922.
*''El bisbe lleprós'', Madrit, 1926.
*''Anys i llegües'', Madrit, 1928.
== Bibliografia sobre l'autor ==
*Guardiola Ortiz, José, ''Biografia íntima de Gabriel Miró''. Alacant: Imprenta Guardiola, 1935.
*Ramos, Vicente, ''El món de Gabriel Miró''. Madrit: Gredos, 1964.
== Enllaços externs ==
*[http://www.cam.es/1/obra-social/miro/gabriel.Htm Portal consagrat a Gabriel Miró]
*[http://www.elecohernandiano.com/numero3/seotrosautores.Htm Completa biografia de Gabriel Miró]
*[http://www.ned.univie.ac.at/lic/autor.asp?paras=/lg;10/aut_id;27441/ Gabriel Miró en el seu context]
*[http://www.valencian-filmcommission.Org/FichaAutor.Html?Ref=583 Obres completes en la Biblioteca Virtual Cervantes]
*[http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=2376&cat=biografiasuelta artícul sobre Gabriel Miró en l'enciclopèdia GER]
[[Categoria:Alacantins]]
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Escritors en espanyol]]
[[Categoria:Generació del 98]]
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]
[[Categoria:Antics alumnes de la Universitat de Granada]]
[[Categoria:Universitat de Valéncia]]
[[Categoria:Generació de 1914]]
== Biografia ==
Fon el segon entre els fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, ingenier d'Obres Públiques. Va estudiar entre [[1887]] i [[1892]] junt en el seu germà Juan com a alumne intern dels jesuïtes del Colege de Santo Domingo en [[Oriola]], a on li van concedir el seu primer premi lliterari en un treball de redacció escolar titulat ''Un dia de camp''; allí va emmalaltir de reuma en el genoll esquerra, potser per [[hipocondria]], i va passar llarc temps en la enfermeria del colege. El seu delicat estat de salut va moure els seus pares a traslladar-ho a l'Institut d'Alacant, i després va anar en la seua família a [[Ciutat Real]], com reflectirà en la seua novela ''Chiquet i gran''; allí va acabar el [[bachillerat]]. A l'octubre de 1895 va començar a estudiar [[Dret]] en la [[Universitat de Valéncia]] i en la [[Universitat de Granada]], a on se va llicenciar en [[1900]]. Fracassat en dos convocatòries d'oposicions a la Judicatura, va ocupar càrrecs modests en l'Ajuntament d'Alacant i en el seu [[Diputació Provincial d'Alacant|Diputació provincial]], vivint en l'apartat barri de Benalúa.
En [[1901]] va casar en Clemència Maignon, filla del cònsul de [[França]] en Alacant, del matrimoni del qual van nàixer les seues filles Olympia ([[1902]]) i Clemència ([[1905]]). En [[1908]] va guanyar el primer premi de novela organisat per ''El Conte Semanal'', adquirint ràpidament gran fama de narrador i estiliste: en eixe mateix any li donen un homenage diversos escritors, entre ells [[Valle Inclán]], [[Pio Baroja]] i [[Felipe Trigo]]; també en eixe any mor son pare. Colabora en molts diaris i revistes espanyoles i americanes, entre elles ''L'Heraldo'', ''Els Dilluns l'Imparcial'', ''ABC'' i ''El Sol'' de Madrit, i ''Cares i Caretes'' i ''La nació'' de [[Buenos Aires]].
En 1911 li van nomenar croniste de la seua ciutat natal. Des de 1914 va caminar empleat en la Diputació de Barcelona, a on se trasllada a viure. Allí va dirigir una ''Enciclopèdia sagrada'' per a l'editorial catalana Vecchi & Ramos, proyecte que no se va arribar a concloure pero que li va satisfer íntimament, i entre 1914 i 1920 va colaborar en la prensa barcelonina: ''Diari de Barcelona'', ''La Vanguardia'' i ''La Publicitat''. Coneix allí l'editor de moltes de les seues noveles, Domenech. Es va traslladar a Madrit al ser nomenat en 1920 funcionari del Ministeri d'Instrucció Pública i allí va permanéixer els últims deu anys de la seua vida; en 1921 era secretari dels concurses nacionals d'eixe mateix ministeri. En 1925 va guanyar el [[Premi Marià de Conillet d'Índies]] pel seu artícul "Hort d'encreuaments" i en 1927 és propost per a la [[Real Acadèmia de la Llengua]], pero no és triat, potser per l'escàndal alçat davant de la seua novela ''El bisbe lleprós'', considerada anticlerical.
L'infància i joventut de Gabriel Miró en un ambient catòlic i tradicionaliste van modelar profundament Gabriel com a home melancòlic i introvertit; era un cristià essencial i pur de sentiments, pero la seua experiència formativa en els jesuïtes ho va convertir en anticlerical a la manera de "Clarí". Home senzill, humil i bondadós, Gabriel Miró va tindre un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflexa en les seues obres, de temps lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castiços, [[arcaisme]]s i [[sinestèsia|sinestèsies]]. Entre els seus escassos amics va tindre al compositor [[Óscar Esplá]] i a l'escritor [[José Martínez Ruiz]], "Azorín", que era de la seua mateixa terra, valencià.
== Obra ==
La major part de la crítica considera que l'etapa de madurea lliterària de Gabriel Miró s'inicia en ''[[Les cireres del cementeri]]'' ([[1910]]), la trama de les quals desenrolla el tràgic amor de l'hipersensible jove Félix Valdivia per una dona major (Beatriz) i presenta —En una atmòsfera de voluptuositat i d'intimisme líric— Els temes de l'erotisme, la malaltia i la mort.
En [[1915]] va publicar ''[[El yayo del rei]]'', novela en que se relata la història de tres generacions en un poblet [[llevant espanyol|llevantí]], per a presentar, no sense ironia, la pugna entre tradició i progrés i la pressió de l'entorn; pero, abans que res,, mos trobem en una meditació sobre el temps.
Un any després apareix ''[[Figures de la Passió del Senyor]]'' ([[1916]]–[[1917|17]]), formada per una série d'estampes en torn als últims dies de la vida de Crist. També de [[1917]] és el ''[[Llibre de Sigüenza]]'', en el que Miró inicia les obres de caràcter autobiogràfic, centrant-se en el personage de [[Sigüenza]], no sols heterònim o [[álter ego]] de l'autor, sino el seu propi yo fixat líricament, que va donant unitat a les escenes en successió que componen el llibre. Un caràcter semblant tenen ''[[El fum dormit]]'' ([[1919]]), sobre el tema del temps, i ''[[Anys i llegües]]'' ([[1928]]), de nou en el personage de Sigüenza com a protagoniste i eix conductor.
En [[1921]] va aparéixer un llibre d'estampes, ''[[L'àngel, el molí, el caragol del far]]'', i la novela ''[[El nostre pare Sant Daniel]]'', que forma una unitat junt en ''[[El bisbe lleprós]]'' (1926). Les dos es desenrollen en la ciutat valenciana d'[[Oleza]], trasunt d'[[Orihola]], en l'últim terç del [[sigle XIX]]. La ciutat, sumida en la letàrgia, està vista com un microcosmos de misticisme i sensualitat, en el que els personages es debaten entre les seues inclinacions naturals i la repressió social, la [[intolerància]] i el [[obscurantisme]] religiós a qui estan somesos.
[[Ricardo Gullón]] ha qualificat els relats de Miró com a noveles líriques. Són, per tant, obres més atentes a l'expressió de sentiments i sensacions que a contar successos, en les que predominen
#La tècnica del [[fragmentarisme]],
#La utilisació de la [[elipsis]] i
#La estructuració del relat en escenes disperses, unides a través de la [[reflexió]] i la [[Memòria|rememoració]].
La temporalitat constituïx el ''tema essencial'' de l'obra de l'autor alacantí, qui incorpora el passat a un present continuat, per mig de les sensacions, l'evocació i el Recort. Com, abans que ell, fera [[Azorín]].
El ''sensorial'' és en la lliteratura mironiana una forma de creació i coneiximent, d'ací
#La riquea plàstica de la seua obra,
#El us de les sinestèsies i d'imàgens sensorials,
#La adjectivació sorprenent i
#El lèxic riquíssim.
== Bibliografia de l'autor ==
Es van editar dos vegades unes ''Obres completes'' de Gabriel Miró; a Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i a Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.
*''La dona d'Ojeda'', 1901.
*''Basta d'escenes'', 1903.
*''del viure'', 1904.
*''La novela d'un amic'', Alacant, 1908.
*''Nómada'', 1908.
*''La palma rota'', 1909
*''El fill sant'', novela curta, 1909
*''Amors d'Antón Hernando'', novela curta
*''Les cireres del cementeri''
*''La senyora, els seus i els atres'', 1912, novela curta
*''de l'hort provincià'', Barcelona, 1912, contes
*''El yayo del rei'', Barcelona, 1915.
*''Dins del tancat'', Barcelona, 1916.
*''Figures de la Passió del Senyor'', 1916 i 1917.
*''Llibre de Sigüenza'', 1917.
*''El fum dormit'', Madrit, 1919.
*''L'àngel, el molí i el caragol del far'', Madrit, 1921.
*''El nostre pare Sant Daniel'', Madrit, 1921.
*''Chiquet i gran'', Madrit, 1922.
*''El bisbe lleprós'', Madrit, 1926.
*''Anys i llegües'', Madrit, 1928.
== Bibliografia sobre l'autor ==
*Guardiola Ortiz, José, ''Biografia íntima de Gabriel Miró''. Alacant: Imprenta Guardiola, 1935.
*Ramos, Vicente, ''El món de Gabriel Miró''. Madrit: Gredos, 1964.
== Enllaços externs ==
*[http://www.cam.es/1/obra-social/miro/gabriel.Htm Portal consagrat a Gabriel Miró]
*[http://www.elecohernandiano.com/numero3/seotrosautores.Htm Completa biografia de Gabriel Miró]
*[http://www.ned.univie.ac.at/lic/autor.asp?paras=/lg;10/aut_id;27441/ Gabriel Miró en el seu context]
*[http://www.valencian-filmcommission.Org/FichaAutor.Html?Ref=583 Obres completes en la Biblioteca Virtual Cervantes]
*[http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=2376&cat=biografiasuelta artícul sobre Gabriel Miró en l'enciclopèdia GER]
[[Categoria:Alacantins]]
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Escritors en espanyol]]
[[Categoria:Generació del 98]]
[[Categoria:Novelistes d'Espanya]]
[[Categoria:Antics alumnes de la Universitat de Granada]]
[[Categoria:Universitat de Valéncia]]
[[Categoria:Generació de 1914]]