En els anys xixanta, va deixar una miqueta de costat l'escritura de ficció i, atreta per l'història, va permanéixer més de dèu anys sense publicar cap novela. Frut d'este treball són ''El proceso de Macanaz: historia de un empapelamiento'' ([[1970]]) sobre el polític del [[sigle XVIII]], [[Melchor de Macanaz]], i ''El conde de Guadalhorce, su época y su labor'' ([[1976]]). En eixa llínea d'investigació va construir la seua tesis doctoral en el títul ''Lenguaje y estilo amorosos en los textos del siglo XVIII español'', que va llegir l'11 de juny de [[1972]], en quarantassís anys, davant un tribunal compost pels seus antics professors [[Rafael Lapesa]], [[Alonso Zamora Vicente]], i que també componien [[José María Jover]] i [[Emilio Lorenzo Criado|Emilio Lorenzo]]. L'obra, que analisa curiosos fenomens desapareguts com el "chischiveo", fon publicada en l'any [[1973]] en el títul ''Usos amorosos del dieciocho en España''.