25 852
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 33:
Llínea 33: + + + + + + + + + + + + + + + +
→Carrera lliterària
En la primavera de l'any [[1954]] obtingué el Premi Café Gijón per la seua novela curta ''El balneario''. La seua consolidació com a novelista va aplegar en el [[Premi Nadal]] que va obtindre en [[giner]] de [[1957]] per la seua primera novela llarga, ''Entre visillos'', en la que desenrolla un personage femení singular cridat "la chica rara". La segona fon ''Ritmo lento'', que va quedar finalista del premi Biblioteca Breu de Narrativa de [[1962]].
En la primavera de l'any [[1954]] obtingué el Premi Café Gijón per la seua novela curta ''El balneario''. La seua consolidació com a novelista va aplegar en el [[Premi Nadal]] que va obtindre en [[giner]] de [[1957]] per la seua primera novela llarga, ''Entre visillos'', en la que desenrolla un personage femení singular cridat "la chica rara". La segona fon ''Ritmo lento'', que va quedar finalista del premi Biblioteca Breu de Narrativa de [[1962]].
Conreà també la lliteratura jovenil, especialment en algun dels seus contes («El castillo de las tres murallas», 1981 o «El pastel del diablo», 1985) i en la seua novela ''Caperucita en Manhattan'' (1990).
Fon guardonada en l'any [[1988]] en el Premi Príncip d'Astúries de les Lletres i fon, en [[1978]], la primera dòna (la primera edició és de [[1977]]) en obtindre el Premi Nacional de Lliteratura per la seua obra ''El cuarto de atrás'', guardó que va tornar a rebre en [[1994]] pel conjunt de la seua obra. Tenia la costum de posar punt final als seus llibres en una habitació d'un luxós hotel madrileny, que reservava quan intuïa que estava a punt de donar per acabada una obra.
Feu també crítica lliterària, especialment en ''[[Diario 16]]'', i colaborà en els guions de séries per a [[Televisió Espanyola]] com ''Santa Teresa de Jesús'' ([[1982]]) i ''Celia'' ([[1989]]), série infantil basada en els contes de l'escritora madrilenya [[Elena Fortún]] ([[1886]]-[[1952]]), de la que es va declarar gran seguidora. Traduí ''[[Madame Bovary]]'', ''[[Cumbres borrascosas]]'', ''[[Jane Eyre]]'' i obres de [[Primo Levi]], [[Virginia Woolf]], [[Natalia Ginzburg]] i [[C. S. Lewis]].
També escrigué una gran obra de crítica lliterària en la que establix una tipologia de la dòna baix el [[franquisme]], i teorisà el fenomen lliterari de les "chiques rares", ''Usos amorosos de la poseguerra española'', publicat en [[1987]].
En els anys [[1990|90]] publicà dos noveles que varen ser grans èxits de crítica i públic, ''Lo raro es vivir'' en [[1997]] i ''Irse de casa'' en [[1998]].
Des de la seua arribada a [[Madrit]], vixqué sempre en el barri del Retiro, per a on li agradava passejar. En [[2000]] se li va diagnosticar el càncer que va acabar en la seua vida el 23 de juliol.
Anys despuix, el 27 de maig de [[2019]] va fallir en [[Villalba]] (Madrit) la seua germana Ana María, que feu les voltes de [[Marmessor|marmessora]], custòdia i memòria de l'obra de Carmen. De fet, en [[2016]] va posar en marcha el Premi de Narrativa Carmen Martín Gaite, per a evitar el possible oblit que podria pesar sobre Carmen i els seus contemporàneus de la [[generació dels 50]]. També va crear en la casa familiar de El Boalo un Centre d'Estudis de Carmen Martín Gaite, a on es troben la biblioteca, l'archiu i els mobles i objectes que Carmen tenia en Madrit. Allí reposen les restes d'abdós germanes.
== Passió per l'història ==
(Secció per completar)
(Secció per completar)