44
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + + + + − «dijous, XVIII de Juliol 1521 (..) trobaren lo Duch de Sogorp en camp ab obra de quatre milia homens, entre catalans y moros, e dosents de cavall» Llínea 14:
Llínea 16: − + − + + + +
Cursiva en les cites.
Despuix d'hores de lluita baix un sol abrasador, els valencians estaven al llímit de les seues forces, agotats i assedegats. Pero ni la cavalleria imperial ni els moros varen poder véncer-los. Els valencians resistien d'una forma heròica.
Despuix d'hores de lluita baix un sol abrasador, els valencians estaven al llímit de les seues forces, agotats i assedegats. Pero ni la cavalleria imperial ni els moros varen poder véncer-los. Els valencians resistien d'una forma heròica.
Lo que els valencians no sabien era que un numerós contingent català dirigit per Mossen Oliver, esperava per a atacar per la retaguàrdia. La traïció estava al regrés del cantó.<blockquote>«…Por la retaguardia; y fue a tiempo que los Catalanes que venían en ella (..) todos venían con la cruz de San Jorge en los pechos (..) envistieron en el esquadron de Plebeyos de Valencia, que andaban ya desalentados, y perdidos de la sed »
Lo que els valencians no sabien era que un numerós contingent català dirigit per Mossen Oliver, esperava per a atacar per la retaguàrdia. La traïció estava al regrés del cantó.<blockquote>''«…Por la retaguardia; y fue a tiempo que los Catalanes que venían en ella (..) todos venían con la cruz de San Jorge en los pechos (..) envistieron en el esquadron de Plebeyos de Valencia, que andaban ya desalentados, y perdidos de la sed »''
''«dijous, XVIII de Juliol 1521 (..) trobaren lo Duch de Sogorp en camp ab obra de quatre milia homens, entre catalans y moros, e dosents de cavall»''
(Soria, Jeroni; Dietario, Valencia, 1960, p.)</blockquote>La retaguàrdia catalana va atacar als extenuats valencians, causant una verdadera massacre. L'historiador Escolano va descriure la degollina que varen sofrir.
(Soria, Jeroni; Dietario, Valencia, 1960, p.)</blockquote>La retaguàrdia catalana va atacar als extenuats valencians, causant una verdadera massacre. L'historiador Escolano va descriure la degollina que varen sofrir.
En mig de la batalla, l'emblema de Valéncia, era l'objectiu més ansiat pels moros i els catalans. Ningú va poder prendre-la, pero molts valencians varen perdre la vida per la seua defensa.
En mig de la batalla, l'emblema de Valéncia, era l'objectiu més ansiat pels moros i els catalans. Ningú va poder prendre-la, pero molts valencians varen perdre la vida per la seua defensa.
La lluita en Almenara va durar tres hores contra nobles i moros, més quatre hores d'agonia en l'incorporació dels catalans. La matança fon aborronadora.<blockquote>«... en el centro, los moriscos; detrás, los catalanes (...) tal fue la matanza de valencianos que, según un testigo presencial, había en aquellas viñas tantos cadáveres como cepas»
La lluita en Almenara va durar tres hores contra nobles i moros, més quatre hores d'agonia en l'incorporació dels catalans. La matança fon aborronadora.<blockquote>''«... en el centro, los moriscos; detrás, los catalanes (...) tal fue la matanza de valencianos que, según un testigo presencial, había en aquellas viñas tantos cadáveres como cepas»''
(Llorente, Teodoro: Valencia, año 1887, p.226)
(Llorente, Teodoro: Valencia, año 1887, p.226)
«Para recuerdo del triunfo de la causa real (de los Nobles), púsose en la carretera entre Almenara y Murviedro, una cruz de piedra labrada, que se le llamó de la Victoria, y aún se mantiene en pie»
''«Para recuerdo del triunfo de la causa real (de los Nobles), púsose en la carretera entre Almenara y Murviedro, una cruz de piedra labrada, que se le llamó de la Victoria, y aún se mantiene en pie»''
(Llorente, T.: op. cit. p. 264)</blockquote>El poble català a lo llarc de l'història ha mostrat esta tendència, si el poder central és poderós ells s'arrastren i obedixen sense tindre escrúpuls en combatre als més dèbils, com aquells valencians en 1521.
(Llorente, T.: op. cit. p. 264)</blockquote>El poble català a lo llarc de l'història ha mostrat esta tendència, si el poder central és poderós ells s'arrastren i obedixen sense tindre escrúpuls en combatre als més dèbils, com aquells valencians en 1521.