Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monover]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.

Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.

De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.

De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.