2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Regne de Valéncia''' és una comunitat autònoma d'Espanya situada al est de la Península Ibèrica, en el llitoral del Mar Mediterràneu. En 2...».
El '''Regne de Valéncia''' és una comunitat autònoma d'[[Espanya]] situada al est de la [[Península Ibèrica]], en el llitoral del [[Mar Mediterràneu]]. En 23.255 km2, és l'octava comunitat d'Espanya per superfície i representa el 4,60% de l'extensió de l'estat.
Lo Regne, estret i allargat, s'exten entre el [[riu Sénia]] ([[Vinaròs]]) i [[Pilar de l'Horadada]], un poc més al sur del [[riu Segura]], en una delimitació terrestre de 840 km i una longitut de costa de 518 km. Ademés, les illes mediterrànees de les [[Columbretes]] i [[Tabarca]] perteneixen també a la Comunitat Valenciana. La seua posició geogràfica és 40º 47' en l'extrem nort, 37º 51' en l'extrem sur, 0º 31' E en l'extrem oriental i 1º 32' W en l'extrem occidental.
== Relleu ==
[[Image:Image satelit regne de valencia.jpg|thumb|right|250px|Image presa per satèlit del Regne de Valéncia]]
Les montanyes ocupen la major part del Regne, deixant solament una estreta franja llitoral per a les planures que, ademés, sols s'amplen en l'extrem nort (planura de Vinaròs), en la Plana de Castelló, en l'Horta de Valéncia i en l'extrem sur (Baix Segura). En el rest de la costa, les montanyes es troben a curta distància de la llínea llitoral.
D'una visió de conjunt, lo regne de Valéncia és la zona de contacte i final de dos grans serres peninsulars: el [[Sistema Ibèric]] pel nort i el [[Sistema Bètic]] pel sur. Estos dos sistemes delimiten, a nivell peninsular, dos grans unitats interiors: [[Depresió de l'Ebre]] i la Submeseta sur; esta última s'adintra en el territori autonòmic provocant el dit altiplà de Requena-Utiel. El contacte entre els sistemes Ibèric i Bètic se produïx al sur del [[riu Xúquer]], en la dita falla sur-valenciana.
=== Sector Ibèric ===
[[Image:hortavalenciasatelit.jpg|thumb|right|250px|Horta de Valéncia vista per satèlit]]
El sistema Ibèric desplega les seues estribacions montanyoses cap al Mediterràneu en el sector septentrional de la Comunitat Valenciana. El sistema se veu interferit i dislocat per atres tres accidents del terreny: les Cordilleres Costero-catalanes, que l'afecta en l'extrem més al nort; la depresió del Golf de Valéncia, al sur; i les serres Bètiques, al suroest. Estes interferències mostren unes serres molt afectades per fractures paraleles a la costa, lo que se traduïx en que l'orientació típicament ibèrica siga nítida solament en casos aillats (serres d'Espadà i Calderona).
El relleu d'este sector no és propiament resultat plegaments alpins, sino d'esforços distensius, aparellats pel afonament de la fosa balear i la formació del Golf de VAléncia, que obriren una série de valls, foyes i corredors.
=== Depresió central valenciana i montanyes circundants ===
La depresió valenciana, situada inmediatament al sur del sector ibèric, és la major planura llitoral de tota la conca mediterrànea ibèrica. Ací se concentra l'àrea metropolitana de Valéncia, la major aglomeració humana de la regió i la tercera d'Espanya (després de Madrit i Barcelona).
=== Sector Bètic ==
El sector de cordilleres i valls bètiques comença al sur de la denominada falla sur-valenciana, que arrana proper del mar a l'altura de Xeresa, passant per les serres de Buixcarró en Barx i per la Serra Grossa fins a terres d'[[Almansa]].
Els plegaments que en este sector trobem, que també se produiren durant el paroxism alpí, son d'edats més jòvens que els que trobem en el sector ibèric. Per tant, els relleus són escarpats i en caps no tant plans, valls més profundes i major activitat sísmica.
Els relleus mostren una clara alineació estructural (SO-NE) impsota per plegaments i falles, aixina com la naturalea de les roqeus que serà més o manco resistent a l'erosió. Les roques més dures calices, dolomies i algunes arenisques sobre les serres més elevades (Benicadell, Serrella, Aitana, Puig Campana, Ifach). En canvi, les argilles i margues estan presents en els fondos de les valls i zones deprimides en general.
== Clima ==
El clima de la Comunidad Valenciana es mediterráneo. La mayor parte de la región presenta un clima mediterráneo típico, aunque el centro y sur de la provincia de Alicante presentan un clima mediterráneo seco (con un régimen de lluvias muy escaso durante la mayor parte del año) y en algunas zonas del interior de la provincia de Valencia y de Castellón se encuentra un clima mediterráneo continentalizado.
El efecto suavizante del mar Mediterráneo se extiende a todo el territorio regional, ya que toda la Comunidad (salvo el Rincón de Ademuz) se encuentra a menos de 100 km de la costa.
El clima del Regne de Valéncia és mediterràneu. La major part de la regió presenta un clima mediterràneu típic, encara que el sur presenta un clima mediterràneament sec i en algunes zones de l'interior es troba un clima mediterràneu continentalisat.
L'efecte suavisant del mar Mediterràneu s'esten a tot el territori regional, ya que tota la Comunitat Valenciana (excepte el Racó d'Ademús) es troben a manco de 100 km de la costa.
== Hidrografia ==
* [[Riu Xúquer]]
* [[Riu Segura]]
* [[Riu Túria]]
* [[Riu Millars]]
* [[Riu Vinalopó]]
* [[Riu Palància]]
[[Categoria:Geografia del Regne de Valéncia]]
{{Regne de Valéncia}}
Lo Regne, estret i allargat, s'exten entre el [[riu Sénia]] ([[Vinaròs]]) i [[Pilar de l'Horadada]], un poc més al sur del [[riu Segura]], en una delimitació terrestre de 840 km i una longitut de costa de 518 km. Ademés, les illes mediterrànees de les [[Columbretes]] i [[Tabarca]] perteneixen també a la Comunitat Valenciana. La seua posició geogràfica és 40º 47' en l'extrem nort, 37º 51' en l'extrem sur, 0º 31' E en l'extrem oriental i 1º 32' W en l'extrem occidental.
== Relleu ==
[[Image:Image satelit regne de valencia.jpg|thumb|right|250px|Image presa per satèlit del Regne de Valéncia]]
Les montanyes ocupen la major part del Regne, deixant solament una estreta franja llitoral per a les planures que, ademés, sols s'amplen en l'extrem nort (planura de Vinaròs), en la Plana de Castelló, en l'Horta de Valéncia i en l'extrem sur (Baix Segura). En el rest de la costa, les montanyes es troben a curta distància de la llínea llitoral.
D'una visió de conjunt, lo regne de Valéncia és la zona de contacte i final de dos grans serres peninsulars: el [[Sistema Ibèric]] pel nort i el [[Sistema Bètic]] pel sur. Estos dos sistemes delimiten, a nivell peninsular, dos grans unitats interiors: [[Depresió de l'Ebre]] i la Submeseta sur; esta última s'adintra en el territori autonòmic provocant el dit altiplà de Requena-Utiel. El contacte entre els sistemes Ibèric i Bètic se produïx al sur del [[riu Xúquer]], en la dita falla sur-valenciana.
=== Sector Ibèric ===
[[Image:hortavalenciasatelit.jpg|thumb|right|250px|Horta de Valéncia vista per satèlit]]
El sistema Ibèric desplega les seues estribacions montanyoses cap al Mediterràneu en el sector septentrional de la Comunitat Valenciana. El sistema se veu interferit i dislocat per atres tres accidents del terreny: les Cordilleres Costero-catalanes, que l'afecta en l'extrem més al nort; la depresió del Golf de Valéncia, al sur; i les serres Bètiques, al suroest. Estes interferències mostren unes serres molt afectades per fractures paraleles a la costa, lo que se traduïx en que l'orientació típicament ibèrica siga nítida solament en casos aillats (serres d'Espadà i Calderona).
El relleu d'este sector no és propiament resultat plegaments alpins, sino d'esforços distensius, aparellats pel afonament de la fosa balear i la formació del Golf de VAléncia, que obriren una série de valls, foyes i corredors.
=== Depresió central valenciana i montanyes circundants ===
La depresió valenciana, situada inmediatament al sur del sector ibèric, és la major planura llitoral de tota la conca mediterrànea ibèrica. Ací se concentra l'àrea metropolitana de Valéncia, la major aglomeració humana de la regió i la tercera d'Espanya (després de Madrit i Barcelona).
=== Sector Bètic ==
El sector de cordilleres i valls bètiques comença al sur de la denominada falla sur-valenciana, que arrana proper del mar a l'altura de Xeresa, passant per les serres de Buixcarró en Barx i per la Serra Grossa fins a terres d'[[Almansa]].
Els plegaments que en este sector trobem, que també se produiren durant el paroxism alpí, son d'edats més jòvens que els que trobem en el sector ibèric. Per tant, els relleus són escarpats i en caps no tant plans, valls més profundes i major activitat sísmica.
Els relleus mostren una clara alineació estructural (SO-NE) impsota per plegaments i falles, aixina com la naturalea de les roqeus que serà més o manco resistent a l'erosió. Les roques més dures calices, dolomies i algunes arenisques sobre les serres més elevades (Benicadell, Serrella, Aitana, Puig Campana, Ifach). En canvi, les argilles i margues estan presents en els fondos de les valls i zones deprimides en general.
== Clima ==
El clima de la Comunidad Valenciana es mediterráneo. La mayor parte de la región presenta un clima mediterráneo típico, aunque el centro y sur de la provincia de Alicante presentan un clima mediterráneo seco (con un régimen de lluvias muy escaso durante la mayor parte del año) y en algunas zonas del interior de la provincia de Valencia y de Castellón se encuentra un clima mediterráneo continentalizado.
El efecto suavizante del mar Mediterráneo se extiende a todo el territorio regional, ya que toda la Comunidad (salvo el Rincón de Ademuz) se encuentra a menos de 100 km de la costa.
El clima del Regne de Valéncia és mediterràneu. La major part de la regió presenta un clima mediterràneu típic, encara que el sur presenta un clima mediterràneament sec i en algunes zones de l'interior es troba un clima mediterràneu continentalisat.
L'efecte suavisant del mar Mediterràneu s'esten a tot el territori regional, ya que tota la Comunitat Valenciana (excepte el Racó d'Ademús) es troben a manco de 100 km de la costa.
== Hidrografia ==
* [[Riu Xúquer]]
* [[Riu Segura]]
* [[Riu Túria]]
* [[Riu Millars]]
* [[Riu Vinalopó]]
* [[Riu Palància]]
[[Categoria:Geografia del Regne de Valéncia]]
{{Regne de Valéncia}}