El sofre es troba en forma nativa en regions volcàniques i en les seues formes reduïdes formant sulfur i sulfosales o be en les seues formes oxidades com a sulfat. És un element químic essencial constituent dels aminoàcits cisteina i metionina i, per tant, necessari per a la síntesis de [[proteïnes]] presents en tots els organismes vius. S'usa principalment com a fertilisant, pero també en la fabricació de pólvora, laxants, fòsfors i insecticida.
+
+
== Característiques principals ==
+
Este no metal té un color [[Groc|groguenc]] fort, [[Marró|amarronat]] o [[vert]] [[Taronja (color)|taronja]] i ardix en flama de color [[blau]], desprenent diòxit de sofre. És insoluble en [[aigua]], pero es dissol en disulfur de [[carbono]] i bencé. És multivalent, i són comuns els estats d'oxidació -2, +2, +4, +6.
+
+
En tots els estats (sòlit, líquit i gaseós): segons els químics presenta formes alotrópiques les relacions de les quals no són completament conegudes. Les estructures cristalines més comunes són l'octaedre ortorròmbic (sofre α) i el prisma monoclínic (sofre β), sent la temperatura de transició d'una a una atra de 96 °C; en abdós casos el sofre es troba formant molècules de S8 en forma d'anell, i és la diferent disposició d'estes molècules la que provoca les distintes estructures cristalines. A temperatura ambiente, la transformació del sofre monoclínic en ortorròmbic, és més estable i molt llenta.