Canvis

En l'any [[2007]] es va incorporar com a redactor al diari ''[[Levante-El Mercantil Valenciano]]'', mig de comunicació a on ha desenrollat la seua carrera professional ocupant-se de la secció de la [[Comunitat Valenciana]], aplegant a cobrir per al periòdic els [[Jocs Olímpics de Pequín 2008]].  

En l'any [[2007]] es va incorporar com a redactor al diari ''[[Levante-El Mercantil Valenciano]]'', mig de comunicació a on ha desenrollat la seua carrera professional ocupant-se de la secció de la [[Comunitat Valenciana]], aplegant a cobrir per al periòdic els [[Jocs Olímpics de Pequín 2008]].  

Ademés, numerosos artículs de Cerdà destaquen per reflectir la realitat dels sectors socials més desfavorits, raó per la que l'[[ONCE]] li va concedir un dels Premis Solidaris ([[2015]]) per «transmetre constantment a la societat la necessitat de no oblidar els drets que deuen ser respectats dels colectius en risc d'exclusió i utilisar la paraula com a arma per a lluitar contra les desigualtats». El 14 de setembre de [[2021]] va publicar el seu primer artícul d'opinió en el diari ''[[El País]]'', titulat ''Hojas secas'', en el que tracta el drama de l'exili espanyol durant la [[Guerra Civil Espanyola]].

Ademés, numerosos artículs de Cerdà destaquen per reflectir la realitat dels sectors socials més desfavorits, raó per la que l'[[ONCE]] li va concedir un dels Premis Solidaris ([[2015]]) per «transmetre constantment a la societat la necessitat de no oblidar els drets que deuen ser respectats dels colectius en risc d'exclusió i utilisar la paraula com a arma per a lluitar contra les desigualtats». El [[14 de setembre]] de [[2021]] va publicar el seu primer artícul d'opinió en el diari ''[[El País]]'', titulat ''Hojas secas'', en el que tracta el drama de l'exili espanyol durant la [[Guerra Civil Espanyola]].

No obstant, Paco Cerdà és conegut –últimament– per la seua obra lliterària, be com a autor de varis llibres o com a editor en ''La Caja Books'', editorial fundada pel propi Cerdà en [[2018]] especialisada en lliteratura de no ficció. Com a escritor, va publicar les seues primeres obres en valencià normalisat junt a Purificación García Mascarell: ''La revolució va de bo! La modernització de la pilota valenciana'' (2009) i ''El cant socarrat. Les albaes de Xátiva'' (2012), abdós dedicades a la cultura tradicional valenciana.

No obstant, Paco Cerdà és conegut –últimament– per la seua obra lliterària, be com a autor de varis llibres o com a editor en ''La Caja Books'', editorial fundada pel propi Cerdà en [[2018]] especialisada en lliteratura de no ficció. Com a escritor, va publicar les seues primeres obres en valencià normalisat junt a Purificación García Mascarell: ''La revolució va de bo! La modernització de la pilota valenciana'' (2009) i ''El cant socarrat. Les albaes de Xátiva'' (2012), abdós dedicades a la cultura tradicional valenciana.

En [[2017]] publicà ''Los últimos. Voces de la Laponia española'', llibre en el que va analisar el fenomen de la despoblació en la Serrania Celtibèrica, àmbit geogràfic que s'estén per dèu províncies espanyoles (1.355 pobles) caracterisades per la baixa densitat de població. Per a documentar-se, P. Cerdà va recórrer 2.500 Km. per la zona en qüestió per a realisar un treball de camp de les anotacions del qual, entrevistes i vivències va sorgir el llibre en el que relata –a modo de crònica i en primera persona– el quefer dels seus habitants, protagonistes directes de la despoblació, als qui dona veu front al silenci i a l'oblit que habitualment patixen. La temàtica fon abordada, entre atres autors, per Julio Llamazares en ''La lluvia amarilla'' ([[1988]]) i últimament per Sergio del Molino en ''La España vacía'' ([[2016]]) o Santiago Lorenzo en la novela ''Los asquerosos'' ([[2018]]).

En l'any [[2017]] publicà ''Los últimos. Voces de la Laponia española'', llibre en el que va analisar el fenomen de la despoblació en la Serrania Celtibèrica, àmbit geogràfic que s'estén per dèu províncies espanyoles (1.355 pobles) caracterisades per la baixa densitat de població. Per a documentar-se, P. Cerdà va recórrer 2.500 Km. per la zona en qüestió per a realisar un treball de camp de les anotacions del qual, entrevistes i vivències va sorgir el llibre en el que relata –a modo de crònica i en primera persona– el quefer dels seus habitants, protagonistes directes de la despoblació, als qui dona veu front al silenci i a l'oblit que habitualment patixen. La temàtica fon abordada, entre atres autors, per Julio Llamazares en ''La lluvia amarilla'' ([[1988]]) i últimament per Sergio del Molino en ''La España vacía'' ([[2016]]) o Santiago Lorenzo en la novela ''Los asquerosos'' ([[2018]]).

Cerdà va reprendre els temes valencians en la publicació de ''Un romanç amb Botifarra'' ([[2018]]), escrit en valencià normalisat i ilustrat per Paco Roca, que conta la vida de [[Pep Gimeno «Botifarra»]], un popular músic i cantant de Xàtiva.  

Cerdà va reprendre els temes valencians en la publicació de ''Un romanç amb Botifarra'' ([[2018]]), escrit en valencià normalisat i ilustrat per Paco Roca, que conta la vida de [[Pep Gimeno «Botifarra»]], un popular músic i cantant de [[Xàtiva]].  

En l'any [[2020]] va publicar ''El peón'', llibre que narra la vida d'Arturo Pomar Salamanca, chiquet prodigi dels [[escacs]] que en sèt campeonats d'Espanya i atres títuls internacionals es va coronar durant la posguerra com un dels millors escaquistes del país; triumfos, èxit i prestigi que varen ser utilisats interessadament pel [[franquisme]] per a enaltir al règim dictatorial.

En l'any [[2020]] va publicar ''El peón'', llibre que narra la vida d'Arturo Pomar Salamanca, chiquet prodigi dels [[escacs]] que en sèt campeonats d'Espanya i atres títuls internacionals es va coronar durant la posguerra com un dels millors escaquistes del país; triumfos, èxit i prestigi que varen ser utilisats interessadament pel [[franquisme]] per a enaltir al règim dictatorial.