Canvis

Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any [[1964]] publicà el seu primer llibre, ''De las condiciones humanas'', i en [[1971]] arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys [[1960]] i [[1970]] en ''La hora oval'', selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En [[1987]] va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat ''Cónsul'', nova antologia de poemes, escrits entre [[1964]] i [[1973]]. Ferrer Lerín ha traduït ''L'homme aproximatif'' de [[Tristan Tzara]], ''Ossi di seppia'' d'[[Eugenio Montale]], ''L'annonce faite à Marie'' de [[Paul Claudel]], ''Trois contes'' de [[Gustave Flaubert]] i ''Le hasard et la nécessité'' de [[Jacques Monod]].

Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any [[1964]] publicà el seu primer llibre, ''De las condiciones humanas'', i en [[1971]] arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys [[1960]] i [[1970]] en ''La hora oval'', selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En [[1987]] va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat ''Cónsul'', nova antologia de poemes, escrits entre [[1964]] i [[1973]]. Ferrer Lerín ha traduït ''L'homme aproximatif'' de [[Tristan Tzara]], ''Ossi di seppia'' d'[[Eugenio Montale]], ''L'annonce faite à Marie'' de [[Paul Claudel]], ''Trois contes'' de [[Gustave Flaubert]] i ''Le hasard et la nécessité'' de [[Jacques Monod]].

A finals dels xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a [[Jaca]] per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del [[CSIC]] i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el [[pòquer]].

A finals dels [[Anys 1960|anys xixanta]], Ferrer Lerín es desplaça a [[Jaca]] per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del [[CSIC]] i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el [[pòquer]].

A principis dels setanta, retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al [[ICONA]] per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de Lleida i Osca. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En [[1979]] intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona.  

A principis dels [[Anys 1970|anys setanta]], retorna temporalment a Barcelona, es llicencia en filologia hispànica i treballa en l'editorial Salvat i en el consell de redacció de Barral Editores. En els anys següents Ferrer Lerín s'adscriu al Departament de Vertebrats del Museu de Zoologia de Barcelona –depenent de l'Universitat de Barcelona– i al [[ICONA]] per al Pla de Recuperació de Poblacions de Grans Aus Rapaces Carronyeres en els Ports de Tortosa-Beceite i en el Prepirineu de [[província de Lleida|Lleida]] i [[província d'Osca|Osca]]. En eixa época eixercix de professor d'Ornitologia de Camp en l'Universitat de Barcelona. En l'any [[1979]] intervé, com a responsable de la Secció d'Ornitologia, en la redacció del Pla de la Corporació Metropolitana de Barcelona.  

(Secció per completar)

(Secció per completar)