26 035
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: + +
→Biografia
Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any [[1964]] publicà el seu primer llibre, ''De las condiciones humanas'', i en [[1971]] arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys [[1960]] i [[1970]] en ''La hora oval'', selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En [[1987]] va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat ''Cónsul'', nova antologia de poemes, escrits entre [[1964]] i [[1973]]. Ferrer Lerín ha traduït ''L'homme aproximatif'' de [[Tristan Tzara]], ''Ossi di seppia'' d'[[Eugenio Montale]], ''L'annonce faite à Marie'' de [[Paul Claudel]], ''Trois contes'' de [[Gustave Flaubert]] i ''Le hasard et la nécessité'' de [[Jacques Monod]].
Ferrer Lerín estudià bachillerat en els jesuïtes de Sarrià, en els escolapis del carrer Diputació i en el Colege Nelly del carrer Retor Ubach. Als dèsset anys va començar els seus estudis de medicina i la seua carrera lliterària. En l'any [[1964]] publicà el seu primer llibre, ''De las condiciones humanas'', i en [[1971]] arreplegava part dels seus texts inèdits escrits entre els anys [[1960]] i [[1970]] en ''La hora oval'', selecció que havia resultat finalista de el Primer Premi Maldoror. En [[1987]] va aparéixer el seu tercer llibre de poemes titulat ''Cónsul'', nova antologia de poemes, escrits entre [[1964]] i [[1973]]. Ferrer Lerín ha traduït ''L'homme aproximatif'' de [[Tristan Tzara]], ''Ossi di seppia'' d'[[Eugenio Montale]], ''L'annonce faite à Marie'' de [[Paul Claudel]], ''Trois contes'' de [[Gustave Flaubert]] i ''Le hasard et la nécessité'' de [[Jacques Monod]].
A finals dels xixanta, Ferrer Lerín es desplaça a [[Jaca]] per a eixercir d'especialiste ornitòlec en el Centre Pirenaic de Biologia Experimental del [[CSIC]] i persuadir a les autoritats municipals de la necessitat de restablir els menjadors d'aus necròfecs. La seua llegenda es vincula llavors a la trascolada clandestina de carronya i al seu talent natural per a guanyar-se la vida en el [[pòquer]].
(Secció per completar)
(Secció per completar)