La segona etapa de la revista, una atra volta en el seu nom original, fon la que la duria a la fama, en bon part gràcies a la seua ànima mater, Vicent Miquel Carceller. El periodiste valencià va reobrir la revista en decembre de [[1911]] en un humor molt més polític. Prova d'això és que Carceller va acabar pres en [[1912]] per una caricatura contra el rei Alfons XIII. Entre [[1910]] i [[1920]], ''La Traca'' fon una revista popular d'humor sicalíptic que hui en dia podria inclús considerar-se machiste. Escrita en un llenguage pobre a mig camí entre el castellà i el valencià, un blanc freqüent de les seues crítiques eren els "coents" o aquells valencià-parlants que en l'àmbit públic parlaven espanyol per considerar-ho de major estatus social.
+
+
En l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, en [[1924]] es va suspendre la publicació de ''La Traca'', i va aparéixer una nova revista: L'Ombra "semanari festiu i literari", que no deixava de ser la mateixa publicació en distint nom, per a burlar la censura. Huitanta i sèt números més tart, en [[1926]], el semanari tornava a canviar el seu nom pel de ''La Chala'', revista que ya no fon tancada. El nom no era nou, ya que en el passat s'havien publicat dos ''La Chala'': una revista fallera lligada a la [[Falla de Na Jordana]] en [[1891]], i un intent de revista satírica publicada per [[Cristóbal Monzó]] en [[1908]].