Canvis

[[Image:Escut de URSS.png|thumb|right|200px|Escut]]

[[Image:Escut de URSS.png|thumb|right|200px|Escut]]

[[Image:Urss en el mon.png|thumb|right|200px|L'URSS en el món]]

[[Image:Urss en el mon.png|thumb|right|200px|L'URSS en el món]]

La '''Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques''' (URSS) o '''Unió Soviètica''' fon una federació constitucional d'estats socialistes, abssada en l'ideologia comunista, que va existir en [[Euràsia]] a partir de 1922, fins a la seua disolució en 1991.

La '''Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques''' (URSS) o '''Unió Soviètica''' fon una federació constitucional d'estats socialistes, abssada en l'ideologia comunista, que va existir en [[Euràsia]] a partir de 1922, fins a la seua dissolució en 1991.

La URSS naixqué com a una unió de quatre repúbliques socialistes soviètiques, formades dins del territori del Imperi Rus abolit per la Revolució Rusa de 1917, i creixqué a 15 "repúbliques de l'unió" cap al 1956: RSS d'Armènia, RSS d'Azerbaiyà, RSS de Bielorrúsia, RSS de Tayikistà, RSS de Turkmenistà, RSS d'Ucrània i la RSS d'Uzbekistà.

La URSS naixqué com a una unió de quatre repúbliques socialistes soviètiques, formades dins del territori del Imperi Rus abolit per la Revolució Rusa de 1917, i creixqué a 15 "repúbliques de l'unió" cap al 1956: RSS d'Armènia, RSS d'Azerbaiyà, RSS de Bielorrúsia, RSS de Tayikistà, RSS de Turkmenistà, RSS d'Ucrània i la RSS d'Uzbekistà.

Els llímits geogràfics de l'Unió Soviètica variaren en el temps, pero després de les últimes anexions territorials principals i l'ocupació dels països Bàltics, del est de Polònia, Besaràbia, i alguns atres territoris durant la Segona Guerra Mundial, desde 1945 fins a la seua disolució, els llímits correspongueren aproximàdament a aquells de la extinta Rúsia Imperial, en les exclusions notables de Polònia, la major part de Finlàndia, i Alaska.

Els llímits geogràfics de l'Unió Soviètica variaren en el temps, pero després de les últimes anexions territorials principals i l'ocupació dels països Bàltics, del est de Polònia, Besaràbia, i alguns atres territoris durant la Segona Guerra Mundial, des de 1945 fins a la seua disolució, els llímits correspongueren aproximàdament a aquells de la extinta Rússia Imperial, en les exclusions notables de Polònia, la major part de Finlàndia, i Alaska.

Era a sovint referida impròpiament com Rúsia, per ser el seu estat constituyent més gran i dominant. Desde 1945 fins al 1991, en el periodo conegut com Guerra Freda, l'Unió Svoiètica i els Estats Units eren les dos superpotències mundials que dominaren la agenda global de la política econòmica, assunts exteriors, operacions militars, intercanvi cultural, progressos científics, incloent l'iniciació de l'exploració espacial, i deports.

Era a sovint referida impròpiament com Rúsia, per ser el seu estat constituyent més gran i dominant. Des de 1945 fins al 1991, en el periodo conegut com Guerra Freda, l'Unió Svoiètica i els Estats Units eren les dos superpotències mundials que dominaren la agenda global de la política econòmica, assunts exteriors, operacions militars, intercanvi cultural, progressos científics, incloent l'iniciació de l'exploració espacial, i deports.

L'Unió Soviètica arribà a ser el model de referència per a futurs estats socialistes durant la Guerra Freda. El govern i la organisació política del país foren definits per un règim de partit únic, el Partit Comuniste de l'Unió Soviètica (PCUS).

L'Unió Soviètica arribà a ser el model de referència per a futurs estats socialistes durant la Guerra Freda. El govern i la organisació política del país foren definits per un règim de partit únic, el Partit Comuniste de l'Unió Soviètica (PCUS).

{{Països URSS}}

{{Països URSS}}

[[Categoria:Unió Soviètica]]

[[Categoria:Unió Soviètica]]