Canvis

=== Làser ===

=== Làser ===

{{principal|Làser}}

{{principal|Làser}}

En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu bot a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Tanmateix fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Tanmateix, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].

En l'any [[1960]] el físic nort-americà [[Charles Townes]] ([[1915]] -) realisà en l'[[Universitat Colúmbia]] el descobriment que li proporcionaria el seu bot a la fama científica: fon descrit com ''Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' ([[màser]]). Ausades fon el físic nort-americà [[Gordon Gould]] ([[1920]]-[[2005]]) qui patentà els primers làsers per a usos industrials i militars, a pesar de que hi hagué molts llitigis perqué diversos científics estaven estudiant la possibilitat de tecnologies similars a partir de les teories desenrollades per [[Albert Einstein|Einstein]] sobre l'[[làser|emissió estimulada de radiació]]. Fon aixina perqué Gould fon el científic que primer el fabricà i li posà el nom: ''Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation'' (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació, [[Làser|LASER]])<ref>Alboites, Vicente[http://omega.ilce.edu.mx:3000/sites/ciencia/volumen2/ciencia3/105/htm/sec_5.htm. Artícul tècnic sobre el LASER] omega.ilce.edu.mex [30-05-2008]</ref> Ausades, fon Charles Townes a qui li fon concedit el [[premi Nobel de Física]] en [[1964]].

Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de l'informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>

Un làser és un dispositiu que utilisa un efecte de la [[mecànica quàntica]], l'emissió induïda o estimulada, per generar un feix de [[llum coherent]] d'un mig adequat i en la mesura, la forma i la purea controlats. La mesura dels làsers varia àmpliament, des de [[diodo]]s làser microscòpics en numeroses aplicacions, al làser de cristals dopats en [[neodimi]] en una mesura similar al d'un camp de fútbol, utilisat per la [[confinament inercial|fusió de confinament inercial]], la investigació sobre [[arma nuclear|armament nuclear]] o atre experiments físics en els que es presenten altes densitats d'energia. Des de la seua invenció en l'any [[1960]] s'han tornat omnipresents i es poden trobar en milers de variades aplicacions en qualsevol sector de la societat actual, incloent-hi camps tan dispars com l'electrònica de consum i les tecnologies de l'informació (sistemes de llectura digital dels [[disc dur|discs durs]], els [[CD (disc)|CD]] i els [[DVD]] i del [[còdic de barres]]), fins a anàlisis científiques i métodos de diagnòstic en medicina, aixina com la mecanisació, soldadura o sistemes de tall en sectors industrials i militars.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1964/townes-bio.html Biografia de Charles Hard Townes] anglès nobelprize.org[22-05-2008]</ref>