Canvis

En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent:  

En la [[década de 1980]] s'integraren com a propulsors de vehículs elèctrics ferroviaris els [[motor asíncron|motors asíncrons]], i aparegueren els sistemes electrònics de regulació de potència que donaren l'impuls definitiu a l'elecció d'este tipo de tracció per les companyies ferroviàries. Les dificultats d'aplicar la tracció elèctrica en zones en climatologia extrema fan que en estos casos, se seguixca utilisant la tracció dièsel, perque la neu intensa i la seua filtració per ventiladors a les cambres d'alta tensió originen derivacions de circuits elèctrics que deixen inservibles estes locomotores mentres dure el temporal. Les baixes temperatures també afecten de diferent manera al cable de contacte de la catenària que pert la conductivitat durant intervals de temps. La fita dels trens elèctrics el constituïxen els nomenats trens d'alta velocitat en el desenroll següent:  

[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tóquio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada en [[Hamburc (estat)|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars en [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies en [[Japó]] i [[China]]. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. En l'any [[1990]] assolí la velocitat de 515,3 km/h, i en l'any [[2007]] superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h en la llínea París-Estrasburc.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>

[[1964]] El ''[[Shinkansen]]'' o tren bala japonés fon el primer tren d'alta velocitat en utilisar un traçat propi, i s'inaugurà pels [[Jocs Olímpics de Tòkio 1964]]. [[1979]] Un [[tren de levitació magnètica]] s'instalà per primera vegada en [[Hamburc (estat)|Hamburc]] per l'[[Exhibició Internacional del Transport]] (IVA 79), desenrollant patents anteriors. Hi hagué proves posteriors de trens similars en [[Anglaterra]] i actualment operen comercialment llínies en [[Japó]] i [[China]]. Es combinen en el sistema de [[monocarril]]. [[1981]] El '''Tren de Gran velocitat''' (en francés: ''[[Train à Grande Vitesse]]''), conegut com a [[TGV]], és un tipo de tren elèctric d'alta velocitat desenrollat per l'empresa francesa [[Alstom]] per fer inicialment el recorregut entre [[París]] i [[Lió]]. El TGV és un dels trens més veloços del món, operant en alguns trams a velocitats de fins a 320 km/h tenint el récort de major velocitat mijana en un servici de passagers i el de major velocitat en condicions especials de prova. En l'any [[1990]] assolí la velocitat de 515,3 km/h, i en l'any [[2007]] superà el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h en la llínea París-Estrasburc.<ref>[http://gitel.unizar.es/contenidos/cursos/FTE/Web_Ferrocarriles/INTRODUCCION_HISTORICA(Traccion_electrica).html Història de la tracció elèctrica] gitel unizar.es [01-06-2008]</ref>

=== Electromedicina ===

=== Electromedicina ===