Canvis

L'Eixèrcit Republicà Irlandés (de l'anglés Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organisació paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el Sinn Féin. Esta denominació va sorgir a la batalla de Lime Ridge (2 de juny del 1866) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'aixecament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de la Independència Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins el reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda. Després de la guerra de la independència molts dels seus membres es van integrar al nou eixèrcit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilisant durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'Irlanda del Nort. Després de la guerra civil va fer atentats de poca importància i no va ser fins el 1969 quan va reaparéixer a Irlanda del Nort.

L''''Eixercit Republicà Irlandés''' (de l'anglés Irish Republican Army (IRA), és una organisació terrorista republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic [[irlandés]]: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el [[Sinn Féin]]. Esta denominació va sorgir en la batalla de Lime Ridge ([[2 de juny]] del [[1866]]) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'alçament de Pasqua, la qual va ser la seua primera aparició militar, i durant tota la Guerra de l'Independència Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'eixèrcit britànic fins al reconeiximent de l'estat lliure d'Irlanda.  

L'IRA s'ha ha anat dividint al llarc de la seua història:

 

L'IRA s'ha ha anat dividint a lo llarc de la seua història:

     *''' L'IRA Oficial (OIRA)''',  

     *''' L'IRA Oficial (OIRA)''',  

     '''* L'IRA Autèntic (RIRA)''',   

     '''* L'IRA Autèntic (RIRA)''',   

Al principi de la Primera Guerra Mundial el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a Irlanda quan s'acabés la guerra, pero amb la condició de què els sis comtats d'Irlanda del Nord quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nord que va quedar reflectida en la creació, l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant Força de Voluntaris d'Ulster (UVF), la qual s'oposen a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa baixa i van instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Aixecament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en què es considera que va començar la Guerra de la Independència: en l'aixecament de Pasqua (24 d'abril de 1916) o al 21 de giner de 1919 quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos agutzils. La data més reconeguda, pero, és el 21 de giner de 1919.

Al principi de la Primera Guerra Mundial el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a Irlanda quan s'acabara la guerra, pero en la condició de que els sis comtats d'Irlanda del Nort quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nort que va quedar reflectida en la creació, en l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant '''Força de Voluntaris d'Ulster (UVF)''', la qual s'oponia a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa fluixa i van instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Alçament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en que es considera que va començar la Guerra de l'Independència: en l'alçament de Pasqua ([[24 d'abril]] de [[1916]]) o el [[21 de giner]] de [[1919]] quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos aguasils. Pero la data més reconeguda és el 21 de giner de 1919.

En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup van durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar a l'eixèrcit de la república.

En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup van durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar en l'eixèrcit de la república.

Fins l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre-se força inactiu en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que a Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava la independència del país i que per tant es renunciés a la esperança de que tota la illa formés part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandés ilegalitzés la banda armada l'any 1939.

Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre's prou inactiu, en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que en Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava l'independència del país i que per tant es renunciara a l'esperança de que tota l'illa formara part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandés illegalisara la banda armada en l'any 1939.

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc després de la seua fundació (1971), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel reverendo Ian Paisley. Hi va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar amb víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat a l'Irlanda del Nort. L'any 1981 10 presos republicans van morir fent una vaga de fam en que reclamaven que, ja que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconegués com a presos polítics.

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc després de la seua fundació (1971), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel retor Ian Paisley. Va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar en víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat en Irlanda del Nort. L'any 1981 10 presos republicans van morir fent una folga de fam en que reclamaven que, ya que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconeguera com a presos polítics.

L'Acort de Belfast (o Acort del Divendres Sant) va ser un pas avant en el procés de pau. Va ser firmat a Belfast el 10 d'abril de 1998 entre els governs irlandés i britànic i diversos partits polítics.

L'Acort de Belfast (o Acort del Divendres Sant) va ser un pas avant en el procés de pau. Fon firmat en [[Belfast]] el [[10 d'abril]] de [[1998]] entre els governs irlandés i britànic i diversos partits polítics.

L'acort ha significat que l'IRA Provisional abandone les seues activitats armades. Com ya s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acort en la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat est acort.

L'acort ha significat que l'IRA Provisional abandone les seues activitats armades. Com ya s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acort en la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat est acort.

El 28 de novembre del 2005 el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seues paraules "al desenvo de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acort de pau de Belfast amb el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i fins i tot el proposa). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.

El 28 de novembre del 2005 el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seues paraules "al desenroll de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acort de pau de Belfast en el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i fins i tot el propon). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.