Canvis

Dels orígens al procés de pau'''Text en negreta'''

Dels orígens al procés de pau'''Text en negreta'''

Al principi de la Primera Guerra Mundial el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a Irlanda quan s'acabés la guerra, pero amb la condició de què els sis comtats d'Irlanda del Nord quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nord que va quedar reflectida en la creació, l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant Força de Voluntaris d'Ulster (UVF), la qual s'oposava a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que aquesta autonomia era massa baixa i van instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Aixecament de Pasqua). De fet hi ha dues dates en què es considera que va començar la Guerra de la Independència: en l'aixecament de Pasqua (24 d'abril de 1916) o al 21 de gener de 1919 quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos agutzils. La data més reconeguda, però, és el 21 de gener de 1919.

Al principi de la Primera Guerra Mundial el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a Irlanda quan s'acabés la guerra, pero amb la condició de què els sis comtats d'Irlanda del Nord quedarien exclosos del control del parlament irlandés. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nord que va quedar reflectida en la creació, l'any 1913, del cos milicià, unionista i protestant Força de Voluntaris d'Ulster (UVF), la qual s'oposen a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que esta autonomia era massa baixa i van instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Aixecament de Pasqua). De fet hi ha dos dates en què es considera que va començar la Guerra de la Independència: en l'aixecament de Pasqua (24 d'abril de 1916) o al 21 de giner de 1919 quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos agutzils. La data més reconeguda, pero, és el 21 de giner de 1919.

En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup van durar sis mesos i va acabar amb la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar a l'eixèrcit de la república.

En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dos faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per conseguir la reunificació del grup van durar sis mesos i va acabar en la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar a l'eixèrcit de la república.

Fins l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantenir-se força inactiu en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en què a Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava la independència del país i que per tant es renunciés a la esperança de que tota la illa formés part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandés ilegalitzés la banda armada l'any 1939.

Fins l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantindre-se força inactiu en alguns atentats de poca importància. Tot i això estos atentats, en un moment en que a Irlanda feya poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava la independència del país i que per tant es renunciés a la esperança de que tota la illa formés part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandés ilegalitzés la banda armada l'any 1939.

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc després de la seva fundació (1971), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel reverendo Ian Paisley. Hi va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar amb víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat a l'Irlanda del Nort. L'any 1981 10 presos republicans van morir fent una vaga de fam en que reclamaven que, ja que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconegués com a presos polítics.

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc després de la seua fundació (1971), es va fundar la UDA (Associació de Defensa d'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel reverendo Ian Paisley. Hi va haver diversos enfrontaments armats entre estos que van acabar amb víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguritat a l'Irlanda del Nort. L'any 1981 10 presos republicans van morir fent una vaga de fam en que reclamaven que, ja que no havien comés cap delicte de sanc, se'ls reconegués com a presos polítics.

  '''El procés de pau'''

  '''El procés de pau'''

----

----

L'Acort de Belfast (o Acort del Divendres Sant) va ser un pas avant en el procés de pau. Va ser firmat a Belfast el 10 d'abril de 1998 entre els governs irlandés i britànic i diversos partits polítics.

L'Acort de Belfast (o Acort del Divendres Sant) va ser un pas avant en el procés de pau. Va ser firmat a Belfast el 10 d'abril de 1998 entre els governs irlandés i britànic i diversos partits polítics.

L'acord ha significat que l'IRA Provisional abandoni les seves activitats armades. Com ja s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acord amb la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat est acort.

L'acort ha significat que l'IRA Provisional abandone les seues activitats armades. Com ya s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acort en la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat est acort.

El 28 de novembre del 2005 el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seues paraules "al desenvo de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acort de pau de Belfast amb el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i fins i tot el proposa). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.

El 28 de novembre del 2005 el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seues paraules "al desenvo de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acort de pau de Belfast amb el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Fein qui firma el tractat (i fins i tot el proposa). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.