Canvis

La paraula «alquímia» procedix de l'[[àrap]] ''al-citīmiyaˀ'' (الكيمياء) o ''al-khīminyaˀ'' (الخيمياء), que podria estar formada per l'artícul ''al-'' i la paraula [[grec|grega]] ''khumeia'' (χυμεία), que significa "tirar junts", "abocar junts", "soldar", "alluntar", etcétera (de ''khumatos'', "el que s'aboca", "llingot", o del [[persa]] ''kimia'', "or"). Un decret de [[Diocleci]], escrit en grec sobre l'any [[300]], ordenava cremar «els antics escrits dels egipcis, que tractaven sobre l'art de fabricar or i argent»<ref>M. Berthelot (2001) ''Els orígens de l'alquímia.'' p. 38.</ref> la ''kīmiyaˀ'' [[transmutació]]. La paraula àrap ''kīmiyaˀ'', sense l'artícul, ha donat lloc a "química" en [[català]] i atres llengües, i ''al-kīmiyaˀ'' significa, en àrap modern, "la química".

La paraula «alquímia» procedix de l'[[àrap]] ''al-citīmiyaˀ'' (الكيمياء) o ''al-khīminyaˀ'' (الخيمياء), que podria estar formada per l'artícul ''al-'' i la paraula [[grec|grega]] ''khumeia'' (χυμεία), que significa "tirar junts", "abocar junts", "soldar", "alluntar", etcétera (de ''khumatos'', "el que s'aboca", "llingot", o del [[persa]] ''kimia'', "or"). Un decret de [[Diocleci]], escrit en grec sobre l'any [[300]], ordenava cremar «els antics escrits dels egipcis, que tractaven sobre l'art de fabricar or i argent»<ref>M. Berthelot (2001) ''Els orígens de l'alquímia.'' p. 38.</ref> la ''kīmiyaˀ'' [[transmutació]]. La paraula àrap ''kīmiyaˀ'', sense l'artícul, ha donat lloc a "química" en [[català]] i atres llengües, i ''al-kīmiyaˀ'' significa, en àrap modern, "la química".

En l'[[Edat Mijana]] se solia amprar l'expressió ''ars chimica'' per aludir a l'alquímia.

En l'[[Edat Mija]] se solia amprar l'expressió ''ars chimica'' per aludir a l'alquímia.

==Investigació de la naturalea ==

==Investigació de la naturalea ==

Els treballs dels alquimistes es basaven en les naturalees, a cada regne li corresponia una meta: al regne mineral la [[transmutació]] de metals vulgars en [[or]] o [[argent]], al regne animal la creació d'una «[[panacea universal|panacea]]», un remei que supostament gojaria de totes les malalties i prolongaria la vida indefinidament.<ref>Antonio Las Heras, ''[http://books.google.cat/books?id=j9E245BRQP0C&pg=PA57&dq=panacea+alquimia&hl=ca&ei=Iev7TNn_DMaWOqqw1NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=panacea%20alquimia&f=false Alquímia/Alchemy]'', p.57 {{es}} </ref>  

Els treballs dels alquimistes es basaven en les naturalees, a cada regne li corresponia una meta: al regne mineral la [[transmutació]] de metals vulgars en [[or]] o [[argent]], al regne animal la creació d'una «[[panacea universal|panacea]]», un remei que supostament gojaria de totes les malalties i prolongaria la vida indefinidament.<ref>Antonio Las Heras, ''[http://books.google.cat/books?id=j9E245BRQP0C&pg=PA57&dq=panacea+alquimia&hl=ca&ei=Iev7TNn_DMaWOqqw1NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=panacea%20alquimia&f=false Alquímia/Alchemy]'', p.57 {{es}} </ref>  

Totes elles eren el resultat de les mateixes operacions a on lo que canviava eren la [[matèria primera]], la duradó dels processos i la vigilància i força del [[foc]]. Una meta intermedia era crear lo que es coneixia com [[mònstruo]], un dissolvent mineral fet de salmitre i [[vidre]] purificat en aigua pura,<ref>Elémire Zolla, ''[http://books.google.cat/books?id=YFkyeWqr21YC&pg=PA103&dq=menstruo+alquimia&hl=ca&ei=bez7TOezJ5HtOY6S-NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=menstruo%20alquimia&f=false Una Introduccion a la Alquímia]'', p.103 {{es}} </ref>  

Totes elles eren el resultat de les mateixes operacions a on lo que canviava eren la [[matèria primera]], la duradó dels processos i la vigilància i força del [[foc]]. Una meta intermedia era crear lo que es coneixia com [[mònstruo]], un dissolvent mineral fet de salmitre i [[vidre]] purificat en aigua pura,<ref>Elémire Zolla, ''[http://books.google.cat/books?id=YFkyeWqr21YC&pg=PA103&dq=menstruo+alquimia&hl=ca&ei=bez7TOezJ5HtOY6S-NQK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=menstruo%20alquimia&f=false Una Introduccion a la Alquímia]'', p.103 {{es}} </ref>  

i que oferia la multiplicació de si mateix per immersió d'atres substàncies semblants en fusió/dissolució (segons la seua naturalea) en estes. De manera que se conseguia tant la generació com la regeneració de les substàncies elementals. Estes no són els únics usos d'esta ciència, encara que sí que són els més coneguts i millor documentats. Des de l'[[Edat Mijana|edat mija]], els alquimistes europeus varen invertir molt d'esforç i diners en la investigació de la [[pedra filosofal]].

i que oferia la multiplicació de si mateix per immersió d'atres substàncies semblants en fusió/dissolució (segons la seua naturalea) en estes. De manera que se conseguia tant la generació com la regeneració de les substàncies elementals. Estes no són els únics usos d'esta ciència, encara que sí que són els més coneguts i millor documentats. Des de l'[[Edat Mija|edat mija]], els alquimistes europeus varen invertir molt d'esforç i diners en la investigació de la [[pedra filosofal]].

==Disciplina espiritual i filosòfica ==

==Disciplina espiritual i filosòfica ==

Els alquimistes mai tingueren voluntat de separar els aspectes físics de les interpretacions metafísiques del seu art. La falta de vocabulari comú per a processos i conceptes químics, i també la necessitat de secretisme, portava als alquimistes a manllevar térmens i símbols de la [[mitologia]] [[Bíblia|bíblica]] i [[Paganisme|pagana]], l'[[astrologia]], la [[càbala]] i atres camps místics i esotèrics, de manera que inclús la recepta química més simple acabava semblant un obtús conjur màgic. Més encara, els alquimistes varen buscar en estes camps els marcs de referència teòrics en els quals poder encaixar la seua creixent colecció de fets experimentals inconexos.

Els alquimistes mai tingueren voluntat de separar els aspectes físics de les interpretacions metafísiques del seu art. La falta de vocabulari comú per a processos i conceptes químics, i també la necessitat de secretisme, portava als alquimistes a manllevar térmens i símbols de la [[mitologia]] [[Bíblia|bíblica]] i [[Paganisme|pagana]], l'[[astrologia]], la [[càbala]] i atres camps místics i esotèrics, de manera que inclús la recepta química més simple acabava semblant un obtús conjur màgic. Més encara, els alquimistes varen buscar en estes camps els marcs de referència teòrics en els quals poder encaixar la seua creixent colecció de fets experimentals inconexos.

A partir de l'[[Edat Mijana]] alguns alquimistes varen escomençar a vore els aspectes metafísics com els autèntics fonaments de l'alquímia i a les substàncies químiques, estats físics i processos materials com a meres metàfores d'entitats, estats i transformacions espirituals. Tant la transmutació de metals corrents en or com la panacea universal simbolisaven l'evolució des d'un estat imperfecte, malalt, corruptible i efímer cap a un estat perfecte, sa, incorruptible i etern; i la [[pedra filosofal]] representava llavors alguna clau mística que faria esta evolució possible. Aplicades al mateix alquimista, esta meta bessona simbolisava la seua evolució des de la ignorància fins a la culminació i la pedra representava alguna veritat o poder espiritual ocult que portaria fins a esta meta. En els texts escrits segons este punt de vista, els críptics [[símbol alquímic|símbols alquímics]], diagrames i imagineria textual de les obres alquímiques tardanes contenen típicament múltiples capes de significats, alegories i referències a atres obres igualment críptiques; i han de ser laboriosament «descodificades» per a poder descobrir el seu autèntic significat.

A partir de l'[[Edat Mija]] alguns alquimistes varen escomençar a vore els aspectes metafísics com els autèntics fonaments de l'alquímia i a les substàncies químiques, estats físics i processos materials com a meres metàfores d'entitats, estats i transformacions espirituals. Tant la transmutació de metals corrents en or com la panacea universal simbolisaven l'evolució des d'un estat imperfecte, malalt, corruptible i efímer cap a un estat perfecte, sa, incorruptible i etern; i la [[pedra filosofal]] representava llavors alguna clau mística que faria esta evolució possible. Aplicades al mateix alquimista, esta meta bessona simbolisava la seua evolució des de la ignorància fins a la culminació i la pedra representava alguna veritat o poder espiritual ocult que portaria fins a esta meta. En els texts escrits segons este punt de vista, els críptics [[símbol alquímic|símbols alquímics]], diagrames i imagineria textual de les obres alquímiques tardanes contenen típicament múltiples capes de significats, alegories i referències a atres obres igualment críptiques; i han de ser laboriosament «descodificades» per a poder descobrir el seu autèntic significat.

==Alquímia i astrologia ==

==Alquímia i astrologia ==

Fins al [[sigle XVII]], l'alquímia va ser en realitat considerada una ciència seria en [[Europa]]: per eixemple, [[Isaac Newton]] va dedicar molt més temps i escrits a l'estudi de l'alquímia que a l'òptica o la física, per lo que és célebre. Atres eminents alquimistes del món occidental són [[Roger Bacon]], Sant [[Tomàs d'Aquino]], [[Tycho Brahe]], [[Thomas Browne]], [[Ramon Llull]] i [[Parmigianino]].

Fins al [[sigle XVII]], l'alquímia va ser en realitat considerada una ciència seria en [[Europa]]: per eixemple, [[Isaac Newton]] va dedicar molt més temps i escrits a l'estudi de l'alquímia que a l'òptica o la física, per lo que és célebre. Atres eminents alquimistes del món occidental són [[Roger Bacon]], Sant [[Tomàs d'Aquino]], [[Tycho Brahe]], [[Thomas Browne]], [[Ramon Llull]] i [[Parmigianino]].

De l'alquímia occidental sorgix la ciència moderna. Els alquimistes varen utilisar moltes de les ferramentes que s'usen hui, a sovint fabricades per ells mateixos i podien ser molt precises, especialment durant l'Alta Edat Mijana. El naiximent de la química moderna va sorgir en els aprenents d'alquímia desencantats del seu nul progrés alquímic i en els crítics resentits de l'alquímia; tant els uns com els atres varen conseguir progressos en diversos àmbits de la naturalea en el [[sigle XVIII]], en el qual varen proporcionar un marc més precís i fiable per a les elaboracions industrials i la medicina, lliures de l'hermetisme propi de l'alquímia, i entrant en un nou disseny general de coneiximent basat en el [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]].  

De l'alquímia occidental sorgix la ciència moderna. Els alquimistes varen utilisar moltes de les ferramentes que s'usen hui, a sovint fabricades per ells mateixos i podien ser molt precises, especialment durant l'Alta Edat Mija. El naiximent de la química moderna va sorgir en els aprenents d'alquímia desencantats del seu nul progrés alquímic i en els crítics resentits de l'alquímia; tant els uns com els atres varen conseguir progressos en diversos àmbits de la naturalea en el [[sigle XVIII]], en el qual varen proporcionar un marc més precís i fiable per a les elaboracions industrials i la medicina, lliures de l'hermetisme propi de l'alquímia, i entrant en un nou disseny general de coneiximent basat en el [[Racionalisme (filosofia)|racionalisme]].  

A partir de llavors, tot personage que entroncava en l'alquímia o que «enfosquia» els seus texts va ser menyspreat pel naixent corrent científic modern, com el baró [[Carl Reichenbach]], un conegut químic de la primera mitat del [[sigle XIX]], que va treballar sobre conceptes semblats a l'antiga alquímia, tals com la [[força òdica]],<ref>Carl von Reichenbach, ''[http://books.google.cat/books?id=Q4eOOdhgjwIC&printsec=frontcover&dq=reichenbach+odic&hl=ca&ei=Vfz8TOa9AoiQ4Aab5qmGBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Odic Force Or Letters on Od and Magnetism]'' {{en}}</ref>  

A partir de llavors, tot personage que entroncava en l'alquímia o que «enfosquia» els seus texts va ser menyspreat pel naixent corrent científic modern, com el baró [[Carl Reichenbach]], un conegut químic de la primera mitat del [[sigle XIX]], que va treballar sobre conceptes semblats a l'antiga alquímia, tals com la [[força òdica]],<ref>Carl von Reichenbach, ''[http://books.google.cat/books?id=Q4eOOdhgjwIC&printsec=frontcover&dq=reichenbach+odic&hl=ca&ei=Vfz8TOa9AoiQ4Aab5qmGBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Odic Force Or Letters on Od and Magnetism]'' {{en}}</ref>  

=== Alquímia en l'Europa migeval ===

=== Alquímia en l'Europa migeval ===

[[Archiu:William Fettes Douglas - The Alchemist.jpg|thumb|300px|''L'alquimista'' de William Fettes Douglas.]]

[[Archiu:William Fettes Douglas - The Alchemist.jpg|thumb|300px|''L'alquimista'' de William Fettes Douglas.]]

A causa de les seues fortes conexions en les cultures grega i romana, l'alquímia va ser acceptada molt fàcilment per la filosofia cristiana i els alquimistes [[Edat Mijana|migevals]] [[Europa|europeus]] varen absorbir extensivament el coneiximent alquímic islàmic. [[Gerbert d'Aurillac]], qui més tart es convertiria en el [[Papa]] [[Silvestre II]], va ser un dels primers en portar la ciència islàmica a Europa des d'[[Al-Àndalus]]. Més tart, hòmens com [[Adelart de Bath]], qui va viure en el [[sigle XII]], varen portar ensenyances adicionals. Pero fins al [[sigle XIII]] els moviments varen ser principalment assimilatius.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 124, 294</ref>

A causa de les seues fortes conexions en les cultures grega i romana, l'alquímia va ser acceptada molt fàcilment per la filosofia cristiana i els alquimistes [[Edat Mija|migevals]] [[Europa|europeus]] varen absorbir extensivament el coneiximent alquímic islàmic. [[Gerbert d'Aurillac]], qui més tart es convertiria en el [[Papa]] [[Silvestre II]], va ser un dels primers en portar la ciència islàmica a Europa des d'[[Al-Àndalus]]. Més tart, hòmens com [[Adelart de Bath]], qui va viure en el [[sigle XII]], varen portar ensenyances adicionals. Pero fins al [[sigle XIII]] els moviments varen ser principalment assimilatius.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 124, 294</ref>

En este periodo varen aparéixer algunes desviacions dels principis [[Agustí d'Hipona|agustinians]] dels primers pensadors cristians. [[Anselm de Canterbury]] crea que la fe ha de precedir a la raó, com Agustí i la majoria dels teòlecs anteriors a ell, encara que ell va afegir, fomentat en un context cristià, que la fe i la raó eren compatibles. Els seus punts de vista varen ficar les bases per a l'explosió filosòfica que havia d'ocórrer. [[Pedro Abelardo]] va continuar el treball d'Anselm, preparant els fonaments per a l'acceptació del pensament aristotèlic abans que les primeres obres d'[[Aristòtil]] arribaren a Occident. La seua principal influència en l'alquímia va ser la seua creença en qué els principis universals de [[Plató]] no tenien una existència separada de la [[consciència (sicologia)|consciència]] de l'home. Abelardo també va sistematisar l'anàlisis de les contradiccions filosòfiques.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 287-288</ref>

En este periodo varen aparéixer algunes desviacions dels principis [[Agustí d'Hipona|agustinians]] dels primers pensadors cristians. [[Anselm de Canterbury]] crea que la fe ha de precedir a la raó, com Agustí i la majoria dels teòlecs anteriors a ell, encara que ell va afegir, fomentat en un context cristià, que la fe i la raó eren compatibles. Els seus punts de vista varen ficar les bases per a l'explosió filosòfica que havia d'ocórrer. [[Pedro Abelardo]] va continuar el treball d'Anselm, preparant els fonaments per a l'acceptació del pensament aristotèlic abans que les primeres obres d'[[Aristòtil]] arribaren a Occident. La seua principal influència en l'alquímia va ser la seua creença en qué els principis universals de [[Plató]] no tenien una existència separada de la [[consciència (sicologia)|consciència]] de l'home. Abelardo també va sistematisar l'anàlisis de les contradiccions filosòfiques.<ref>{{en}} C. Warren Hollister, ''Medieval Europe: A Short History'', p. 287-288</ref>

L'alquimia es va mantindre viva gràcies a hòmens com [[Nicolas Flamel]], digne d'esment a soles perqué va ser un dels pocs alquimistes que varen escriure en estos temps difícils. Flamel va viure entre [[1330]] i [[1417]] i serviria com [[arquetip]] en la fase següent de l'alquímia. No va ser un investigador religiós com molts dels seus predecessors i tot el seu interés per l'art girava entorn de la investigació de la pedra filosofal, que es diu que va trobar. Les seues obres dediquen gran cantitat d'espai a descriure processos i reaccions, pero mai arriben realment a donar la fòrmula per conseguir les transmutacions. La majoria de la seua obra estava dedicada a arreplegar el saber alquímic anterior a ell, especialment en el relacionat a la pedra filosofal.<ref name=TE/>

L'alquimia es va mantindre viva gràcies a hòmens com [[Nicolas Flamel]], digne d'esment a soles perqué va ser un dels pocs alquimistes que varen escriure en estos temps difícils. Flamel va viure entre [[1330]] i [[1417]] i serviria com [[arquetip]] en la fase següent de l'alquímia. No va ser un investigador religiós com molts dels seus predecessors i tot el seu interés per l'art girava entorn de la investigació de la pedra filosofal, que es diu que va trobar. Les seues obres dediquen gran cantitat d'espai a descriure processos i reaccions, pero mai arriben realment a donar la fòrmula per conseguir les transmutacions. La majoria de la seua obra estava dedicada a arreplegar el saber alquímic anterior a ell, especialment en el relacionat a la pedra filosofal.<ref name=TE/>

Durant la [[baixa Edat Mijana]] (1300?1500) els alquimistes varen ser molt semblats a Flamel: es varen concentrar en la investigació de la pedra filosofal i l'elixir de la joventut, que ara es crea que eren coses separades. Les seues alusions críptiques i el seu [[simbolisme]] varen portar a grans variacions en la interpretació de l'art. Per eixemple, molts alquimistes durant este periodo interpretaven que la purificació de l'ànima significava la [[transmutació]] del plom en or (en la qual creen que el [[mercuri (element)|mercuri]] eixercia un paper crucial). Estos hòmens eren considerats [[màgia|macs i fetillers]] per molts i varen ser en freqüència perseguits per les seues pràctiques.<ref>(Edwards p. 50-75; Norton p. lxiii-lxvii)</ref>

Durant la [[baixa Edat Mija]] (1300?1500) els alquimistes varen ser molt semblats a Flamel: es varen concentrar en la investigació de la pedra filosofal i l'elixir de la joventut, que ara es crea que eren coses separades. Les seues alusions críptiques i el seu [[simbolisme]] varen portar a grans variacions en la interpretació de l'art. Per eixemple, molts alquimistes durant este periodo interpretaven que la purificació de l'ànima significava la [[transmutació]] del plom en or (en la qual creen que el [[mercuri (element)|mercuri]] eixercia un paper crucial). Estos hòmens eren considerats [[màgia|macs i fetillers]] per molts i varen ser en freqüència perseguits per les seues pràctiques.<ref>(Edwards p. 50-75; Norton p. lxiii-lxvii)</ref>

Un d'estos hòmens que va sorgir a principis del [[sigle XVI]] es dia [[Heinrich Cornelius Agrippa]]. Este alquimista crea ser un mac i poder invocar [[Ser espiritual|esperits]]. La seua influència va ser insignificant pero, com Flamel, va elaborar escrits als quals es varen referir alquimistes d'anys posteriors. De nou com Flamel, va fer bastant per a canviar l'alquímia d'una filosofia mística a una màgia [[ocultisme|ocultista]]. Va mantindre vives les filosofies d'alquimistes anteriors, incloent-hi la ciència experimental, la numerología, etcétera, pero va afegir la teoria màgica, lo que va reforçar l'idea de l'alquímia com a creença ocultista. A pesar de tot això, Agrippa es considerava a si mateix cristià, si be les seues opinions varen entrar en freqüència en conflicte en l'Iglésia.<ref> (Edwards p. 56-9; Wilson p. 23-9)</ref>

Un d'estos hòmens que va sorgir a principis del [[sigle XVI]] es dia [[Heinrich Cornelius Agrippa]]. Este alquimista crea ser un mac i poder invocar [[Ser espiritual|esperits]]. La seua influència va ser insignificant pero, com Flamel, va elaborar escrits als quals es varen referir alquimistes d'anys posteriors. De nou com Flamel, va fer bastant per a canviar l'alquímia d'una filosofia mística a una màgia [[ocultisme|ocultista]]. Va mantindre vives les filosofies d'alquimistes anteriors, incloent-hi la ciència experimental, la numerología, etcétera, pero va afegir la teoria màgica, lo que va reforçar l'idea de l'alquímia com a creença ocultista. A pesar de tot això, Agrippa es considerava a si mateix cristià, si be les seues opinions varen entrar en freqüència en conflicte en l'Iglésia.<ref> (Edwards p. 56-9; Wilson p. 23-9)</ref>