Canvis

=== Reclamacions territorials i territoris en disputa ===

=== Reclamacions territorials i territoris en disputa ===

[[Image:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|400px|Territoris espanyols en el nort d'Àfrica (No s'inclouen les illes Canàries).]]

[[Image:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|400px|Territoris espanyols en el nort d'Àfrica (No s'inclouen les illes Canàries).]]

Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses varen prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[sigle XVIII]], es va debilitar durant el [[Sigle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Sigle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vore ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyal.

Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses varen prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[sigle XVIII]], es va debilitar durant el [[Sigle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Sigle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vore ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyó.

D'atra banda, [[Portugal]] no reconeix la sobirania espanyola sobre la comarca d'[[Olivenza (Badajoz)|Olivenza]], que inclou els municipis d'Olivenza i [[Táliga]] (si ben no reclama activament la seua sobirania), cedida per Portugal a Espanya per mig del [[tractat de Badajoz (1801)|tractat de Badajoz]] ([[1801]]). Les resolucions del [[Congrés de Viena]] són interpretades de forma divergent per tots dos països. Mentres que Portugal estima que aquelles obligaven a Espanya a retornar Olivenza, Espanya opina que es tracta d'una simple declaració de bons desijos, sense capacitat resolutiva, raó per la qual Olivenza va seguir unida a Espanya. Finalment, Espanya no reconeix les pretensions de sobirania de Portugal sobre les [[illes Salvages]].

D'atra banda, [[Portugal]] no reconeix la sobirania espanyola sobre la comarca d'[[Olivenza (Badajoz)|Olivenza]], que inclou els municipis d'Olivenza i [[Táliga]] (si ben no reclama activament la seua sobirania), cedida per Portugal a Espanya per mig del [[tractat de Badajoz (1801)|tractat de Badajoz]] ([[1801]]). Les resolucions del [[Congrés de Viena]] són interpretades de forma divergent per tots dos països. Mentres que Portugal estima que aquelles obligaven a Espanya a retornar Olivenza, Espanya opina que es tracta d'una simple declaració de bons desijos, sense capacitat resolutiva, raó per la qual Olivenza va seguir unida a Espanya. Finalment, Espanya no reconeix les pretensions de sobirania de Portugal sobre les [[illes Salvages]].