Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  21:23 1 set 2023
Text reemplaça - 'Azores' a 'Açores'
Llínea 94: Llínea 94:  
A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, nomenat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el nomenat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.
 
A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, nomenat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el nomenat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.
   −
El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].
+
El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Açores]] i [[Madeira]].
    
Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].
 
Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].

Menú de navegació