Canvis

El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].

El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].

A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, cridat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el cridat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.

A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, nomenat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el nomenat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.

El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].

El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].