Canvis

[[Archiu:PET-IRM-cabeza-Keosys.JPG|thumb|Image combinada IRM/PET del cap.]]

[[Archiu:PET-IRM-cabeza-Keosys.JPG|thumb|Image combinada IRM/PET del cap.]]

Un instrument de '''imàgens per resonància magnètica''' ([[Image per resonància magnètica|Scaner MRI]]) usa imans d'elevada potència per a polarisar i excitar núcleus d'hidrogen (protó únic) en molècules d'aigua en teixits humans, produint una senyal detectable que està codificada espacialment produint imàgens del cos. Resumint, MRI implica l'us de tres classes de camps electromagnètics: un camp magnètic estàtic molt fort per a polarisar els núcleus d'hidrogen, cridat el camp estàtic, d'un orde d'unitat de tesles; un camp variant (en el temps, de l'orde d'1 kHz) més dèbil per a la codificació espacial, cridat el camp de gradient; i un camp de ràdio-freqüència dèbil per a la manipulació dels núcleus d'hidrogen per a produir senyals mesurables, recollides per mig d'una antena de ràdio-freqüència. Com CT, MRI crea normalment una image 2D d'una "tallada" prima del cos i per tant és considerada una tècnica d'image tomográfica.

Un instrument de '''imàgens per resonància magnètica''' ([[Image per resonància magnètica|Scaner MRI]]) usa imans d'elevada potència per a polarisar i excitar núcleus d'hidrogen (protó únic) en molècules d'aigua en teixits humans, produint una senyal detectable que està codificada espacialment produint imàgens del cos. Resumint, MRI implica l'us de tres classes de camps electromagnètics: un camp magnètic estàtic molt fort per a polarisar els núcleus d'hidrogen, nomenat el camp estàtic, d'un orde d'unitat de tesles; un camp variant (en el temps, de l'orde d'1 kHz) més dèbil per a la codificació espacial, nomenat el camp de gradient; i un camp de ràdio-freqüència dèbil per a la manipulació dels núcleus d'hidrogen per a produir senyals mesurables, recollides per mig d'una antena de ràdio-freqüència. Com CT, MRI crea normalment una image 2D d'una "tallada" prima del cos i per tant és considerada una tècnica d'image tomográfica.

Els instruments moderns de MRI són capaços de produir imàgens en forma de blocs 3D, que es poden considerar una generalisació del concepte tomogràfico de la "tallada" individual. A diferència del CT, MRI no implica l'us de radiació ionisant i no està per tant associada en els mateixos riscs per a la salut; per eixemple, no hi ha efectes coneguts a llarc determini per l'exposició a camps estàtics forts (açò és matèria d'alguns debats; veja 'Seguritat' en [[MRI]]) i per tant no hi ha llímit en el número d'exploracions a les que una persona pot ser expost, en contractes en els [[rajos X]] i [[Tomografía axial computarisada|CT]]. No obstant, hi ha associats riscs coneguts per a la salut en el calfament de teixits per l'exposició a camps de ràdio-freqüència i la presència de dispositius implantat en el cos, tals com marca-passos. Estos riscs estan estrictament controlats tant en la part de disseny dels instruments com en els protocols d'exploració utilisats. Degut a que CT i MRI són sensibles a diferents propietats dels teixits, l'aparició d'imàgens obtingudes en les dos tècniques diferixen considerablement. En CT, rajos X deuen ser bloquejats per alguna forma de teixit dens per a crear una image, per lo tant la calitat de l'image en teixits blans serà pobre. Un *MRI pot "vore" únicament objectes basats en hidrogen, aixina que els ossos, que està basats en calci, seran anulats en l'image, i no tindran efectes en la visió de teixits blans. Açò ho fa excelent per a examinar l'interior del cervell i les articulacions.

Els instruments moderns de MRI són capaços de produir imàgens en forma de blocs 3D, que es poden considerar una generalisació del concepte tomogràfico de la "tallada" individual. A diferència del CT, MRI no implica l'us de radiació ionisant i no està per tant associada en els mateixos riscs per a la salut; per eixemple, no hi ha efectes coneguts a llarc determini per l'exposició a camps estàtics forts (açò és matèria d'alguns debats; veja 'Seguritat' en [[MRI]]) i per tant no hi ha llímit en el número d'exploracions a les que una persona pot ser expost, en contractes en els [[rajos X]] i [[Tomografía axial computarisada|CT]]. No obstant, hi ha associats riscs coneguts per a la salut en el calfament de teixits per l'exposició a camps de ràdio-freqüència i la presència de dispositius implantat en el cos, tals com marca-passos. Estos riscs estan estrictament controlats tant en la part de disseny dels instruments com en els protocols d'exploració utilisats. Degut a que CT i MRI són sensibles a diferents propietats dels teixits, l'aparició d'imàgens obtingudes en les dos tècniques diferixen considerablement. En CT, rajos X deuen ser bloquejats per alguna forma de teixit dens per a crear una image, per lo tant la calitat de l'image en teixits blans serà pobre. Un *MRI pot "vore" únicament objectes basats en hidrogen, aixina que els ossos, que està basats en calci, seran anulats en l'image, i no tindran efectes en la visió de teixits blans. Açò ho fa excelent per a examinar l'interior del cervell i les articulacions.

[[Archiu:Ejemplo imagen CO.png|miniaturadeimagen|Image obtinguda en un cintigrama òsseu utilisant com radiotrazador Tc-99m MDP. ]]

[[Archiu:Ejemplo imagen CO.png|miniaturadeimagen|Image obtinguda en un cintigrama òsseu utilisant com radiotrazador Tc-99m MDP. ]]

Àrea de l'image medica que utilisa isòtops,  per a l'obtenció d'imàgens clíniques. Per a la seua obtenció s'associa un isòtop , generalment emissors gamma de vida mija curta a un fàrmac d'absorció biològica especifica, esta associació és coneguda com radiofármacs o radiotrasador.  Posteriorment el pacient és injectat (generalment via intravenosa) en esta substància radiactiva, la qual despuix d'un temps determinat, es depositara i fixara en una regió farmaco especifica del cos.  La dosis administrades al pacient es determinen en un activímetro, el qual deu estar ben calibrat i la seua resposta deu ser fidedigna.

Àrea de l'image medica que utilisa isòtops,  per a l'obtenció d'imàgens clíniques. Per a la seua obtenció s'associa un isòtop , generalment emissors gamma de vida mija curta a un fàrmac d'absorció biològica especifica, esta associació és coneguda com radiofármacs o radiotrasador.  Posteriorment el pacient és injectat (generalment via intravenosa) en esta substància radiactiva, la qual despuix d'un temps determinat, es depositara i fixara en una regió farmaco especifica del cos.  La dosis administrades al pacient es determinen en un activímetro, el qual deu estar ben calibrat i la seua resposta deu ser fidedigna.

Per a la seua detecció s'utilisa equip cridat gamma camara el qual detecta la distribució les desintegracions del radiotrazador  dins de l'organisme.  Esta tècnica diagnòstica presenta alta sensibilitat fisiològica no obstant baixa especificidad anatòmica. Açò permet detectar canvis metabòlics abans que estos tinguen manifestacions  detectables per atres tècniques *imagenológicas.  Un estudi freqüent és el cintigrama òsseu  el qual  s'usa a fi de detectar transformacions en el metabolisme òsseu, permetent un anàlisis funcional de la matriu mineral, utilisat freqüent per a  determinar alteracions de patrons normals a  fi de realisar una evaluació correcta.

Per a la seua detecció s'utilisa equip nomenat gamma camara el qual detecta la distribució les desintegracions del radiotrazador  dins de l'organisme.  Esta tècnica diagnòstica presenta alta sensibilitat fisiològica no obstant baixa especificidad anatòmica. Açò permet detectar canvis metabòlics abans que estos tinguen manifestacions  detectables per atres tècniques *imagenológicas.  Un estudi freqüent és el cintigrama òsseu  el qual  s'usa a fi de detectar transformacions en el metabolisme òsseu, permetent un anàlisis funcional de la matriu mineral, utilisat freqüent per a  determinar alteracions de patrons normals a  fi de realisar una evaluació correcta.

   

   

Per a la seua realisació s'utilisa l'isòtop tecnecio99 meta estable el qual és unit al fàrmac cridat MDP (Metilendifosfonato), l'intensitat de fixació és proporcional al grau d'activitat osteoblástica, la qual està aumentada en tota lesió òssea. Atres estudis d'us freqüent són , *cintigrama tiroideu, cintigrama pulmonar funció renal,entre uns atres.  

Per a la seua realisació s'utilisa l'isòtop tecnecio99 meta estable el qual és unit al fàrmac nomenat MDP (Metilendifosfonato), l'intensitat de fixació és proporcional al grau d'activitat osteoblástica, la qual està aumentada en tota lesió òssea. Atres estudis d'us freqüent són , *cintigrama tiroideu, cintigrama pulmonar funció renal,entre uns atres.  

    

    

[[Archiu:Es una imagen del cerebro. Se trata de una prueba que permite el diagnóstico del parkinson. Se trata de una imagen tomográfica (SPECT)..jpg|centro|marco|Image del cervell]]

[[Archiu:Es una imagen del cerebro. Se trata de una prueba que permite el diagnóstico del parkinson. Se trata de una imagen tomográfica (SPECT)..jpg|centro|marco|Image del cervell]]