Canvis

En l'any [[1963]] va rebre una beca de dos anys per a estudiar en l'Acadèmia d'Espanya en [[Roma]], estància que va tindre gran influència sobre el seu treball posterior. Va tornar a [[Espanya]] en [[1965]] i fon en primer lloc professor adjunt en l'Escola d'Arquitectura de Madrit ([[1966]]-[[1970]]). En [[1971]] va guanyar la Càtedra d'Elements de Composició en la ETSAB, lo que li va dur a viure durant casi dèu anys en [[Barcelona]], fins que en [[1980]] va guanyar l'oposició a catedràtic de composició en l'Escola d'Arquitectura de [[Madrit]], que va abandonar despuix d'uns anys d'eixercici.  

En l'any [[1963]] va rebre una beca de dos anys per a estudiar en l'Acadèmia d'Espanya en [[Roma]], estància que va tindre gran influència sobre el seu treball posterior. Va tornar a [[Espanya]] en [[1965]] i fon en primer lloc professor adjunt en l'Escola d'Arquitectura de Madrit ([[1966]]-[[1970]]). En [[1971]] va guanyar la Càtedra d'Elements de Composició en la ETSAB, lo que li va dur a viure durant casi dèu anys en [[Barcelona]], fins que en [[1980]] va guanyar l'oposició a catedràtic de composició en l'Escola d'Arquitectura de [[Madrit]], que va abandonar despuix d'uns anys d'eixercici.  

En [[1973]] Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut cridat el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als [[Estats Units]], a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la ''Cooper Union School of Architecture'' ([[Nova York]]). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de [[Lausana]] ([[Suïssa]]).

En [[1973]] Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut nomenat el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als [[Estats Units]], a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la ''Cooper Union School of Architecture'' ([[Nova York]]). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de [[Lausana]] ([[Suïssa]]).

En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.

En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.