28 215
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
→Biografia
Llínea 21:
Llínea 21:
En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.
En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.
+
+En [[1997]] és nomenat acadèmic numerari de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]] i rep el títul de Doctor Honorari de Tecnologia del Real Institut de Tecnologia d'Estocolm. En [[1998]] rep el Premi Feltrinelli de la ''Academia Nazionale dei Lincei'', en [[Roma]]. És membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l'Acadèmia de Sant Lucas de Roma i de la Real Acadèmia Sueca de les Belles Arts. Des de [[2007]] també és membre de número de Jakiunde (Acadèmia de les Ciències, de les Arts i de les Lletres del País Vasc). És membre honorífic de l'Institut Americà d'Arquitectes i del Real Institut d'Arquitectes Britànics. Moneo diu buscar en la seua arquitectura la durabilitat i el diàlec en l'evolució històrica. Segons Moneo a l'arquitecte li correspon trobar en cada época els elements i models que la transformen per a adaptar-la a les necessitats de les époques que transcorren. Moneo seguix sent considerat per numeroses persones un dels grans arquitectes espanyols contemporàneus. En [[2001]] guanya el Premi Mies van der Rohe. En [[2012]] impartix un curs en el Màster en Disseny Arquitectònic de l'Universitat de Navarra i és guardonat en el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries de les Arts]]. En [[2013]] l'Estat espanyol va reclamar dos millons d'euros a Moneo per «vicis ruïnosos» en el proyecte de la residència de l'embaixador espanyol en [[Washington]], [[Estats Units]].
+
+En [[2015]] inaugura el seu "edifici més abstracte" com ell mateixa ho definix: el Museu de l'Universitat de Navarra. En l'any [[2017]], va publicar el llibre ''Una manera d'ensenyar arquitectura. Lliçons des de Barcelona, 1971-1976'', un eixemplar que reunix per primera volta tot el material docent produït al seu pas per les aules de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Un any més tart, en [[2018]], Rafael Moneo va presentar en el seu estudi de Madrit el llibre ''La vida dels edificis''. Un llibre divulgatiu sobre arquitectura en forma d'ensaig que versa sobre varis edificis espanyols: "La Mesquita de Còrdova", "La Llonja de Sevilla" i "El carmen de Rodríguez-Acosta en Granada".
+
+En juny de [[2019]] és nomenat Doctor Honoris causa de l'Universitat de Navarra per la seua trayectòria professional com a arquitecte, docent i teòric.
+
+En l'any [[2021]] va escriure un obituari en recort del seu companyer d'estudis, l'arquitecte [[Dionisio Hernández Gil]], guanyador del pensionat d'arquitectura de l'Acadèmia d'Espanya en Roma en [[1962]].
== Obres ==
== Obres ==