Canvis

El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].

El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].

Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]].

Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]].

{{Cita|¡Valencians! Cuideu-se dels catalans, que siguent simples i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 13.6.1907)}}

{{Cita|¡Valencians! Cuideu-se dels catalans, que siguent simples i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 13.6.1907)}}

== Obres ==

== Obres ==

*''Flor de mayo'' ([[1895]]).

*''Flor de mayo'' ([[1895]]).

*''[[La araña negra]] '' ([[1892]]).

*''[[La araña negra]] '' ([[1892]]).

*''La Barraca'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].

*''[[La Barraca]]'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].

*''La bodega'' ([[1904]]/5).

*''La bodega'' ([[1904]]/5).

*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].

*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].

[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".

[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".

Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor del de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.

Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor del de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora nomenada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.

Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.

Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Fernández, Pura (2002). «Las Cortes de Cádiz en la historiografía del republicanismo finisecular: Vicente Blasco Ibánez y Enrique Rodríguez Solís». Cuadernos de Ilustración y Romanticismo (Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz) (10). ISSN 2173-0687

* Fernández, Pura (2002). «Las Cortes de Cádiz en la historiografía del republicanismo finisecular: Vicente Blasco Ibánez y Enrique Rodríguez Solís». Cuadernos de Ilustración y Romanticismo (Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz) (10). ISSN 2173-0687

* Magenti Javaloyas, Silvia (1987). «El problema religioso en la primera década del siglo XX : "Clericalismo" y "Anticlericalismo" en la ciudad de València». Saitabi (Valencia: Universitat de València). ISSN 0210-9980

* Magenti Javaloyas, Silvia (1987). «El problema religioso en la primera década del siglo XX : "Clericalismo" y "Anticlericalismo" en la ciudad de Valéncia». Saitabi (Valéncia: Universitat de Valéncia). ISSN 0210-9980

* Reig, Ramiro (2000). «Vicente Blasco Ibáñez (1867-1928). Promotor de rebeldías». En Burdiel, Isabel; Pérez Ledesma, Manuel, eds. Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX. Madrid: Espasa Calpe. ISBN 84-239-6048-X

* Reig, Ramiro (2000). «Vicente Blasco Ibáñez (1867-1928). Promotor de rebeldías». En Burdiel, Isabel; Pérez Ledesma, Manuel, eds. Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX. Madrid: Espasa Calpe. ISBN 84-239-6048-X