| Una '''estrela''' (del [[llatí]] ''stēlla'')<ref>{{DGLV|Estrela}}</ref> és un [[astre]] massiu format per [[plasma (Estat de la matèria)|plasma]] en un equilibri paregut a l'[[equilibri hidrostàtic]], que genera [[energia]] per mig d'un procés de [[fusió nuclear]]. L'estrela més pròxima a la [[Terra]] és el [[Sol]]. Atres estreles són visibles a simple vista des de la Terra durant la nit, apareciades com una diversitat de punts lluminossos aparentement fixes en lo cel, degut a l'inmensa distància que les separa de Terra. Històricament les estreles més prominents foren agrupades en [[constelació|constelacions]] i les més brillants foren nomenades en nom propi. | | Una '''estrela''' (del [[llatí]] ''stēlla'')<ref>{{DGLV|Estrela}}</ref> és un [[astre]] massiu format per [[plasma (Estat de la matèria)|plasma]] en un equilibri paregut a l'[[equilibri hidrostàtic]], que genera [[energia]] per mig d'un procés de [[fusió nuclear]]. L'estrela més pròxima a la [[Terra]] és el [[Sol]]. Atres estreles són visibles a simple vista des de la Terra durant la nit, apareciades com una diversitat de punts lluminossos aparentement fixes en lo cel, degut a l'inmensa distància que les separa de Terra. Històricament les estreles més prominents foren agrupades en [[constelació|constelacions]] i les més brillants foren nomenades en nom propi. |
| + | {{Cita| "... de la casa de la plasa de la Seu, dita de la '''Estrela''', que al present a pres don Manuel Jordà”. Les actes capitulars de la Seu de Xàtiva”. 1714. “A Deu, careta de sol, / à Deu, pimpolla dorat, / '''estrela''', lucero, aurora...”. Carles Ros. Lletres antigues.1752. “...per la meua mala '''estrela''' / em fiu, Pascualo, à la vela / en un barco plé de naps”. Bernat i Baldoví, Bonilla i Pérez. La Donsayna, 11, pàg.166. 1845. “¡Si en eixa nit almanco ta llum puguera vore / en lo cel, entre núbols, com una '''estrela''' d’or!”. Teodor Llorente. La poesia. 1857. “...qu’en la nit de la vida, com una '''estrela''' encesa, / al hom, entre les ombres, guia ab sos resplandors”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. 1872. “...é qu aquella hermosa Estrela sería '''Estrela''' del Mar, qu‘ al port de la santa fé portaria als Valensiáns”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891.{{DGLV|Estrela}}}} |