35 753
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''La Alcarria''' és una comarca natural castellana situada en la submeseta Sur, que comprén la major part del centre i sur de la [[província de Guadalajara]…»
'''La Alcarria''' és una comarca natural castellana situada en la submeseta Sur, que comprén la major part del centre i sur de la [[província de Guadalajara]], el noroest de la [[província de Conca]] i el surest de la [[província de Madrit]]. És una comarca transitòria entre les serranies del sistema Ibèric i la planura de la Mancha.
== Geografia ==
Geogràficament està formada per un relleu tabular coronat per la superfície estructural del pàram, caliç que es veu contínuament tallat de nort a sur per rius i rieres i profunts valls fèrtils. Açò genera una geomorfología que produïx un notable contrast entre els encinars i l'agricultura de seca, i les chicotetes hortes, els [[Olivar|olivars]] i les herbes aromàtiques de les costeres i valls.
Precisament, l'abundància de plantes aromàtiques com el [[romer]], el [[tomello]], l'[[espígol]] o [[lavanda]] fan possible l'apicultura de la que resulta la [[mel]] de La Alcarria. Atres productes donats en la comarca són el [[corder]] de raça alcarrenya, l'[[oli]] de La Alcarria i els [[Vi|vins]] de denominació d'orige de Mondéjar i Sacedón i Arganda.
El paisage de La Alcarria ha segut marc contextual de vàries obres lliteràries célebres, entre les que destaca fonamentalment Viage a La Alcarria de [[Camilo José Cela]].
== Economia ==
La Alcarria ha basat històricament el seu desenroll econòmic en l'agricultura i en la ganaderia. L'agricultura s'ha diversificat entre el secà, donat en els extensos pàrams en cultius de tot tipo de [[cereal]], fonamentalment [[blat]], i les chicotetes hortes de regadiu en les valls dels rius i rieres.
En particular, unides a l'agricultura de cereal i hortícola, tenen especial presència del cultiu de l'[[olivera]], la [[Vi|viticultura]] i l'[[Abella|apicultura]].
== Referencies ==
* Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480
* Diccionario de la Real Academia Española. Alcarria. 2001.
* Leader +. Grupo PRODER 2 Alcarria Conquense
== Bibliografia ==
* Cela, Camilo José. Viaje a la Alcarria. Bogotá, Colombia: Planeta Colombiana Editorial S. A., 1985, 200 páginas
* Conde Suárez, Raúl. La Alcarria. Meral Ediciones. Boadilla del Monte, 2008
* Ferrer, José María. Descubriendo la Alcarria. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja. Zaragoza, 1983
González Martín, J.A., y Vázquez González, A. Guía de los espacios naturales de Castilla-La Mancha. Servicio de publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Toledo, 1991
* Madoz, Pascual (1845). «Alcarria». Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Olmos, Alberto. "La Alcarria en tres palabras", en El Mundo. Sábado, 16 de octubre de 1999
* Padrino, Bienvenida; Gómez Romero, Francisco. Guía de plantas silvestres flora de la Alcarria. Francisco Gómez Romero. Guadalajara, 2010
== Geografia ==
Geogràficament està formada per un relleu tabular coronat per la superfície estructural del pàram, caliç que es veu contínuament tallat de nort a sur per rius i rieres i profunts valls fèrtils. Açò genera una geomorfología que produïx un notable contrast entre els encinars i l'agricultura de seca, i les chicotetes hortes, els [[Olivar|olivars]] i les herbes aromàtiques de les costeres i valls.
Precisament, l'abundància de plantes aromàtiques com el [[romer]], el [[tomello]], l'[[espígol]] o [[lavanda]] fan possible l'apicultura de la que resulta la [[mel]] de La Alcarria. Atres productes donats en la comarca són el [[corder]] de raça alcarrenya, l'[[oli]] de La Alcarria i els [[Vi|vins]] de denominació d'orige de Mondéjar i Sacedón i Arganda.
El paisage de La Alcarria ha segut marc contextual de vàries obres lliteràries célebres, entre les que destaca fonamentalment Viage a La Alcarria de [[Camilo José Cela]].
== Economia ==
La Alcarria ha basat històricament el seu desenroll econòmic en l'agricultura i en la ganaderia. L'agricultura s'ha diversificat entre el secà, donat en els extensos pàrams en cultius de tot tipo de [[cereal]], fonamentalment [[blat]], i les chicotetes hortes de regadiu en les valls dels rius i rieres.
En particular, unides a l'agricultura de cereal i hortícola, tenen especial presència del cultiu de l'[[olivera]], la [[Vi|viticultura]] i l'[[Abella|apicultura]].
== Referencies ==
* Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480
* Diccionario de la Real Academia Española. Alcarria. 2001.
* Leader +. Grupo PRODER 2 Alcarria Conquense
== Bibliografia ==
* Cela, Camilo José. Viaje a la Alcarria. Bogotá, Colombia: Planeta Colombiana Editorial S. A., 1985, 200 páginas
* Conde Suárez, Raúl. La Alcarria. Meral Ediciones. Boadilla del Monte, 2008
* Ferrer, José María. Descubriendo la Alcarria. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja. Zaragoza, 1983
González Martín, J.A., y Vázquez González, A. Guía de los espacios naturales de Castilla-La Mancha. Servicio de publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Toledo, 1991
* Madoz, Pascual (1845). «Alcarria». Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
* Olmos, Alberto. "La Alcarria en tres palabras", en El Mundo. Sábado, 16 de octubre de 1999
* Padrino, Bienvenida; Gómez Romero, Francisco. Guía de plantas silvestres flora de la Alcarria. Francisco Gómez Romero. Guadalajara, 2010