78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 25:
Llínea 25: − + − − A nivel local de Valencia, es una celebración con larga tradición desde el siglo XIV con el rey Jaime II de Aragón. En cambio, a nivel de todo el territorio de la Comunidad Valenciana, se trata de una celebración institucional contemporánea que tiene su origen en el año 1976, cuando en el Plenari de Parlamentaris se proclama para esa fecha el Día Nacional del País Valenciano. − − El 9 d'octubre és el Dia Nacional Valencià i en ell se conmemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei [[Jaume I]] en 1238. − + − + − + − + − + Llínea 63:
Llínea 59: − + − + Llínea 72:
Llínea 68: − + − + + − + Llínea 83:
Llínea 80: − + − + − + − + Llínea 102:
Llínea 99: − + − + Llínea 111:
Llínea 108: − + Llínea 119:
Llínea 116: + − + +
sense resum d'edició
El 9 d'Octubre es el Dia de la Comunitat Valenciana i en el se commemora l'entrada a la Ciutat de Valéncia del rei [[Jaume I]] en [[1238]].
El 9 d'Octubre es el Dia de la Comunitat Valenciana i en el se commemora l'entrada a la Ciutat de Valéncia del rei [[Jaume I]] en [[1238]].
La conquista i formació del Regne de Valencia no se culminó hasta 1304-1305 con la Sentencia Arbitral de Torrellas y el Tratado de Elche, y el territorio actual no se unificó hasta 1851 con la incorporación de Requena y Utiel; pero el 9 de octubre se eligió como la fecha más representativa, por ser Valencia la capital del entonces Reino de Valencia y, actualmente, de la Comunidad Valenciana.
La celebració a nivell local de Valéncia, es una celebració en una llarga tradició des del [[segle XIV]] en el rei [[Jaume II]]. En canvi, a nivell de tot el territori valencià, es tracta d'una celebració institucional mes recent, que te el seu orige en l'autonomia i pre-autonomia valenciana, al declarar-se el 9 d'Octubre com a dia Oficial de la Comunitat Valenciana.
La conquista cristiana del Regne de Valéncia no se culminà fins al 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrelles i del Tractat d'Elig, i el territori actual no s'unificà fins al 1851 en la incorporació de les disputades Requena i Utiel; pero el 9 d'octubre se trià com a data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.
La conquista cristiana del Regne de Valéncia no se culminà fins al 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrelles i del Tractat d'Elig, i el territori actual no s'unificà fins al 1851 en la incorporació de les disputades Requena i Utiel; pero el 9 d'octubre se trià com a data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.
=== La mocadorada ===
=== La mocadorada ===
El 9 d'octubre és també la festivitat de Sant Dionisi, considerat tradicionalment el patró dels enamorats per lo que és costum en este dia regalar la mocadorada, un mocador de seda nugat en el qual en el seu interior se coloquen dolços de massapà elaborats artesanalment pels resposters valencians. Estos dolços consistixen en els tradicionals pasticets denominats Piruleta i Tronador -chicotetes barres de massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre farcides de rovell-, junt a chicotets massapans en forma de tot tipo de frutes i aliments.
El 9 d'octubre és també la festivitat de [[Sant Dionís]], considerat tradicionalment el patró dels enamorats per lo que és costum en este dia regalar la mocadorada, un mocador de seda nugat en el qual en el seu interior se coloquen dolços de massapà elaborats artesanalment pels resposters valencians. Estos dolços consistixen en els tradicionals pasticets denominats Piruleta i Tronador -chicotetes barres de massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre farcides de rovell-, junt a chicotets massapans en forma de tot tipo de frutes i aliments.
=== Les falles ===
=== Les falles ===
{{AP|Falles}}
{{AP|Falles}}
[[Image:Valenciana.jpg|thumb|right|200px|Falla]]
[[Image:Valenciana.jpg|thumb|right|200px|Falla]]
Les Falles és una festa celebrada el del 15 al 19 de març en moltes ciutats i pobles del Regne, entre elles principalment en Valéncia, Borriana, Alzira, Sagunt, Gandia i Torrent. També dites festes josefines o festes de Sant Josep se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional. La denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures conegudes com ninots i composicions d'elements. A lo llarc de la història els materials han anat evolucionant, pero tradicionalment, estos ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses se fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.
Les Falles és una festa celebrada el del 15 al 19 de març en moltes ciutats i pobles del Regne, entre elles principalment en Valéncia, Borriana, Alzira, Sagunt, Gandia i Torrent. També dites festes josefines o festes de Sant Josep se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional. La denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures conegudes com ninots i composicions d'elements. A lo llarc de l'història els materials han anat evolucionant, pero tradicionalment, estos ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses se fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.
=== La Magdalena ===
=== La Magdalena ===
{{AP|La Magdalena}}
{{AP|La Magdalena}}
[[Image:Gayata.jpg|thumb|left|200px|Gayata]]
[[Image:Gayata.jpg|thumb|left|200px|Gayata]]
Les Festes de la Magdalena són les festes majors de [[Castelló de la Plana]]. En elles se commemora els orígens de la ciutat, recordant el traslladament de la ciutat des del capi de la Magdalena fins al pla fèrtil llitoral en 1251. Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de quaresma.
Les Festes de la Magdalena són les festes majors de [[Castelló de la Plana]]. En elles se commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del cap de la Magdalena fins al pla fèrtil llitoral en [[1251]]. Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de quaresma.
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants són els següents:
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants són els següents:
*Mascletà, a les 14:00 en la Plaça del Primer Molí.
*Mascletà, a les 14:00 en la Plaça del Primer Molí.
*Castells de focs, comencen en torn a les 23:00h, des de la zona del Pau Gumbau, al nord-est de la ciutat.
*Castells de focs, comencen en torn a les 23:00h, des de la zona del Pau Gumbau, al nort-est de la ciutat.
*Bous al carrer.
*Bous al carrer.
*Fira infantil: La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats.
*Fira infantil: La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats.
*La fira alternativa: a partir del dijous en els jardins del Auditori.
*La fira alternativa: a partir del dijous en els jardins del Auditori.
*Mesó del vi: Situat en la Avinguda Blasco Ibáñez, part nord-est de la ciutat.
*Mesó del vi: Situat en la Avinguda Blasco Ibáñez, part nort-est de la ciutat.
*Mesó de la tapa i la cervesa: En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
*Mesó de la tapa i la cervesa: En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
*Concerts de música: En el recint de concerts, junt a la Avinguda del Mar i Ronda Est, gran actuació de cantants d'àmbit nacional. De dilluns a dissabte, al voltant de la mija nit.
*Concerts de música: En el recint de concerts, junt a la Avinguda del Mar i Ronda Est, gran actuació de cantants d'àmbit nacional. De dilluns a dissabte, al voltant de la mija nit.
En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de juny se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el Castell de Santa Bàrbara, i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de juny se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el Castell de Santa Bàrbara, i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
Durant els ides de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en pasacarrers, despertaes, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletaes, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Foc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils.
Durant els dies de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en passacarrers, despertades, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletades, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Foc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils.
Les fogueres se cremen en Alacant la nit del 24 de juny, el dia següent a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en el rest d'Espanya. Degut a la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen la evolució del foc banyen en en aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.
Les fogueres se cremen en Alacant la nit del [[24 de juny]], el dia següent a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en el rest d'Espanya. Degut a la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen la evolució del foc banyen en en aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.
Ademés de en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de les fogueres en atres localitats valencianes i especialment de la província d'Alacant (i prop d'Alacant ciutat).
Ademés de en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de les fogueres en atres localitats valencianes i especialment de la província d'Alacant (i prop d'Alacant ciutat).
{{AP|Moros i Cristians}}
{{AP|Moros i Cristians}}
[[Image:fila moros i cristians.jpg|thumb|right|200px|Filà de Sant Vicent del Raspeig.]]
[[Image:fila moros i cristians.jpg|thumb|right|200px|Filà de Sant Vicent del Raspeig.]]
La festa de Moros i Cristians és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arraigament i tradició en tot lo regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriqueint-ne al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. En tot i això, és el seu component teatral i representatiu de la Història lo que fa única en el seu gènero. La invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del segle XV. El recort de les hazanyes i llegendes bèliques contra els sarracens i la posterior ola de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa:
La festa de Moros i Cristians és una de les celebracions més genuïnes dins del ample i ric compendi de celebracions festives de gran arrelament i tradició en tot el regne valencià. Esta festa té un orige i una base profundament religiosa, que s'ha anat enriquint-se al mateix temps que en un clar component lúdic, existent en qualsevol festivitat. En tot i això, és el seu component teatral i representatiu de l'història lo que la fa única en el seu gènero.
com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristian front al impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del segles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.
L'invasió i dominació musulmana en la Península Ibèrica durant varis centenars d'anys deixà una gran ditada en la societat migeval ibèrica, que no terminà en el final de la Reconquista dels regnes cristians a finals del segle XV. El recort de les heroïcitats i llegendes bèliques contra els sarraïns i la posterior ona de cristianisació administrativa del regne explica en gran mida el naiximent d'esta festa; com a un recort gloriós de la Reconquista i reforç de fe cristiana front a l'impiu, a la volta que de recort i reconeiximent d'aquelles poblacions en les que, pel seu passat local, esta ditada fon més fonda, escomençaren a fraguar-se representacions teatrals i celebracions populars que en el pas del segles anaren adquirint la categoria de festa i la seua influència geogràfica anà expandint-se, especialment a poblacions veïnes a la comarca i d'ahí a atres comarques veïnes.
=== Semana Santa ===
=== Semana Santa ===
[[Image:Nostra senyora de la soletat dalzira.jpg|thumb|left|200px|Nostra senyora de la Soletat d'[[Alzira]].]]
[[Image:Nostra senyora de la soletat dalzira.jpg|thumb|left|200px|Nostra senyora de la Soletat d'[[Alzira]].]]
La '''Semana Santa''' és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Pasió, Mort i Resurrecció de Jesús de Nazaret o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confesions cristianes. Dona començament el Dumente de Rams i finalisa el Dissabte Sant, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el Dumenge de Resurrecció.
La '''Semana Santa''' és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Nazaret o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Dona començament el Dumenge de Rams i finalisa el Dissabte Sant, encara que la seua celebració sol iniciar-se en varis llocs el divendres anterior (Divendres de Dolors) i se considera part de la mateixa el Dumenge de Resurrecció.
Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
La Semana Santa conta en celebracions pròpies que recorden la institució de la eucaristia en el Dijous Sant, la Crucifixió de Jesús i sa Mort el Divendres Sant i la seua Resurrecció en la Vigília Pasqual en la nit del Dissabte Sant al Dumenge de Resurrecció.
La Semana Santa conta en celebracions pròpies que recorden la institució de la eucaristia en el Dijous Sant, la Crucifixió de Jesús i sa Mort el Divendres Sant i la seua Resurrecció en la Vigília Pasqual en la nit del Dissabte Sant al Dumenge de Resurrecció.
Durant la Semana Santa tenen lloc numeroses mostres de religiositat popular en tot lo Regne de Valéncia, destacant les procesions i les representacions de la Passió de localitats com [[Alacant]], [[Alzira]], [[Benetússer]], [[Elig]], [[Moncada]], [[Nules]], [[Oriola]], [[Valéncia]] i [[Torrent]], entrea tres.
Durant la Semana Santa tenen lloc numeroses mostres de religiositat popular en tot lo Regne de Valéncia, destacant les processons i les representacions de la Passió de localitats com [[Alacant]], [[Alzira]], [[Benetússer]], [[Elig]], [[Moncada]], [[Nules]], [[Oriola]], [[Valéncia]] i [[Torrent]], entre atres.
=== La Cordà ===
=== La Cordà ===
{{AP|La Cordà}}
{{AP|La Cordà}}
[[Image:Corda de paterna.jpg|thumb|right|200px|Cordà de Paterna]]
[[Image:Corda de paterna.jpg|thumb|right|200px|Cordà de Paterna]]
Una cordà és una manifestació pirotècnica, generalment nocturna, consistent en un grup de coets bufats, penjats en una corda anudadura de punta a punta d'un carrer i que van soltant-se i esclatant. A part, els participants, vestits en roba que els cobrix tot el cos per a evitar cremadures, van agarrant-lo i llançant-los al aire dins del recint acotat i durant un temps llimitat.
Una cordà és una manifestació pirotècnica, generalment nocturna, consistent en un grup de coets bufats, penjats en una corda anudadura de punta a punta d'un carrer i que van soltant-se i esclatant. A part, els participants, vestits en roba que els cobrix tot el cos per a evitar cremades, van agarrant-lo i llançant-los al aire dins del recint acotat i durant un temps llimitat.
Este tipo de manifestació se sol celebrar en les festes majors de pobles com [[Paterna]] i [[Elig]] encara que s'ha extés per tot lo territori valencià.
Este tipo de manifestació se sol celebrar en les festes majors de pobles com [[Paterna]] i [[Elig]] encara que s'ha estés per tot lo territori valencià.
=== Bous al Carrer ===
=== Bous al Carrer ===
{{AP|Bous al carrer}}
{{AP|Bous al carrer}}
[[Image:Bous albocasser.jpg|thumb|left|200px|Bous en [[Albocàsser]].]]
[[Image:Bous albocasser.jpg|thumb|left|200px|Bous en [[Albocàsser]].]]
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del Regne de VAléncia, sobre tot en els comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'any, encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.
Els Bous al Carrer és un tipo de festa taurina popular que se practica en molts pobles del Regne de Valéncia, sobre tot en els comarques de la [[Marina Alta]], [[l'Alt Millars]], [[l'Alt Palància]], [[el Baix Maestrat]] i [[l'Alt Maestrat]] i en el nort de la [[Plana Alta]]. Es molt típic la solta de vaquetes, lo qual se pot fer en qualsevol moment de l'any, encara que en general coincidix en les festes patronals, les quals solen coincidir en l'estiu.
=== Moixaranga ===
=== Moixaranga ===
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del Regne de Valéncia i que es preserven en [[Algemesí]]([[Ribera Alta]]).
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del Regne de Valéncia i que es preserven en [[Algemesí]]([[Ribera Alta]]).
Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processions de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
La moixaranga al igual que els castellers catalans i el Dance de Tauste, prové de la [[Moixiganga]], dispersats principalment per la Corona d'Aragó encara que també en Castella per eixemple.
La moixaranga al igual que els castellers catalans i les Danses de Tauste, prové de la [[Moixaranga]], dispersats principalment per la Corona d'Aragó encara que també en Castella per eixemple.
=== Jagants i Cabeçuts ===
=== Jagants i Cabeçuts ===
Els jagants i cabeçuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del Regne de Valéncia. La tradició consistix en traure en desfile certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració.
Els jagants i cabeçuts són una tradició popular celebrada en moltes festes locals del Regne de Valéncia. La tradició consistix en traure en desfile certes figures a muscles, que normalment representen a personages populars locals o a figures històriques, ballant i animant o perseguint a la gent que acodix a la celebració.
Els jagants son figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants i jaganta. Els pobles rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetipos populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la regna fundadors. Mentres que en els cabeçuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en Morella per eixemple), personages que ballen simulant el estar pujat en un cavall.
Els jagants son figures de varis metros d'altura que representen al bust i el cap d'una persona en camisa. esta cobrix a un home que carrega un arnés que soporta l'estructura. El portador fa girar i ballar al jagant al son d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagants i jaganta. Els pobles rics tenen més d'una parella. Generalment les figures representen arquetips populars, tal com el burgués i la llauradora, o figures històriques de rellevància local, com el rei i la regna fundadors. Mentres que en els cabeçuts (també dits nanos), de menor altura, se destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic. També existixen els cavallets (en Morella per eixemple), personages que ballen simulant el estar pujat en un cavall.
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
=== Arrossos ===
=== Arrossos ===
{{AP|Arrosos}}
La majoria dels plats valencians duen arròs ya que Valéncia té hortes d'arròs molt importants en Espanya i el món. El plat valencià fet en arròs més famós es la [[Paella valenciana]], estesa per tot lo món a dia de hui. Té les seues variants segons les zones, per eixemple anant cap al sur com en la Marina podem trobar una varietat de marisc que també s'ha estés molt per tota Valéncia i el món, en conte de dur pollastre, conill i/o ànet du diferents mariscs típics de la zona, també n'hi han variants de montanya, fetes en més verdura com per eixemple pimentó. També podem trobar per eixemple arròs al forn, que se fa en arròs, creïlla i carn de porc i/o pollastre i se fa al forn (d'ahí el seu nom). També s'ha fet molt popular sobre tot en la zona de l'Horta de Valéncia, l'arròs a banda, fet en arròs i trossos de calamar o atres mariscs i moluscs.
La majoria dels plats valencians duen arròs ya que Valéncia té hortes d'arròs molt importants en Espanya i el món. El plat valencià fet en arròs més famós es la [[Paella valenciana]], estesa per tot lo món a dia de hui. Té les seues variants segons les zones, per eixemple anant cap al sur com en la Marina podem trobar una varietat de marisc que també s'ha estés molt per tota Valéncia i el món, en conte de dur pollastre, conill i/o ànet du diferents mariscs típics de la zona, també n'hi han variants de montanya, fetes en més verdura com per eixemple pimentó. També podem trobar per eixemple arròs al forn, que se fa en arròs, creïlla i carn de porc i/o pollastre i se fa al forn (d'ahí el seu nom). També s'ha fet molt popular sobre tot en la zona de l'Horta de Valéncia, l'arròs a banda, fet en arròs i trossos de calamar o atres mariscs i moluscs.
=== Coques ===
=== Coques ===
És difícil definir coques ya que n'hi han moltes esteses pel Regne de Valéncia i casi que una o varies típiques per cada zona de 1, 2 o 3 pobles.
{{AP|Coques}}
És difícil definir les coques ya que n'hi han moltes esteses pel Regne de Valéncia i casi que una o varies típiques per cada zona de 1, 2 o 3 pobles.
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]