2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 9:
Llínea 9: − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + +
sense resum d'edició
Esta barreja que no aplega a ser ni valencià, ni català, ni res no té unes caractrístiques concretes ni ben definides, moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula catalana o la valenciana, això provoca que ni els mateixos mestres s'aclarixquen a l'hora d'escriure i que l'alumne que no és valencianoparlant quan parle en u que si que ho és, es passe al castellà ràpidament perque veu que el valencianoparlant no entén lo que diu o que posa una "cara extranya", al mateix temps provoca que l'alumne valencianoparlant per regla general no utilise el vocabulari que li ensenyen en l'escola i utilise el parlar més autènticament valencià.
Esta barreja que no aplega a ser ni valencià, ni català, ni res no té unes caractrístiques concretes ni ben definides, moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula catalana o la valenciana, això provoca que ni els mateixos mestres s'aclarixquen a l'hora d'escriure i que l'alumne que no és valencianoparlant quan parle en u que si que ho és, es passe al castellà ràpidament perque veu que el valencianoparlant no entén lo que diu o que posa una "cara extranya", al mateix temps provoca que l'alumne valencianoparlant per regla general no utilise el vocabulari que li ensenyen en l'escola i utilise el parlar més autènticament valencià.
Algunes de les paraules més típiques del catlencià són:
Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:
*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
*''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''.
*''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".
''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''.
*''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
*''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià.
''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".
*Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)
*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-mos en el so en català (Eix: Marcha per Marxa, Chiquet per Xiquet)
''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
*Substitució de els possesius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
*Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realisar per Realitzar, Utilisar per Utilitzar...)
''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià.
*Superposició de les formes ''feia, feies, feiem, feieu i feien'' front a ''fea, fees, feem i feen''.
*Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero la AVL sols admet les que primer hem mencionat)
==Atres dades==
==Atres dades==