Canvis

De nom de pila Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any [[1939]], la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.

De nom de pila Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any [[1939]], la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.

Llector precoç de [[Rainer Maria Rilke]], [[Garcilaso]], [[Sant Joan de la Creu]] i atres autors, estudià des de la primerenca edat dels 15 anys la carrera de Dret en l'Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i Econòmiques en l'Universitat de Madrit, obtenint llicenciatures en totes elles.

Llector precoç de [[Rainer Maria Rilke]], [[Garcilaso]], [[Sant Joan de la Creu]] i atres autors, estudià des de la primerenca edat dels 15 anys la carrera de Dret en l'Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i Econòmiques en l'[[Universitat de Madrit]], obtenint llicenciatures en totes elles.

En acabar els seus estudis universitaris, va iniciar la preparació d'oposicions al Cos d'Advocats de l'Estat, abandonant-ho en un gest que ell recorda com de rebelia davant les pressions del seu pare, per a ingressar despuix en els cartoixants. Pero la rígida disciplina monàstica no estava feta per ad ell, i, com ho conte en la seua autobiografia,  ''Ahora hablaré de mí'' (2000), fon expulsat de l'orde.

En acabar els seus estudis universitaris, va iniciar la preparació d'oposicions al Cos d'Advocats de l'Estat, abandonant-ho en un gest que ell recorda com de rebelia davant les pressions del seu pare, per a ingressar despuix en els cartoixants. Pero la rígida disciplina monàstica no estava feta per ad ell, i, com ho conte en la seua autobiografia,  ''Ahora hablaré de mí'' (2000), fon expulsat de l'orde.

Es va mudar llavors a [[Portugal]], a on dugué una vida bohemia. En [[1959]] començà a impartir classes de Filosofia i Història de l'Art i va rebre un accèssit del Premi Adonáis de poesia per la seua obra ''Enemigo íntimo'', escomençant una exitosa carrera teatral i periodística, que li va possibilitar des de [[1963]] viure només de l'escritura. A mitan de [[1962]] es va marchar a [[Itàlia]], instalant-se en [[Florència]], a on va permanéixer casi un any. En este temps va publicar en la revista mensual ''Cuadernos Hispanoamericanos'' poemes del seu llibre ''La deshonra''.

Es va mudar llavors a [[Portugal]], a on dugué una vida bohemia. En [[1959]] començà a impartir classes de Filosofia i Història de l'Art i va rebre un accèssit del Premi Adonáis de poesia per la seua obra ''Enemigo íntimo'', escomençant una exitosa carrera teatral i periodística, que li va possibilitar des de l'any [[1963]] viure només de l'escritura. A mitan de [[1962]] es va marchar a [[Itàlia]], instalant-se en [[Florència]], a on va permanéixer casi un any. En este temps va publicar en la revista mensual ''Cuadernos Hispanoamericanos'' poemes del seu llibre ''La deshonra''.

En l'any [[1973]] va sofrir en Madrit una perforació del duodé que el va dur a la vora de la mort i durant la convalescència va escomençar a utilisar bastó, objecte del que va reunir una gran colecció, uns 3.000 eixemplars, regals d'amics i admiradors.

En l'any [[1973]] va sofrir en Madrit una perforació del [[duodé]] que el va dur a la vora de la mort i durant la convalescència va escomençar a utilisar bastó, objecte del que va reunir una gran colecció, uns 3.000 eixemplars, regals d'amics i admiradors.

Ha publicat artículs en el suplement dominical del periòdic ''[[El País]]'', des de la seua fundació en [[1976]] fins a [[1998]], com «Charlas con Troylo», «A los herederos», «A quien conmigo va», etcétera; tots estos artículs varen ser recopilats posteriorment en llibres.

Ha publicat artículs en el suplement dominical del periòdic ''[[El País]]'', des de la seua fundació en l'any [[1976]] fins a l'any [[1998]], com «Charlas con Troylo», «A los herederos», «A quien conmigo va», etcétera; tots estos artículs varen ser recopilats posteriorment en llibres.

Va començar a escriure noveles en els anys noranta, iniciant-se en ''El manuscrito carmesí'', una novela històrica sobre [[Boabdil]], l'últim rei nazarí de [[Granada]], en el que guanyà el [[Premi Planeta]] en [[1990]].

Va començar a escriure noveles en els anys noranta, iniciant-se en ''El manuscrito carmesí'', una novela històrica sobre [[Boabdil]], l'últim rei nazarí de [[Granada]], en el que guanyà el [[Premi Planeta]] en [[1990]].

També ha colaborat en el diari ''[[El Mundo]]'', entre [[1992]] i [[2015]], en artículs d'opinió breus publicats en el nom de ''troneras''. El ritme de creació i publicació d'atres obres seues va descendir posteriorment, i en vàries ocasions va donar a entendre que ''El pedestal de las estatuas'' podria ser la seua última novela.

També ha colaborat en el diari ''[[El Mundo]]'', entre els anys [[1992]] i [[2015]], en artículs d'opinió breus publicats en el nom de ''troneras''. El ritme de creació i publicació d'atres obres seues va descendir posteriorment, i en vàries ocasions va donar a entendre que ''El pedestal de las estatuas'' podria ser la seua última novela.

Creà la [[Fundació Antonio Gala]] per a Creadors Jóvens, dedicada a recolzar i becar la llabor d'artistes jóvens.

Creà la [[Fundació Antonio Gala]] per a Creadors Jóvens, dedicada a recolzar i becar la llabor d'artistes jóvens.

El 14 de decembre de [[2011]] va rebre el Premi Quixot d'Honor [[2011]] a tota una vida que concedix l'Associació Colegial d'Escritors d'Espanya (ACE).

El [[14 de decembre]] de [[2011]] va rebre el Premi Quixot d'Honor [[2011]] a tota una vida que concedix l'Associació Colegial d'Escritors d'Espanya (ACE).

El 5 de juliol de 2011 l'escritor feu públic en la seua secció  ''troneras'' del diari ''El Mundo'' que patia «un càncer de difícil extirpació». En febrer de [[2015]], durant l'homenage que li va brindar la ciutat de [[Màlaga]] en motiu del nomenament com a Fill Adoptiu i l'entrega de la Medalla de la ciutat, va manifestar estar lliure ya d'una dolència que havia portat «més temps del degut» i va afirmar: «Els doctors del Reina Sofia m'han declarat lliure del càncer».

El [[5 de juliol]] de 2011 l'escritor feu públic en la seua secció  ''troneras'' del diari ''El Mundo'' que patia «un [[càncer]] de difícil extirpació». En [[febrer]] de [[2015]], durant l'homenage que li va brindar la ciutat de [[Màlaga]] en motiu del nomenament com a Fill Adoptiu i l'entrega de la Medalla de la ciutat, va manifestar estar lliure ya d'una dolència que havia portat «més temps del degut» i va afirmar: «Els doctors del Reina Sofia m'han declarat lliure del càncer».

== Obra ==

== Obra ==