Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
932 bytes afegits ,  16:59 3 abr 2023
sense resum d'edició
Llínea 9: Llínea 9:  
En l’actualitat conta en aproximadament 57.000 alumnes entre totes les seues titulacions (segons estimació per al curs [[2007]]-[[2008]]), sent aixina la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la [[Comunitat Valenciana]] (contant també les 2 universitats privades de l’autonomia) i la sèptima a nivell nacional. Conta en prop de 1.700 empleats d’Administració i Servicis i més de 3.300 docents i investigadors.
 
En l’actualitat conta en aproximadament 57.000 alumnes entre totes les seues titulacions (segons estimació per al curs [[2007]]-[[2008]]), sent aixina la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la [[Comunitat Valenciana]] (contant també les 2 universitats privades de l’autonomia) i la sèptima a nivell nacional. Conta en prop de 1.700 empleats d’Administració i Servicis i més de 3.300 docents i investigadors.
   −
El seu rector és [[Esteban Morcillo Sánchez]].
+
La seua rectora és [[María_Vicenta_Mestre_Escrivá]].
    
== Història de l'Universitat ==
 
== Història de l'Universitat ==
Llínea 122: Llínea 122:     
{{Cita|L'invasio de l'Universitat Lliteraria de Valencia. Tingue que transcorrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasio premeditada i alevosa de l'Universitat, per catedratics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet pais". Ad estos els seguirien més tart els natius, com ara Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sanchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisacio de l'Universitat. Mentres tant nos seguiem preguntant els valencians, qué s'ha fet de la primera catedra de Llengua Valenciana, regentada pel pare Fullana qui, ademes, va ser Academic de la Real Academia Espanyola en representacio, precisament de la Llengua Valenciana. En 1964 algunes veus s'alçaren contra esta invasio destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians". Mes tart, esta mateixa Universitat dirigida pel rector Lapiedra, hui membre del Consell de Cultura, tingue la gosadia de fer desapareixer l'image de la mare de Deu de la Sapiencia de l'escut centenari d'eixa institucio, per a humiliar a tant d'antic alumne que vea en la Mare de Deu un simbol universitari insustituible. Els pleits en contra del poble representat per Alternativa Universitaria, han segut renombrats. Al final han pogut conseguir de la justicia i de la politica, que dins dels murs, dins del campus on se reclouen alumnes i professorat, se puga denominar a la llengua dells, que no dels valencians, llengua catalana, per a major oprobi d'un poble que no se mereix que els seus fills tinguen que educar-se baix de la direccio d'un professorat que renuncia a les seues arrels i al propi estigma que la terra dona. Son els que tot ho avalen en la "ciencia" i, en canvi, se callen que la normativa que ells estan utilisant no va necessitar de cap cientific per a pautar-la. L'inventor no fon atre que Pompeu Fabra, un quimic aficionat a la filologia. Son evidents els desgavells que en la norma brollen. Tan es aixina que els propis catalans, i algun catalaniste en moments de sinceritat, com ara Pitarch membre de l'IEC o, natius com Pericai, Toutain o Ivan Tubau, ho reconeixen palmariament. Es este, el classic cas en el que nomes veuen la palla en l'ull dels atres i no se veuen la viga en el d'ells; quan acodixen a la "ciencia" per a denostar a la Llengua Valenciana, no se donen conter de que eixa ciencia com excusa, no passaria un riguros examen més que en un suspens grandissim. En estos mimbres: ¿pensa el CVC, que estes institucions poderoses, totalment politisades, poden marcar la pauta del idioma valencià?|[[Pedro Fuentes Caballero]], president de l'Associacio Cultural Roc Chabas-La Marina, 20.7.2021}}
 
{{Cita|L'invasio de l'Universitat Lliteraria de Valencia. Tingue que transcorrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasio premeditada i alevosa de l'Universitat, per catedratics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet pais". Ad estos els seguirien més tart els natius, com ara Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sanchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisacio de l'Universitat. Mentres tant nos seguiem preguntant els valencians, qué s'ha fet de la primera catedra de Llengua Valenciana, regentada pel pare Fullana qui, ademes, va ser Academic de la Real Academia Espanyola en representacio, precisament de la Llengua Valenciana. En 1964 algunes veus s'alçaren contra esta invasio destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians". Mes tart, esta mateixa Universitat dirigida pel rector Lapiedra, hui membre del Consell de Cultura, tingue la gosadia de fer desapareixer l'image de la mare de Deu de la Sapiencia de l'escut centenari d'eixa institucio, per a humiliar a tant d'antic alumne que vea en la Mare de Deu un simbol universitari insustituible. Els pleits en contra del poble representat per Alternativa Universitaria, han segut renombrats. Al final han pogut conseguir de la justicia i de la politica, que dins dels murs, dins del campus on se reclouen alumnes i professorat, se puga denominar a la llengua dells, que no dels valencians, llengua catalana, per a major oprobi d'un poble que no se mereix que els seus fills tinguen que educar-se baix de la direccio d'un professorat que renuncia a les seues arrels i al propi estigma que la terra dona. Son els que tot ho avalen en la "ciencia" i, en canvi, se callen que la normativa que ells estan utilisant no va necessitar de cap cientific per a pautar-la. L'inventor no fon atre que Pompeu Fabra, un quimic aficionat a la filologia. Son evidents els desgavells que en la norma brollen. Tan es aixina que els propis catalans, i algun catalaniste en moments de sinceritat, com ara Pitarch membre de l'IEC o, natius com Pericai, Toutain o Ivan Tubau, ho reconeixen palmariament. Es este, el classic cas en el que nomes veuen la palla en l'ull dels atres i no se veuen la viga en el d'ells; quan acodixen a la "ciencia" per a denostar a la Llengua Valenciana, no se donen conter de que eixa ciencia com excusa, no passaria un riguros examen més que en un suspens grandissim. En estos mimbres: ¿pensa el CVC, que estes institucions poderoses, totalment politisades, poden marcar la pauta del idioma valencià?|[[Pedro Fuentes Caballero]], president de l'Associacio Cultural Roc Chabas-La Marina, 20.7.2021}}
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Centre Cultural La Nau]]
    
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Traduït_de|es|Universidad_de_Valencia}}
+
*  CRUE (2008). «La universidad española en cifras 2008». Palanca, p. 87
 +
* [https://www.uv.es/uvweb/universidad/es/listado-noticias/universitat-valencia-recibe-premio-mejor-institucion-erasmus-2013-1285846070123/Noticia.html?id=1285898393324 La Universitat de Valéncia recibe el premio a la mejor Institución Erasmus 2013]
 +
* La Universitat de València, entre las ocho primeras universidades españolas en el Ranking de Shanghái». Las Provincias. 16 de agosto de 2021
 +
* Orti,, pp. 431-436
 +
* Palanca, p. 86
 +
* Universitat de Valéncia: «Sapientia aedificavit. Una biografia de l'Estudi General de la Universitat de Valéncia. 1999»
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Orti y Figuerola, Francisco (1730). Memorias históricas de la fundación y progressos de la universidad de Valencia. Madrid.
 +
* Palanca, Abelardo (1968). «La Universidad de Valencia en el primer decenio del siglo XVI». Saitabi (18): 85-106. ISSN 0210-9980.
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
39 455

edicions

Menú de navegació