Canvis

== Història de l'Universitat ==

== Història de l'Universitat ==

[[File:Esuni.GIF|thumb|250px|Logo de l'Universitat de Valéncia]]

[[File:Esuni.GIF|thumb|250px|Logo de l'Universitat de Valéncia]]

A pesar que ya des del [[sigle XIII]] existia en la [[Ciutat de Valéncia]] la possibilitat de cursar certes ensenyances superiors, estes eren impartides per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de [[Valéncia]] varen treballar per a reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l’iglésia en un únic Estudi General, i fruït del seu treball varen ser els estatuts publicats en l'any [[1412]] i aprovats pel govern municipal i el bisbe [[Hugo de Llupià]]. Inicialment se varen establir en uns locals sitis junt en la [[Iglésia de Sant Llorenç (Valéncia)|Iglésia de Sant Llorenç]], encara que la llibertat d’educació otorgada pels [[furs de Valéncia]] va permetre que s’establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins a [[1416]], encara que va servir de base per a la futura creació de l'Universitat.

A pesar que ya des del [[sigle XIII]] existia en la [[Ciutat de Valéncia]] la possibilitat de cursar certes ensenyances superiors, estes eren impartides per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de [[Valéncia]] varen treballar per a reunir tots els estudis dependents de la ciutat i de l’iglésia en un únic Estudi General, i fruït del seu treball varen ser els estatuts publicats en l'any [[1412]] i aprovats pel govern municipal i el bisbe [[Hugo de Llupià]]. Inicialment se varen establir en uns locals sitis junt en la [[Iglésia de Sant Llorenç (Valéncia)|Iglésia de Sant Llorenç]], encara que la llibertat d’educació otorgada pels [[furs de Valéncia]] va permetre que s’establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins a [[1416]], encara que va servir de base per a la futura creació de l'Universitat.

Anys despuix, la rica societat valenciana del [[sigle XV]], el [[Sigle d’Or Valencià]], desijava que els estudis impartits en la seua ciutat conseguiren el ranc d’estudis universitaris, espentant al Consell municipal a reprendre la tasca d’unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l’adquisició de cases i finques que serviren d'instalacions de l’Estudi General, mentres que des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valéncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari. El resultat del primer va ser la compra a [[Isabel Saranyó]], l’1 d’abril de [[1493]], d’una casa en hortes i patis que es convertiria en la primera sèu de l'Universitat: l'[[Edifici de la Nau]]. El resultat de la segona cosa va ser la redacció de les Constitucions de l’Estudi General el 30 d’abril de [[1499]].

Anys despuix, la rica societat valenciana del [[sigle XV]], el [[Sigle d’Or Valencià]], desijava que els estudis impartits en la seua ciutat conseguiren el ranc d’estudis universitaris, espentant al Consell municipal a reprendre la tasca d’unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l’adquisició de cases i finques que serviren d'instalacions de l’Estudi General, mentres que des del punt de vista administratiu, va encarregar als Jurats de Valéncia que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari. El resultat del primer va ser la compra a [[Isabel Saranyó]], l’1 d’abril de [[1493]], d’una casa en hortes i patis que es convertiria en la primera sèu de l'Universitat: l'[[Edifici de la Nau]]. El resultat de la segona cosa va ser la redacció de les Constitucions de l’Estudi General el 30 d’abril de [[1499]].