4531
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + − + − + − +
sense resum d'edició
Llei de declaració del 12 de juliol de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat Sucre».
Llei de declaració del 12 de juliol de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat Sucre».
Llei complementària del 18 de juny de 1843: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica Sucre».
Llei complementària del 18 de juny de 1843: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica Sucre».
Les constitucions que establixen explícitament a Sucre com a capital del país és la de 1868 i la moderna constitució aprovada en 2009 pels bolivians.</ref> És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de Chuquisaca]].
Les constitucions que establixen explícitament a Sucre com a capital del país és la de 1868 i la moderna constitució aprovada en 2009 pels bolivians. És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de Chuquisaca]].
En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825.
En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825.
La ciutat ha segut designada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en 1991.<ref name=Patrimoni>{{cita web|url=https://correodelsur.com/cultura/20211213_sucre-manté-per-30-anos-el-titule-de-patrimoni-cultural-de-la-humanitat.html|títul= Sucre manté per 30 anys el títul de Patrimoni Cultural de la Humanitat|fechaacceso= 13/12/2021 20:30}} </ref>
La ciutat ha segut designada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en 1991.
Segons senyes del cens 2012, el municipi de Sucre conta en una població de 261&nbsp;201 habitants.<br>
L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la [[Real Audiència de Charcas]] fins a l'any [[1825]]. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals ''paceños'', despuix d'una guerra civil en 1899, dugueren ''[[de facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Paz]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[capitalía|capital]] del [[departament de Chuquisaca]].
Segons senyes del cens 2012, el municipi de Sucre conta en una població de 261&nbsp;201 habitants. L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la [[Real Audiència de Charcas]] fins a l'any [[1825]]. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals ''paceños'', despuix d'una guerra civil en 1899, dugueren ''[[de facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Paz]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[capitalía|capital]] del [[departament de Chuquisaca]].
== Referències ==
== Referències ==