Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Vista general de Sucre.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista general de Sucre]] | | [[Archiu:Vista general de Sucre.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista general de Sucre]] |
− | '''Sucre''' ([[Quechua meridional|quechua]]: ''Chuqichaka''; [[Idioma aimara|aimara]]: ''Sukri''; [[Idioma guaraní|guaraní]]: Sucre), oficialment '''L'Ilustre i Heròica Sucre'''<ref>[https://www.lexivox.org/norms/bo-L-18430618-1.html] Bolívia: Llei de 18 de juny de 1843. La Convenció Nacional.</ref> o també '''L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre''', el primer nom de la qual fon '''Charcas''' des de 1538, '''L'Argent''' des de 1540 a 1776, '''Chuquisaca''' de 1776 a 1839, i '''Sucre''' des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]].<ref name=eemConstitucion1>{{cita web|url=http://www.diputados.bo/sites/default/files/cpe2014.pdf |títul=Constitució política de l'estat plurinacional de Bolívia |fechaacceso=18 de setembre de 2020 |en=pàgina 13, Artícul 6, títul primer}}</ref><ref name=eemConstitucion2>{{cita web|url=http://www.harmonywithnatureun.org/content/documents/159bolivia%20Consitucion.pdf |títul=Constitució política de l'estat plurinacional de Bolívia |fechaacceso=19 de març de 2016 |en=Artícul 6, títul primer}}</ref><ref group=nota>Decrets i lleis: | + | '''Sucre''' ([[Quèchua meridional|quèchua]]: ''Chuqichaka''; [[Idioma aimara|aimara]]: ''Sukri''; [[Idioma guaraní|guaraní]]: Sucre), oficialment '''L'Ilustre i Heròica Sucre'''. Bolívia; o també '''L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre''', el primer nom de la qual fon '''Charcas''' des de l'any [[1538]], '''La Plata''' des de [[1540]] a [[1776]], '''Chuquisaca''' de [[1776]] a [[1839]], i '''Sucre''' des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]]. Decrets i lleis: |
− | Decret de l'11 d'agost de 1825: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre». | + | Decret de l'[[11 d'agost]] de [[1825]]: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre». |
− | Llei del 1º de juliol de 1826: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre». | + | Llei del 1º de juliol de [[1826]]: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre». |
− | Llei de declaració del 12 de juliol de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat *Sucre». | + | Llei de declaració del [[12 de juliol]] de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat Sucre». |
− | *Llei complementària del 18 de juny de 1843: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica *Sucre».
| + | Llei complementària del [[18 de juny]] de [[1843]]: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica Sucre». |
− | *Les constitucions que establixen explícitament a *Sucre com a capital del país és la de 1868 i la moderna constitució aprovada en 2009 pels bolivians.&*lt;/*ref&*gt; És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de *Chuquisaca]].
| + | Les constitucions que establixen explícitament a Sucre com a capital del país és la de [[1868]] i la moderna constitució aprovada en l'any [[2009]] pels bolivians. És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de Chuquisaca]]. |
− | En *Sucre es resumix l'història de la Confederació dels *Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es va fundar l'Audiència de *Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. | + | En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. La ciutat fon designada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en l'any [[1991]]. |
| | | |
− | La ciutat ha segut designada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en 1991.&*lt;*ref *name=Patrimoni&*gt;{{cita @web|*url=https://*correodelsur.*com/cultura/20211213_*sucre-manté-per-30-anos-el-titule-de-patrimoni-cultural-de-la-humanitat.html|títul= *Sucre manté per 30 anys el títul de Patrimoni Cultural de la Humanitat|*fechaacceso= 13/12/2021 20:30}}&*lt;/*ref&*gt;
| + | Segons senyes del cens de l'any [[2012]], el municipi de Sucre conta en una població de 261.201 habitants. L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la [[Real Audiència de Charcas]] fins a l'any [[1825]]. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals ''paceños'', despuix d'una guerra civil en [[1899]], dugueren ''[[de facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Paz]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[capitalía|capital]] del [[departament de Chuquisaca]]. |
− | Segons senyes del cens 2012, el municipi de *Sucre conta en una població de 261&*amp;*nbsp;201 habitants.&*lt;*br&*gt;
| |
− | L'actual ciutat de *Sucre (*Chuquisaca o L'Argent) va ser la capital de la [[Real Audiència de *Charcas]] fins a 1825. En la República, va ser triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la cridada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals *paceños, despuix d'una guerra civil en 1899, varen dur ''[[de *facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Pau]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, *Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[*capitalía|capital]] del [[departament de *Chuquisaca]].&*lt;*ref&*gt;*Art. 11 *NCPE.&*lt;/*ref&*gt; | |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |