2278
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 92:
Llínea 92: + + + + + + + +
→Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848)
=== Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848) ===
=== Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848) ===
Costa Rica es va independisar del [[Imperi espanyol]] el 15 de setembre de 1821, junt al restant de la [[Capitania General de Guatemala]]. Despuix de rebre el pronunciament de la ciutat de [[León (Nicaragua)|León]], establit en l'"[[Acta dels Nuvolats]]", l'ajuntament de [[Cartago (Costa Rica)|Cartago]] va emetre el [[Acta d'Independència de Costa Rica|acta del 29 d'octubre]], va declarar l'independència i, l'1 de decembre, una Junta de Llegats va promulgar el [[Pacte de Concòrdia]], la primera Constitució, en la que va constituir la seua pròpia forma de govern, a càrrec d'una Junta Superior Gubernativa, es varen reconéixer els drets civils dels habitants, es va abolir l'esclavitut i es va proclamar la llibertat de comerç. Costa Rica va formar part de la [[República Federal de Centroamèrica]] (1823), pero la seua participació (1823-1842) va ser prou marginal. Costa Rica va buscar solucionar els seus problemes per sí mateixa: per a 1825, contava en la seua pròpia moneda, cap d'Estat, Assamblea Llegislativa i Cort Suprema de Justícia. Entre 1825 i 1833, mentres la República Federal es debat en l'anarquia política i la guerra civil (1826-1829), Costa Rica viu un periodo de relativa estabilitat política. L'Estat va guanyar territori en la [[anexió del Partit de Nicoya]] al país, el 25 de juliol de 1824, pero també va perdre en la [[ocupació de Boques del Bou de 1836]] per la [[República de la Nova Granada]].
El 3 de març de 1823, es va formar el primer Congrés en diputats de les quatre ciutats principals de la Vall Central. Les localismes varen dur a un enfrontament pel poder entre les ciutats conservadores de Cartago i Heredia, partidàries d'unir-se al [[Primer Imperi Mexicà]], i les ciutats lliberals i republicanes de San José i Alajuela. La [[batalla d'Ochomogo]] (5 d'abril de 1823) va resultar en la victòria dels republicans, dirigits per [[Gregorio José Ramírez i Castro|Gregorio José Ramírez]], i el trasllat de la capital a Sant Josep. Ramírez va tornar el poder als pocs dies, i es va nomenar una nova Junta Gubernativa que va governar fins a 1824, any en que es va nomenar al primer [[cap d'Estat]], [[Juan Mora Fernández]] (1824-1833), josefí lliberal en àmplia experiència administrativa, baix el govern del qual es va introduir la [[imprenta]], es va establir la primera casa de moneda i es va reorganisar la [[Casa d'Ensenyança de Sant Tomás]], considerada la primera universitat de Costa Rica; es va promulgar una nova constitució, la ''[[Llei Fonamental de l'Estat Lliure de Costa Rica]]'' (1825), aixina com la ''Llei Aprilia'', que donava autonomia al país dins de la República Federal.
A Mora li va succeir [[José Rafael Gallecs Alvarado|José Rafael de Gallecs]] en 1833, en el govern dels quals va entrar en vigència la ''[[Llei de l'Ambulància]]'', que rotava la capital del país entre les quatre principals ciutats de la Vall Central. Esta llei fon derogada pel seu successor, [[Braulio Carrillo Tossal|Braulio Carrillo]] (1835-1837, 1838-1842), lo que va detonar la ''[[Guerra de la Lliga]]'', la segona guerra civil de Costa Rica, en la que la victòria josefina va afiançar a la ciutat com a capital. Carrillo va impondre l'orde del país: va enfortir les institucions públiques, va crear el pagament d'imposts, va impulsar el cultiu del café, va promulgar la Llei Contra la Vagancia i el respecte a les autoritats. Derrotat per [[Manuel Aguilar Chacón]] en les [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1837|eleccions de 1837]], Carrillo ho va derrocar en 1838. En el seu segon mandat, va establir còdics en matèria penal, civil i de procediments, fonamentals per al país, i va promulgar el [[Decret de Bases i Garanties]], en el qual es va proclamar Cap Vitalici. El 15 de novembre de 1838 va separar al país de manera definitiva de la República Federal i ho va proclamar [[Estat Lliure de Costa Rica|estat lliure]], sobirà i independent. En 1842, els adversaris polítics de Carrillo varen convocar al país a [[Francisco Morazán]], qui ho va derrocar. Morazán va intentar usar a Costa Rica com a base militar per a reconstruir la República Federal, dissolta en 1839, per lo que fon depost i fusilat en Sant Josep el 15 de setembre de 1842. Li va succeir [[José María Alfaro Zamora|José María Alfaro]] (1842-1844, 1846-1847), i despuix d'ell [[Francisco María Oreamuno Bonilla|Francisco María Oreamuno]] (1844-1846), primer cap d'Estat [[Eleccions per a cap d'Estat de Costa Rica de 1844|electe]] per [[sufragi directe]].
En 1847 fon [[Eleccions per a Cap d'Estat de Costa Rica de 1847|elegit]] [[José María Castro Madriz]] (1847-1849, 1866-1868), doctor en lleis que va aplegar a ocupar la presidència dels tres poders de la República. Home cult, va propiciar l'educació de la dòna, la [[llibertat de prensa]] i la gestió per a crear la primera diòcesis en Costa Rica en 1850, en monsenyor [[Anselmo Llorente i Lafuente]] com el primer bisbe de Costa Rica. El 31 d'agost de 1848 va promulgar una nova constitució en la que va declarar a Costa Rica com a nació sobirana i independent de qualsevol atre estat, nomenant-la definitivament com a República de Costa Rica. El 29 de setembre de 1848 va dotar al país de la primera bandera tricolor, obra de la seua esposa, [[Pacífica Fernández Oreamuno|Pacífica Fernández]], i les bases de l'actual escut. La Constitució de 1848 va establir un Poder Eixecutiu fort front al Llegislatiu, permetent al país agilitat per a nomenar funcionaris públics, accelerant la centralisació del poder i obrint camí al país per a la seua conversió cap a un Estat modern.
=== Estat Oligàrquic (1840-1870) ===
=== Estat Oligàrquic (1840-1870) ===
==== Campanya Nacional de 1856 - 1857 ====
==== Campanya Nacional de 1856 - 1857 ====