2278
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 86:
Llínea 86: + + + +
→Periodo virregnal (1573-1821)
=== Periodo virregnal (1573-1821) ===
=== Periodo virregnal (1573-1821) ===
Costa Rica fon des de 1574 la dependència més austral de la [[Capitania General de Guatemala]], part del [[Virregnat de Nova Espanya]], situació en la que va permanéixer fins a la seua independència. La lluntea de la ciutat de Guatemala, el reduït número d'oficials del govern i de representants de l'Iglésia, i la seua carència de riquees agrícoles o mineres, varen provocar que es trobara en total abandó per part de les autoritats espanyoles, la qual cosa va facilitar que es desenrollara en molta major autonomia que atres províncies de Centroamèrica. L'interés relatiu que varen mostrar els colonisadors ibèrics cap a esta regió va modificar algunes de les situacions característiques que es varen donar en atres nacions, dotant a Costa Rica d'algunes peculiaritats. Alguns estudiosos sostenen que partix de l'idiosincràsia nacional es va formar durant esta época virregnal, en a on les privacions de tipo material eren el comú per a tots i al no haver una forta mà d'obra indígena i africana, tant el Governador Provincial com el més humil dels llauradors, esclaus i amerindis, tenien que velar cadascú pel seu sustente i pel de les seues famílies, creant-se aixina una societat més igualitari i menys regida per castes. Atres estudis demostren que en la Costa Rica colonial, i sobretot, a partir de el sigle XVII, es va escomençar a cimentar una marcada diferenciació social, en una èlit comercial i terratinent que manejava a antoix els fils de l'economia i la política interna.
Costa Rica fon des de 1574 la dependència més austral de la [[Capitania General de Guatemala]], part del [[Virregnat de Nova Espanya]], situació en la que va permanéixer fins a la seua independència. La lluntea de la ciutat de Guatemala, el reduït número d'oficials del govern i de representants de l'Iglésia, i la seua carència de riquees agrícoles o mineres, varen provocar que es trobara en total abandó per part de les autoritats espanyoles, la qual cosa va facilitar que es desenrollara en molta major autonomia que atres províncies de Centroamèrica. L'interés relatiu que varen mostrar els colonisadors ibèrics cap a esta regió va modificar algunes de les situacions característiques que es varen donar en atres nacions, dotant a Costa Rica d'algunes peculiaritats. Alguns estudiosos sostenen que partix de l'idiosincràsia nacional es va formar durant esta época virregnal, en a on les privacions de tipo material eren el comú per a tots i al no haver una forta mà d'obra indígena i africana, tant el Governador Provincial com el més humil dels llauradors, esclaus i amerindis, tenien que velar cadascú pel seu sustente i pel de les seues famílies, creant-se aixina una societat més igualitari i menys regida per castes. Atres estudis demostren que en la Costa Rica colonial, i sobretot, a partir de el sigle XVII, es va escomençar a cimentar una marcada diferenciació social, en una èlit comercial i terratinent que manejava a antoix els fils de l'economia i la política interna.
En la finalitat de concentrar a una població cada volta més dispersa, les autoritats civils i eclesiàstiques varen ordenar la fundació d'iglésies, oratoris i parròquies en la Vall Central: Vila Vella (1707, actual Heredia); Vila Nova de la Boca del Mont (1738, actual [[San José (Costa Rica)|San José]]); Vila Bella (1782, actual [[Alajuela (ciutat)|Alajuela]]). En el Pacífic, [[Escampe (Costa Rica)]] fon la ciutat més important, que es fon despoblant pels atacs pirates, per lo que molta població es va traslladar cap a la vall de Bagaces, donant lloc a la població de [[Cantó de Canyes|Canyes]] en 1751. Cap a la segona mitat del sigle XVIII, es va iniciar l'activitat en el port de [[Puntarenas (ciutat)|Puntarenas]], principalment per a comerciar tabac, pero no fon declarat oficialment port fins a 1814. En [[Nicoya (Costa Rica)|Nicoya]], l'activitat ganadera en Nicaragua va permetre una forta influència d'eixa província en tota la regió fins a la vall del Tempisque, la qual, no obstant, contava en una població dispersa, per lo que en 1769 es va fundar una ermita en un important creuament de camins, que va donar lloc a la ciutat de [[Cantó de Llibèria|Llibèria]].
En 1812, sent governador [[Tomás d'Acosta i Hurtado de Mendoza]], es nomena al presbíter [[Florencio del Castell]] com a diputat a les [[Corts de Càdis]] per la [[província de Costa Rica]] i el [[Partit de Nicoya]], açò per l'exigua població d'abdós dependències com per a nomenar un representant cada u. Durant este periodo, s'introduïx el café en la Vall Central, el qual serà vital per al futur desenroll de l'estat després de l'independència.
=== Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848) ===
=== Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848) ===