Llínea 7: |
Llínea 7: |
| {{cita|'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''<br>''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''}} | | {{cita|'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''<br>''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''}} |
| | | |
− | Esta és l'inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció de l'edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, nos indica l'any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C. | + | Esta és l'inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció de l'edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, nos indica l'any [[27 a. C.]] Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en [[25 a. C.]] |
| | | |
| Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència a l'edifici actual. Encara que, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[sigle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que l'existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià. | | Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència a l'edifici actual. Encara que, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[sigle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que l'existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià. |
Llínea 13: |
Llínea 13: |
| Els rests descoberts a finals del [[sigle XIX]] nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. A l'atra banda d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú. | | Els rests descoberts a finals del [[sigle XIX]] nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. A l'atra banda d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú. |
| | | |
− | El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, a l'igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en marbre. | + | El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, a l'igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en [[marbre]]. |
| | | |
| També se sap que els capitells eren de bronze i que la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En l'interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa. | | També se sap que els capitells eren de bronze i que la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En l'interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa. |