| El Panteó fon en orige un temple consagrat a les set divinitats celests de la mitologia romana: el [[Sol]], la [[Lluna]] i els cinc planetes ([[Mercuri]], [[Venus]], [[Mart]], [[Júpiter]] i [[Saturn]]). Cada u d'ells tenia assignat un dels set àbsits de l'interior. | | El Panteó fon en orige un temple consagrat a les set divinitats celests de la mitologia romana: el [[Sol]], la [[Lluna]] i els cinc planetes ([[Mercuri]], [[Venus]], [[Mart]], [[Júpiter]] i [[Saturn]]). Cada u d'ells tenia assignat un dels set àbsits de l'interior. |
− | Per atre banda, la pròpia sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d'Aristòtels. Per una banda, el món infrallunar correspon a la mitat inferior de l'edifici. El mon suprallunar, l'esfera celest, és la revolta, en la que l'òcul central fa les voltes del sol. L'edifici estava concebut per a unir a l'home en la divinitat, pero sobretot a l'emperador, que era proclamat un deu als ulls del poble. | + | Per atre banda, la pròpia sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d'Aristòtels. Per una banda, el món infrallunar correspon a la mitat inferior de l'edifici. El món suprallunar, l'esfera celest, és la revolta, en la que l'òcul central fa les voltes del sol. L'edifici estava concebut per a unir a l'home en la divinitat, pero sobretot a l'emperador, que era proclamat un deu als ulls del poble. |