Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Rafael Sanchis Yago''' ([[Castelló]], [[8 de setembre]] de [[1891]] - [[21 de giner]] de [[1974]]) fon un destacat pintor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que va gojar d'un | + | '''Rafael Sanchis Yago''' ([[Castelló]], [[8 de setembre]] de [[1891]] - † [[21 de giner]] de [[1974]]) fon un destacat pintor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que va gojar d'un ampli prestigi nacional i internacional. |
− | ampli prestigi nacional i internacional. | |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
Llínea 25: |
Llínea 24: |
| Pensionat de nou, es trasllada a [[Madrit]] a on coneix i queda prendat per l'art de [[Julio Romero de Torres|Romero de Torres]] del que queda influit, sobretot com a retratiste. En Madrit i aconsellat per este pintor, expon en [[1919]] i retrata a dònes famoses com Mª Fernanda Ladrón de Guevara, Pastora Imperio, Raquel Meller, etc.. | | Pensionat de nou, es trasllada a [[Madrit]] a on coneix i queda prendat per l'art de [[Julio Romero de Torres|Romero de Torres]] del que queda influit, sobretot com a retratiste. En Madrit i aconsellat per este pintor, expon en [[1919]] i retrata a dònes famoses com Mª Fernanda Ladrón de Guevara, Pastora Imperio, Raquel Meller, etc.. |
| | | |
− | En [[1920]] obri el seu camp d'acció i expon en Buenos Aires ([[Argentina]]), Riu de Janeiro ([[Brasil]]) i Santiago de Chile ([[Chile]]), | + | En l'any [[1920]] obri el seu camp d'acció i expon en Buenos Aires ([[Argentina]]), Riu de Janeiro ([[Brasil]]) i Santiago de Chile ([[Chile]]), |
| | | |
| Rafael feu exposicions de les seues pintures en [[Madrit]] i [[Bilbao]] ademés d'en la seua ciutat seua natal, Castelló, i va triumfar en l'estranger: [[La Habana]], [[Riu de Janeiro]], i en les ciutats dels [[Estats Units]] com [[Nova York]], [[Washington]], [[Chicago]], [[Detroit]], [[Filadèlfia]], [[Sant Francisco]], [[Los Àngeles]], i també en [[París]], [[Viena]], [[Buenos Aires]] o [[Lima]]. | | Rafael feu exposicions de les seues pintures en [[Madrit]] i [[Bilbao]] ademés d'en la seua ciutat seua natal, Castelló, i va triumfar en l'estranger: [[La Habana]], [[Riu de Janeiro]], i en les ciutats dels [[Estats Units]] com [[Nova York]], [[Washington]], [[Chicago]], [[Detroit]], [[Filadèlfia]], [[Sant Francisco]], [[Los Àngeles]], i també en [[París]], [[Viena]], [[Buenos Aires]] o [[Lima]]. |
Llínea 31: |
Llínea 30: |
| La [[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]] adquirí obres seues per a la seua colecció i els seus retrats varen alcançar cotisacions elevadíssimes. | | La [[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]] adquirí obres seues per a la seua colecció i els seus retrats varen alcançar cotisacions elevadíssimes. |
| | | |
− | En [[1922]] expon retrats femenins en la Galeria d'Art Kennedy de [[Nova York]]. De la seua etapa americana, destaquen els retrats d'alguns dels personages més famosos de l'época com les actrius [[Greta Garbo]], de [[Joan Crawford]], del mític [[Rodolfo Valentino]] i també de l'industrial [[Henry Ford]] que va pagar a Rafael en un nou model dels seus coches de la fàbrica de [[Detroit]]. | + | En l'any [[1922]] expon retrats femenins en la Galeria d'Art Kennedy de [[Nova York]]. De la seua etapa americana, destaquen els retrats d'alguns dels personages més famosos de l'época com les actrius [[Greta Garbo]], de [[Joan Crawford]], del mític [[Rodolfo Valentino]] i també de l'industrial [[Henry Ford]] que va pagar a Rafael en un nou model dels seus coches de la fàbrica de [[Detroit]]. |
| | | |
| Quan torna a [[Espanya]] retrata als reis [[Alfons XIII]] i [[Victoria Eugenia de Batemberg]], entre atres molts. En [[Valéncia]] és nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Sant Carles, despuix fon el seu director. | | Quan torna a [[Espanya]] retrata als reis [[Alfons XIII]] i [[Victoria Eugenia de Batemberg]], entre atres molts. En [[Valéncia]] és nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Sant Carles, despuix fon el seu director. |