Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
16 bytes afegits ,  18:31 28 dec 2022
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Rafael Sanchis Yago''' ([[Castelló]], [[8 de setembre]] de [[1891]] - [[21 de giner]] de [[1974]]) fon un destacat pintor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que va gojar d'un
+
'''Rafael Sanchis Yago''' ([[Castelló]], [[8 de setembre]] de [[1891]] - [[21 de giner]] de [[1974]]) fon un destacat pintor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que va gojar d'un ampli prestigi nacional i internacional.  
ampli prestigi nacional i internacional.  
      
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 25: Llínea 24:  
Pensionat de nou, es trasllada a [[Madrit]] a on coneix i queda prendat per l'art de [[Julio Romero de Torres|Romero de Torres]] del que queda influit, sobretot com a retratiste. En Madrit i aconsellat per este pintor, expon en [[1919]] i retrata a dònes famoses com Mª Fernanda Ladrón de Guevara, Pastora Imperio, Raquel Meller, etc..
 
Pensionat de nou, es trasllada a [[Madrit]] a on coneix i queda prendat per l'art de [[Julio Romero de Torres|Romero de Torres]] del que queda influit, sobretot com a retratiste. En Madrit i aconsellat per este pintor, expon en [[1919]] i retrata a dònes famoses com Mª Fernanda Ladrón de Guevara, Pastora Imperio, Raquel Meller, etc..
   −
En [[1920]] obri el seu camp d'acció i expon en Buenos Aires ([[Argentina]]), Riu de Janeiro ([[Brasil]]) i Santiago de Chile ([[Chile]]),   
+
En l'any [[1920]] obri el seu camp d'acció i expon en Buenos Aires ([[Argentina]]), Riu de Janeiro ([[Brasil]]) i Santiago de Chile ([[Chile]]),   
    
Rafael feu exposicions de les seues pintures en [[Madrit]] i [[Bilbao]] ademés d'en la seua ciutat seua natal, Castelló, i va triumfar en l'estranger: [[La Habana]], [[Riu de Janeiro]], i en les ciutats dels [[Estats Units]] com [[Nova York]], [[Washington]], [[Chicago]], [[Detroit]], [[Filadèlfia]], [[Sant Francisco]], [[Los Àngeles]], i també en [[París]], [[Viena]], [[Buenos Aires]] o [[Lima]].  
 
Rafael feu exposicions de les seues pintures en [[Madrit]] i [[Bilbao]] ademés d'en la seua ciutat seua natal, Castelló, i va triumfar en l'estranger: [[La Habana]], [[Riu de Janeiro]], i en les ciutats dels [[Estats Units]] com [[Nova York]], [[Washington]], [[Chicago]], [[Detroit]], [[Filadèlfia]], [[Sant Francisco]], [[Los Àngeles]], i també en [[París]], [[Viena]], [[Buenos Aires]] o [[Lima]].  
Llínea 31: Llínea 30:  
La [[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]] adquirí obres seues per a la seua colecció i els seus retrats varen alcançar cotisacions elevadíssimes.  
 
La [[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]] adquirí obres seues per a la seua colecció i els seus retrats varen alcançar cotisacions elevadíssimes.  
 
   
 
   
En [[1922]] expon retrats femenins en la Galeria d'Art Kennedy de [[Nova York]]. De la seua etapa americana, destaquen els retrats d'alguns dels personages més famosos de l'época com les actrius [[Greta Garbo]], de [[Joan Crawford]], del mític [[Rodolfo Valentino]] i també de l'industrial [[Henry Ford]] que va pagar a Rafael en un nou model dels seus coches de la fàbrica de [[Detroit]].
+
En l'any [[1922]] expon retrats femenins en la Galeria d'Art Kennedy de [[Nova York]]. De la seua etapa americana, destaquen els retrats d'alguns dels personages més famosos de l'época com les actrius [[Greta Garbo]], de [[Joan Crawford]], del mític [[Rodolfo Valentino]] i també de l'industrial [[Henry Ford]] que va pagar a Rafael en un nou model dels seus coches de la fàbrica de [[Detroit]].
    
Quan torna a [[Espanya]] retrata als reis [[Alfons XIII]] i [[Victoria Eugenia de Batemberg]], entre atres molts. En [[Valéncia]] és nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Sant Carles, despuix fon el seu director.
 
Quan torna a [[Espanya]] retrata als reis [[Alfons XIII]] i [[Victoria Eugenia de Batemberg]], entre atres molts. En [[Valéncia]] és nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Sant Carles, despuix fon el seu director.
124 718

edicions

Menú de navegació