Canvis

Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final|desmembrament de l'Imperi Otomà]].

Pel [[Tractat de Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la Tràcia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar Egeu]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250.000 búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final|desmembrament de l'Imperi Otomà]].

Durant el periodo de entreguerras, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del *ORIM ([[OIRM|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemanya]].

Durant el periodo d'entreguerres, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en [[1923]]. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''komitadjis'', dirigits per Mijailov, eixits del ORIM ([[OIRM|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent de l'ORIM, al servici dels ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemanya]].

== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==

== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==

[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg|thumb|275px|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les anexions de territoris [[Grècia|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia|yugoslau]].]]

[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg|thumb|275px|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les anexions de territoris [[Grècia|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia|yugoslau]].]]

{{AP|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}

{{AP|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}

Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'Alemanya, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris serbis i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], a soles tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.

Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemanya]] i l'[[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i la URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de Craiova]] el [[7 de setembre]]. En [[març]] de [[1941]], Bulgària es va adherir als aliats d'Alemanya, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris servis i Tràcia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de Tràcia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra la URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En [[agost]] de [[1943]] moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[Simeó II]], a soles tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.

Durant la Segona Guerra Mundial, varen créixer les operacions de la guerrilla antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.

Durant la Segona Guerra Mundial, varen créixer les operacions de la guerrilla antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.

== El periodo socialiste ==

== El periodo socialiste ==

{{AP|República Popular de Bulgària}}

{{AP|República Popular de Bulgària}}

A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich|Alemanya]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris serbis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.

A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer Reich|Alemanya]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] l'[[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemanya i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<ref name=nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris servis a Yugoslàvia i Tràcia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[Dobrudja]] del Sur.

A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolái Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, als que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].

A partir de [[1947]] els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells Nikolai Petkov, líder del partit llaurador. En [[1949]] es va produir una porga interna en el partit comuniste, lo que va permetre als agents de la URSS apartar als seus rivals, als que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[Valko Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[Todor Zhivkov]].

== Anys recents ==

== Anys recents ==

Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].

Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en [[1946]] en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de Simeón Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real Sajonia-Coburgo-Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional Simeón II (MNS), que guanyaria les eleccions de [[2001]].

En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre *Sergei *Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor Simeón Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.

En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre Sergei *Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor Simeón Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història d'Europa]]

[[Categoria:Història d'Europa]]

[[Categoria:Bulgària]]

[[Categoria:Bulgària]]