Llínea 13: |
Llínea 13: |
| Per un atre costat, des del [[sigle VII a. C.|sigle VII a.C.]], va començar a produir-se la colonisació [[Grècia Antiga|grega]] de la costa del [[mar Negra]], fundant-se numeroses [[ciutat]]és, moltes de les quals continuen existint en l'actualitat, com Odessos ([[Varna (Bulgària)|Varna]]), [[Olint|Mesembria]] ([[Nesebar]]), Anchialon ([[Pomorie]]), Apolonia ([[Sozopol]]) o Agathopolis ([[Akhtopol]]). A mitan [[sigle V a. C.|sigle V a.C.]] es va fundar el primer Estat traci que es coneix, el regne [[odrisis|odrisi]], que es desintegraria en el sigle següent en varis estats més chicotets. | | Per un atre costat, des del [[sigle VII a. C.|sigle VII a.C.]], va començar a produir-se la colonisació [[Grècia Antiga|grega]] de la costa del [[mar Negra]], fundant-se numeroses [[ciutat]]és, moltes de les quals continuen existint en l'actualitat, com Odessos ([[Varna (Bulgària)|Varna]]), [[Olint|Mesembria]] ([[Nesebar]]), Anchialon ([[Pomorie]]), Apolonia ([[Sozopol]]) o Agathopolis ([[Akhtopol]]). A mitan [[sigle V a. C.|sigle V a.C.]] es va fundar el primer Estat traci que es coneix, el regne [[odrisis|odrisi]], que es desintegraria en el sigle següent en varis estats més chicotets. |
| | | |
− | Poc despuix, [[Filip II]], rei de Macedònia ([[anys 350 a. C.|359]] - [[anys 330 a. C.|336 a.C.]]), despuix de véncer al rei [[odrisis|Cersobleptes]], es va anexionar els territoris dels tracis, i va conquistar la ciutat més gran en este regió Filipòpolis (actual [[Plovdiv]]). En el sigle següent, el territori de Bulgària va ser invadit pels [[celta]]s, els qui varen mantindre un estat per espai d'uns setanta anys, i varen fundar assentaments com Bononia (actual [[Vidin]]). Durant el sigle I, el territori de Bulgària va ser incorporat al [[Imperi romà]], quedant dividit en les províncies de [[Tràcia]] i [[Mesia|Moesia]]. Els romans varen fundar numeroses ciutats, entre les que destaquen Serdica (l'actual capital, [[Sofia]]), Nicopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mesia i de Tràcia varen passar a formar part del [[Imperi romà d'Orient]]. Des del sigle III, estos territoris varen sofrir invasions de pobles bàrbars: primer varen ser els [[got]]s, [[hun]]s; més avant, els [[àvar]]s, [[poble eslau|eslaus]], que varen travessar el Danubi a principis del sigle VII, quan es varen abandonar les guarnicións de frontera [[Imperi bizantí|bizantines]], i els búlgars. Estos últims formarien, junt en els eslaus, el primer Estat búlgar, a finals del [[sigle VII]]. El nom de Bulgària procedix del d'este poble. | + | Poc despuix, [[Filip II]], rei de Macedònia ([[anys 350 a. C.|359]] - [[anys 330 a. C.|336 a.C.]]), despuix de véncer al rei [[odrisis|Cersobleptes]], es va anexionar els territoris dels tracis, i va conquistar la ciutat més gran en este regió Filipòpolis (actual [[Plovdiv]]). En el sigle següent, el territori de Bulgària va ser invadit pels [[celta]]s, els qui varen mantindre un estat per espai d'uns setanta anys, i varen fundar assentaments com Bononia (actual [[Vidin]]). Durant el sigle I, el territori de Bulgària va ser incorporat al [[Imperi romà]], quedant dividit en les províncies de [[Tràcia]] i [[Mesia|Moesia]]. Els romans varen fundar numeroses ciutats, entre les que destaquen Serdica (l'actual capital, [[Sofia]]), Nicopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mesia i de Tràcia varen passar a formar part del [[Imperi romà d'Orient]]. Des del sigle III, estos territoris varen sofrir invasions de pobles bàrbars: primer varen ser els [[got]]s, [[hun]]s; més avant, els [[àvar]]s, [[poble eslau|eslaus]], que varen travessar el Danubi a principis del sigle VII, quan es varen abandonar les guarnicions de frontera [[Imperi bizantí|bizantines]], i els búlgars. Estos últims formarien, junt en els eslaus, el primer Estat búlgar, a finals del [[sigle VII]]. El nom de Bulgària procedix del d'este poble. |
| | | |
| == El Primer Imperi Búlgar == | | == El Primer Imperi Búlgar == |
| [[Archiu:Bulgaria Simeon I ([[893]]-[[927]]) es.svg|thumb|275px|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]] | | [[Archiu:Bulgaria Simeon I ([[893]]-[[927]]) es.svg|thumb|275px|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]] |
| {{AP|Primer Imperi Búlgar}} | | {{AP|Primer Imperi Búlgar}} |
− | Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent d'[[Àsia Central]], emparentat en els [[*huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al *huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de lo que una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[Danubio]], al mando de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar. | + | Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i belicos procedent d'[[Àsia Central]], emparentat en els [[huno]]s. De fet, els primers [[kan (títul)|kan]] búlgars feyen remontar els seus orígens al huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[kan]] [[Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els bizantins denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de Kan Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de lo que una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[Volga]] i [[Riu Kama|Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[Danubio]], al comandament de kan [[Asparukh]], tercer fill de Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar. |
| | | |
− | Des d'allí, els búlgars *hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[*Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària. | + | Des d'allí, els búlgars hostigaven a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[Constantí IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. En l'any [[681]], en que Bizanci va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària. |
| | | |
− | A principis del [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[Panonia]] i [[Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La cristianisació i l'eslavisació varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[Simeó I de Bulgària|Simeó I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i bisantí. Simeó va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''caesar'', [[césar (títul)|césar]]). | + | A principis del [[sigle IX]], durant el regnat del kkan [[Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[Panonia]] i [[Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|eslau]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La cristianisació i l'eslavisació varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[Simeó I de Bulgària|Simeó I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i bizantí. Simeó va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''caesar'', [[césar (títul)|césar]]). |
| | | |
− | Despuix de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat de Costantinoble durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]]. | + | Despuix de la mort de Simeó, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[Magiars|magiar]]s i [[pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat de Costantinoble durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]]. |
| | | |
| == Segon Imperi Búlgar == | | == Segon Imperi Búlgar == |
| {{AP|Segon Imperi Búlgar}} | | {{AP|Segon Imperi Búlgar}} |
− | [[Archiu:BULGARIA under Iwan ASSEN II.jpg|thumb|275px|El Segon Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del *REI Iván Agarren II.]] | + | [[Archiu:BULGARIA under Iwan ASSEN II.jpg|thumb|275px|El Segon Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del rei Ivan Agarren II.]] |
− | Encara que els búlgars es varen rebelar en vàries ocasions contra el domini de Bizanci durant el sigle XI, cap d'estes rebelions va alcançar el seu objectiu. Durant el [[sigle XII]], no obstant, aprofitant que l'Imperi bizantí es trobava debilitat per les seues lluites contra serbis i hongaresos, va esclatar una rebelió dirigida pels germans Petar i Agarren. Petar va ser proclamat sar "dels búlgars, els grecs i els valaquios", en lo que va nàixer el [[Segon Imperi Búlgar]] ([[1185]]-[[1396]]), el domini del qual es va estendre per tots els territoris entre el [[Danubi]], el [[mar Negra]] i la cordillera de [[Stara Planina]], incloent part de [[Macedònia (regió)|Macedònia]] oriental i la vall del [[Morava]]. Baix [[Iván Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[Adriàtic]] i [[Mar Egeu|Egeu]], controlant directament [[Valàquia]] (en l'actual Romania), [[Moldàvia]], Macedònia, les rhodopes (regió del sur búlgar, des de llavors partix d'este país) i [[Tàcia]]. La fortalea dels estats d'Hongria i Sèrbia varen impedir un major creiximent de l'imperi. | + | Encara que els búlgars es varen rebelar en vàries ocasions contra el domini de Bizanci durant el sigle XI, cap d'estes rebelions va alcançar el seu objectiu. Durant el [[sigle XII]], no obstant, aprofitant que l'Imperi bizantí es trobava debilitat per les seues lluites contra servis i hongaresos, va esclatar una rebelió dirigida pels germans Petar i Agarren. Petar va ser proclamat sar "dels búlgars, els grecs i els valaquios", en lo que va nàixer el [[Segon Imperi Búlgar]] ([[1185]]-[[1396]]), el domini del qual es va estendre per tots els territoris entre el [[Danubi]], el [[mar Negra]] i la cordillera de [[Stara Planina]], incloent part de [[Macedònia (regió)|Macedònia]] oriental i la vall del [[Morava]]. Baix [[Iván Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[Adriàtic]] i [[Mar Egeu|Egeu]], controlant directament [[Valàquia]] (en l'actual Romania), [[Moldàvia]], Macedònia, les rhodopes (regió del sur búlgar, des de llavors partix d'este país) i [[Tàcia]]. La fortalea dels estats d'Hongria i Sèrbia varen impedir un major creiximent de l'imperi. |
| | | |
| En Ivan Agarren II com a sar, l'Imperi va ocupar [[Albània]] i [[Belgrat]]. Bulgària va trencar en l'Iglésia d'Costantinoble, creant el Patriarcat Ortodox de Bulgària, al que es varen adherir els distints patriarcats dels Balcans. Va ser un monarca honest i humà, que pese a la ruptura en Roma va obrir caixers de colaboració, sobretot comercial, en [[Venècia]] i [[Gènova]]. | | En Ivan Agarren II com a sar, l'Imperi va ocupar [[Albània]] i [[Belgrat]]. Bulgària va trencar en l'Iglésia d'Costantinoble, creant el Patriarcat Ortodox de Bulgària, al que es varen adherir els distints patriarcats dels Balcans. Va ser un monarca honest i humà, que pese a la ruptura en Roma va obrir caixers de colaboració, sobretot comercial, en [[Venècia]] i [[Gènova]]. |
Llínea 37: |
Llínea 37: |
| == Dominació otomana == | | == Dominació otomana == |
| {{VT|Imperi otomà}} | | {{VT|Imperi otomà}} |
− | Des de finals del sigle XIV fins a finals del sigle XVIII, Bulgària no va existir com a estat sobirà. En [[1393]], per voluntat del sultà dels turcs, el patriarcat de l'Iglésia de Bulgària va ser suprimit i somés directament al Patriarca d'@Costantinoble, lo que va provocar que l'Iglésia búlgara s'helenisara i abandonara el [[*eslavón]] en els seus ritos. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquista va ser deportada a *Anatolia o es va convertir a l'Islam. No obstant, la major part dels llauradors búlgars varen mantindre la seua religió cristiana-#ortodox, llevat en el suroest del país, on es va concentrar una minoria d'@converso musulmans –els *pomacos. Els turcs es varen instalar en l'administració en les principals ciutats per tot el país. Els otomans varen convertir a Bulgària en el [[*Beylik|*beyerlik]] de [[Rumelia|Rumili]], que era regit per un [[*beylerbey]] que residia en [[Sofia]]. Este territori, que incloïa [[Mesia|Moesia]], [[*Tracia]] i [[Macedònia (regió històrica)|Macedònia]], va ser dividit en varis ''[[sanjak]]s'', cadascun dels quals era governat per un [[*Sanjak-*bey|*sanjakbey]], dependent del beylerbey. Una part important de la terra conquistada va ser repartida als seguidors del sultà, els qui varen fundar feus directament depenents del sultà. | + | Des de finals del sigle XIV fins a finals del sigle XVIII, Bulgària no va existir com a estat sobirà. En [[1393]], per voluntat del sultà dels turcs, el patriarcat de l'Iglésia de Bulgària va ser suprimit i somés directament al Patriarca d'@Costantinoble, lo que va provocar que l'Iglésia búlgara s'helenisara i abandonara e l'[[eslavón]] en els seus ritos. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquista va ser deportada a Anatolia o es va convertir a l'Islam. No obstant, la major part dels llauradors búlgars varen mantindre la seua religió cristiana-#ortodox, llevat en el suroest del país, on es va concentrar una minoria de conversos musulmans –els pomacs. Els turcs es varen instalar en l'administració en les principals ciutats per tot el país. Els otomans varen convertir a Bulgària en el [[*Beylik|*beyerlik]] de [[Rumelia|Rumili]], que era regit per un [[beylerbey]] que residia en [[Sofia]]. Este territori, que incloïa [[Mesia|Moesia]], [[*Tracia]] i [[Macedònia (regió històrica)|Macedònia]], va ser dividit en varis ''[[sanjak]]s'', cadascú dels quals era governat per un [[Sanjak-bey|sanjakbey]], dependent del beylerbey. Una part important de la terra conquistada va ser repartida als seguidors del sultà, els qui varen fundar feus directament depenents del sultà. |
| | | |
| A partir de la segona mitat del [[sigle XVIII]], [[Rússia]] va intervindre activament en els Balcans, pressionant a l'Imperi otomà en les seues fronteres, trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la guerra de 1768 els russos varen travessar Moldavia i Valaquia i varen irrompre en Bulgària, a on varen conseguir la victòria militar de Chumla, obligant als turcs a firmar la pau. El tractat de Küçük-Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi otomà, #lo que va terminar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. En 1829, la rebelió dels grecs va portar als russos a ocupar gran part de Bulgària i conquistar Adrianópolis. El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre Moldavia i Valaquia. No obstant, els búlgars varen permanéixer baix domini otomà, encara que l'invasió russa va fomentar el despertar nacionaliste en els Balcans. | | A partir de la segona mitat del [[sigle XVIII]], [[Rússia]] va intervindre activament en els Balcans, pressionant a l'Imperi otomà en les seues fronteres, trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la guerra de 1768 els russos varen travessar Moldavia i Valaquia i varen irrompre en Bulgària, a on varen conseguir la victòria militar de Chumla, obligant als turcs a firmar la pau. El tractat de Küçük-Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi otomà, #lo que va terminar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. En 1829, la rebelió dels grecs va portar als russos a ocupar gran part de Bulgària i conquistar Adrianópolis. El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre Moldavia i Valaquia. No obstant, els búlgars varen permanéixer baix domini otomà, encara que l'invasió russa va fomentar el despertar nacionaliste en els Balcans. |
Llínea 46: |
Llínea 46: |
| Baix l'influència d'idees com el [[lliberalisme]] i el [[nacionalisme]], a començaments del [[sigle XIX]] va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tindre una gran influència en la difusió d'estes noves idees entre els mijos cultivats de Bulgària la rebelió grega contra els otomans, en l'any 1821. No obstant, existia també un fort resentiment pel control grec de l'Iglésia Búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars varen estar orientats a la creació d'una iglésia búlgara independent. Esta lluita es va vore finalment coronada per l'èxit en [[1870]], quan, per un edicte del sultà otomà, es va instituir l'exarcado ortodox búlgar. Antim I, el primer *exarca, va anar el líder natural de l'incipient nació. El Patriarca de Costantinoble va respondre a la creació de l'exarcado en un decret d'excomunió, lo que va reforçar encara més el sentiment nacionaliste búlgar. | | Baix l'influència d'idees com el [[lliberalisme]] i el [[nacionalisme]], a començaments del [[sigle XIX]] va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tindre una gran influència en la difusió d'estes noves idees entre els mijos cultivats de Bulgària la rebelió grega contra els otomans, en l'any 1821. No obstant, existia també un fort resentiment pel control grec de l'Iglésia Búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars varen estar orientats a la creació d'una iglésia búlgara independent. Esta lluita es va vore finalment coronada per l'èxit en [[1870]], quan, per un edicte del sultà otomà, es va instituir l'exarcado ortodox búlgar. Antim I, el primer *exarca, va anar el líder natural de l'incipient nació. El Patriarca de Costantinoble va respondre a la creació de l'exarcado en un decret d'excomunió, lo que va reforçar encara més el sentiment nacionaliste búlgar. |
| | | |
− | En [[abril]] de [[1876]], el Comité Revolucionari Secret Búlgar, en sèu en [[Bucarest]], va organisar un alçament, conegut com [[Sublevació d'abril]]. El tumult va ser reprimit en crueltat per les autoritats otomanes tant per l'eixèrcit regular otomà com per les tropes irregulars dels ''[[basi-bozuk]]''. Innumerables llogarets varen ser saquejades i les víctimes de la repressió es varen contar per decenes de mills, sobretot en les ciutats rebels de [[Batak (Bulgària)|Batak]], [[Perushtitsa]] i [[*Bratsigovo]], en la regió de [[*Plovdiv]]. Les @masacre varen provocar la reacció de l'opinió pública i la diplomàcia europees: tal va ser el cas, per eixemple, del britànic [[William *Gladstone]], que va iniciar una campanya contra els "horrors búlgars". Va ser també causa de l'intervenció de Rússia, que va aprofitar les matances d'@eslavo com a pretext per a declarar la [[Guerra Rus-Turca ([[1877]]-[[1878]])]], en abril de 1877. En la guerra varen intervindre també l'Eixèrcit rumà i tropes de voluntaris búlgars. La guerra va terminar en la completa derrota de Turquia. | + | En [[abril]] de [[1876]], el Comité Revolucionari Secret Búlgar, en sèu en [[Bucarest]], va organisar un alçament, conegut com [[Sublevació d'abril]]. El tumult va ser reprimit en crueltat per les autoritats otomanes tant per l'eixèrcit regular otomà com per les tropes irregulars dels ''[[basi-bozuk]]''. Innumerables llogarets varen ser saquejades i les víctimes de la repressió es varen contar per decenes de mills, sobretot en les ciutats rebels de [[Batak (Bulgària)|Batak]], [[Perushtitsa]] i [[Bratsigovo]], en la regió de [[*Plovdiv]]. Les massacres varen provocar la reacció de l'opinió pública i la diplomàcia europees: tal va ser el cas, per eixemple, del britànic [[William Gladstone]], que va iniciar una campanya contra els "horrors búlgars". Va ser també causa de l'intervenció de Rússia, que va aprofitar les matances d'@eslavo com a pretext per a declarar la [[Guerra Rus-Turca ([[1877]]-[[1878]])]], en abril de 1877. En la guerra varen intervindre també l'Eixèrcit rumà i tropes de voluntaris búlgars. La guerra va terminar en la completa derrota de Turquia. |
| | | |
| == De l'autonomia a l'independència == | | == De l'autonomia a l'independència == |
| La rebelió contra el [[Imperi otomà]] que va esclatar en [[Bòsnia]] en 1875 es va estendre fins a Bulgària a l'any següent. Els turcs varen desnugar una brutal repressió, en la que varen participar els ''*bashibozuks'', que varen realisar numeroses matances i varen devastar el país. Atres països europeus es varen indignar i varen denunciar la brutalitat i els “horrors búlgars”. En negar-se el sultà a concedir l'autonomia a Bulgària, Rússia va declarar la guerra en [[1877]] i va invadir el país en el respal dels rumans i d'una legió búlgara. En giner de [[1878]], els eixèrcits russos varen aplegar a les portes de Costantinoble. | | La rebelió contra el [[Imperi otomà]] que va esclatar en [[Bòsnia]] en 1875 es va estendre fins a Bulgària a l'any següent. Els turcs varen desnugar una brutal repressió, en la que varen participar els ''*bashibozuks'', que varen realisar numeroses matances i varen devastar el país. Atres països europeus es varen indignar i varen denunciar la brutalitat i els “horrors búlgars”. En negar-se el sultà a concedir l'autonomia a Bulgària, Rússia va declarar la guerra en [[1877]] i va invadir el país en el respal dels rumans i d'una legió búlgara. En giner de [[1878]], els eixèrcits russos varen aplegar a les portes de Costantinoble. |
| | | |
− | El [[Tractat de Sant *Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de Bulgària i el desmantellament dels territoris europeus de l'Imperi otomà. Àustria i Gran Bretanya temien que es trencara l'equilibri en els Balcans i en el [[Congrés de Berlín de 1878|Congrés de Berlín]] (juliol de 1878) varen impondre a Rússia un tractat pel que l'equilibri es va mantindre a costa de les aspiracions nacionals búlgares: el [[principat de Bulgària|principat autònom de Bulgària]] es va mantindre, pero molt reduït. | + | El [[Tractat de Sant Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de Bulgària i el desmantellament dels territoris europeus de l'Imperi otomà. Àustria i Gran Bretanya temien que es trencara l'equilibri en els Balcans i en el [[Congrés de Berlin de 1878|Congrés de Berlín]] (juliol de 1878) varen impondre a Rússia un tractat pel que l'equilibri es va mantindre a costa de les aspiracions nacionals búlgares: el [[principat de Bulgària|principat autònom de Bulgària]] es va mantindre, pero molt reduït. |
| | | |
− | Encara que el Tractat de Sant *Stefano mai es va materialisar més allà del paper, es va convertir en una referència per als nacionalistes búlgars, perque remetia a l'antic regne de [[*Simeón I de Bulgària|*Simeón I]]. En les décades següents Bulgària va conseguir nomenar bisbes búlgars en Macedònia (en poder otomà durant esta época). | + | Encara que el Tractat de Sant Stefano mai es va materialisar més allà del paper, es va convertir en una referència per als nacionalistes búlgars, perque remetia a l'antic regne de [[Simeón I de Bulgària|Simeón I]]. En les décades següents Bulgària va conseguir nomenar bisbes búlgars en Macedònia (en poder otomà durant esta época). |
| | | |
− | En l'any [[1879]] una assamblea constituent reunida en la ciutat de *Tarnovo va adoptar una constitució per a Bulgària (molt democràtica per a l'época, pero que a penes va ser aplicada) i va elegir com a príncip a [[Alejandro I de Bulgària|Alejandro de *Battenberg]], nebot de la sarina de Rússia. En la província de *Rumelia Oriental, les potències europees varen elaborar els estatuts orgànics del Congrés de Berlín i va ser nomenat un governador en representació del sultà otomà i que va ser acceptat per l'assamblea. | + | En l'any [[1879]] una assamblea constituent reunida en la ciutat de Tarnovo va adoptar una constitució per a Bulgària (molt democràtica per a l'época, pero que a penes va ser aplicada) i va elegir com a príncip a [[Alejandro I de Bulgària|Alejandro de Battenberg]], nebot de la sarina de Rússia. En la província de Rumelia Oriental, les potències europees varen elaborar els estatuts orgànics del Congrés de Berlín i va ser nomenat un governador en representació del sultà otomà i que va ser acceptat per l'assamblea. |
| | | |
− | Les ambicions nacionalistes no es varen conformar en l'autonomia i es varen estendre als territoris búlgars encara en poder de l'Imperi otomà: en [[1885]] l'Eixèrcit de Bulgària va ocupar la província de *Rumelia Oriental, al mateix temps que va esclatar la guerra contra [[Sèrbia]], de la que els búlgars varen eixir victoriosos. Poc despuix el rei Alejandro I va cessar al seu Consell de Ministres russos, lo que va provocar l'intervenció de Rússia en represàlia i defensa de la seua influència. Els russos varen organisar un complot militar en contra del rei búlgar. A pesar del respal dels nacionalistes, [[Alejandro I de Bulgària|Alejandro I]] va ser obligat a abdicar per una conspiració orquestada pel Govern de Rússia. [[Stefan Stambolov]] va prendre el poder i l'assamblea búlgara va elegir en 1887 un nou príncip: Fernando de *Sajonia-*Coburgo, que en 1894 va conseguir la caiguda de *Stambolov, que havia constituït una dictadura (i que moria assessinat en 1895). El [[22 de setembre]] de [[1908]], en el respal de l'emperador d'Àustria-Hongria, [[Fernando I de Bulgària|Fernando I]] va proclamar en *Tarnovo l'independència de Bulgària i va prendre el títul de sar. | + | Les ambicions nacionalistes no es varen conformar en l'autonomia i es varen estendre als territoris búlgars encara en poder de l'Imperi otomà: en [[1885]] l'Eixèrcit de Bulgària va ocupar la província de Rumelia Oriental, al mateix temps que va esclatar la guerra contra [[Sèrbia]], de la que els búlgars varen eixir victoriosos. Poc despuix el rei Alejandro I va cessar al seu Consell de Ministres russos, lo que va provocar l'intervenció de Rússia en represàlia i defensa de la seua influència. Els russos varen organisar un complot militar en contra del rei búlgar. A pesar del respal dels nacionalistes, [[Alejandro I de Bulgària|Alejandro I]] va ser obligat a abdicar per una conspiració orquestada pel Govern de Rússia. [[Stefan Stambolov]] va prendre el poder i l'assamblea búlgara va elegir en 1887 un nou príncip: Fernando de Sajonia-Coburgo, que en 1894 va conseguir la caiguda de Stambolov, que havia constituït una dictadura (i que moria assessinat en 1895). El [[22 de setembre]] de [[1908]], en el respal de l'emperador d'Àustria-Hongria, [[Fernando I de Bulgària|Fernando I]] va proclamar en Tarnovo l'independència de Bulgària i va prendre el títul de sar. |
| | | |
| == Les guerres dels Balcans i la Primera Guerra Mundial == | | == Les guerres dels Balcans i la Primera Guerra Mundial == |
Llínea 63: |
Llínea 63: |
| {{VT|Guerres Balcàniques}} | | {{VT|Guerres Balcàniques}} |
| [[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.|thumb]] | | [[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.|thumb]] |
− | Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia|Sèrbia]] en febrer de [[1912]] i en [[Regne de Grècia|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat d'[[Adrianòpolis]] va caure en [[març]] de [[1913]] i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest d'[[Adrianòpolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El [[23 de juny]] de 1913, Fernando I va atacar a serbis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] ([[10 d'agost]] de 1913), Bulgària va obtindre una part de *Tracia al sur que li va permetre un accés al [[mar *Egeo]], pero devia cedir [[*Dobruja meridional|*Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Costantinoble, Bulgària també devia tornar Adrianòpolis i [[*Tracia oriental|*Tracia Oriental]] al [[Imperi otomà]]. | + | Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia|Sèrbia]] en febrer de [[1912]] i en [[Regne de Grècia|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat d'[[Adrianòpolis]] va caure en [[març]] de [[1913]] i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest d'[[Adrianòpolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El [[23 de juny]] de 1913, Fernando I va atacar a servis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] ([[10 d'agost]] de 1913), Bulgària va obtindre una part de Tracia al sur que li va permetre un accés al [[mar Egeu]], pero devia cedir [[Dobruja meridional|Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Costantinoble, Bulgària també devia tornar Adrianòpolis i [[*Tracia oriental|Tràcia Oriental]] al [[Imperi otomà]]. |
| | | |
| El [[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en [[1914]] va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i [[Alemanya]] i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats. | | El [[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en [[1914]] va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i [[Alemanya]] i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats. |
| | | |
− | Despuix d'alguns titubejos diplomàtics, Bulgària es va aliar en setembre de [[1915]] en l'Imperi d'Àustria-Hongria i va declarar la guerra a Sèrbia el [[14 d'octubre]]. Tenallat per austríacs, hongaresos i búlgars, l'Eixèrcit serbi es va retirar cap a la mar a través de [[@Albania]]. Els eixèrcits de Bulgària varen ocupar el territori de Macedònia i varen fer front als eixèrcits Aliats que havien desembarcat en [[*Salónica]] el [[5 d'octubre]]: aixina es va formar el [[front @macedonio|Front d'Orient]], establit en la frontera septentrional de Grècia. Quan Romania va entrar en guerra a favor de la Triple Entesa en agost de 1916, Bulgària i els Imperis Centrals varen prendre la contraofensiva i varen ocupar el regne rumà en uns mesos. Bulgària es va apoderar del territori de [[*Dobruja Meridional|*Dobruja meridional]], cedit en 1913. | + | Despuix d'alguns titubejos diplomàtics, Bulgària es va aliar en setembre de [[1915]] en l'Imperi d'Àustria-Hongria i va declarar la guerra a Sèrbia el [[14 d'octubre]]. Tenallat per austríacs, hongaresos i búlgars, l'Eixèrcit servi es va retirar cap a la mar a través d'[[Albania]]. Els eixèrcits de Bulgària varen ocupar el territori de Macedònia i varen fer front als eixèrcits Aliats que havien desembarcat en [[Salónica]] el [[5 d'octubre]]: aixina es va formar el [[front macedoni|Front d'Orient]], establit en la frontera septentrional de Grècia. Quan Romania va entrar en guerra a favor de la Triple Entesa en agost de 1916, Bulgària i els Imperis Centrals varen prendre la contraofensiva i varen ocupar el regne rumà en uns mesos. Bulgària es va apoderar del territori de [[Dobruja Meridional|Dobruja meridional]], cedit en 1913. |
| | | |
| No obstant, poc a poc, i sobretot a partir de l'intervenció d'[[Estats Units]], la [[Primera Guerra Mundial]] es va decantar a favor dels Aliats occidentals. La ruptura del Front d'Orient el [[18 de setembre]] de [[1918]] va obligar a Bulgària a firmar un armistici el 29. El [[3 d'octubre]] el rei Fernando I va abdicar en el seu fill [[Boris III]]. | | No obstant, poc a poc, i sobretot a partir de l'intervenció d'[[Estats Units]], la [[Primera Guerra Mundial]] es va decantar a favor dels Aliats occidentals. La ruptura del Front d'Orient el [[18 de setembre]] de [[1918]] va obligar a Bulgària a firmar un armistici el 29. El [[3 d'octubre]] el rei Fernando I va abdicar en el seu fill [[Boris III]]. |
| | | |
− | == El periodo @de entreguerras == | + | == El periodo d'entreguerres == |
| {{AP|Bulgària durant el periodo d'entreguerres}} | | {{AP|Bulgària durant el periodo d'entreguerres}} |
| [[Archiu:Stamboliyski - Treaty of Neuilly-sur-Seine.jpg|right|thumb|Stamboliski firma el Tractat de Pau de Neuilly.]] | | [[Archiu:Stamboliyski - Treaty of Neuilly-sur-Seine.jpg|right|thumb|Stamboliski firma el Tractat de Pau de Neuilly.]] |