Canvis

[[Archiu:Ottawa Montage 2020.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vistes d'Ottawa]]

[[Archiu:Ottawa Montage 2020.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vistes d'Ottawa]]

[[Archiu:First_camp_by_By.jpg|thumb|250px|''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]

[[Archiu:First_camp_by_By.jpg|thumb|250px|''Primer campament'', dibuix de By-Town (Ottawa) de John By, 1826.]]

[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg|thumb|250px|Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del XIX XIX sigle, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en gegantins trens de fusta en destinació al port de Quebec]]

[[Archiu:Timber_raft_parliament_buildings_1882.jpg|thumb|250px|Comerç de fusta al riu Ottawa. Tren de troncs fotografiat prop del Parlament del tossal al voltant de 1882. Als Outaouais, primera mitat del sigle XIX, la fusta quadrada representa la major part de les exportacions a [[Gran Bretanya]]. Flotat montat en jagantins trens de fusta en destinació al port de Quebec.]]

[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg|thumb|250px|Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]

[[Archiu:Original_Canadian_parliament.jpg|thumb|250px|Edificis originals del parlament, abans de l'incendi de [[1916]]]]

'''Ottawa''' és la [[Capital (política)|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'[[est]] de [[Toronto]] i 200 a l'[[oest]] de [[Montreal]].

'''Ottawa''' és la [[Capital (política)|capital federal]] de [[Canadà]] i la quarta ciutat més gran del país. S'ubica en l'extrem surest a la vora del [[riu Ottawa]], que conforma el llímit entre les províncies d'[[Ontario]] i [[Quebec]]. Es localisa aproximadament a 400 quilómetros a l'[[est]] de [[Toronto]] i 200 a l'[[oest]] de [[Montreal]].

Segons el cens de l'any [[2011]], la ciutat té {{esd|1 083 391}} habitants, encara que sumant la població dels suburbis la sifra s'eleva a {{esd|2 148 785}}. Encara que en ella predomina la població anglófona, hi ha una significativa població francòfona (32,6 %). Ademés, tots els servicis municipals de la ciutat són bilingües ([[anglés]] i [[francés]]).

Segons el cens de l'any [[2011]], la ciutat té {{esd|1 083 391}} habitants, encara que sumant la població dels suburbis la sifra s'eleva a {{esd|2 148 785}}. Encara que en ella predomina la població anglòfona, hi ha una significativa població francòfona (32,6 %). Ademés, tots els servicis municipals de la ciutat són bilingües ([[anglés]] i [[francés]]).

El [[31 de decembre]] de l'any [[1857]] la ciutat va ser triada per la reina [[Victoria del Regne Unit]] per a ser la capital de Canadà, per ser un territori neutral a la vista de les comunitats de parla anglesa i francesa. Aixina mateix, té una distància important en la frontera dels [[Estats Units|Estats Units d'Amèrica]], que en eixe llavors pensava en invadir les colónies britàniques al [[nort]].

El [[31 de decembre]] de l'any [[1857]] la ciutat va ser triada per la reina [[Victoria del Regne Unit]] per a ser la capital de Canadà, per ser un territori neutral a la vista de les comunitats de parla anglesa i francesa. Aixina mateix, té una distància important en la frontera dels [[Estats Units|Estats Units d'Amèrica]], que en eixe llavors pensava en invadir les colónies britàniques al [[nort]].

Cal destacar que pese a que Canadà és un [[Estat federal]], la seua divisió administrativa no posseïx cap districte federal que albergue a la Capital Federal, a semblança d'atres països com [[Alemània]] ([[Berlín]]), [[Brasil]] ([[Brasília]]), [[Àustria]] ([[Viena]]), [[Bèlgica]] ([[Brusseles]]), [[Argentina]] ([[Buenos Aires|Capital Federal]]), [[Estats Units]] ([[Washington D. C.|Districte de Columbia]]), [[Mèxic]] ([[Ciutat de Mèxic]]) o [[Austràlia]] ([[Territori de la Capital Australiana|Territori Capital]]), sino que Ottawa pertany a la província d'[[Ontario]] com una municipalitat erigida en la Regió de la Capital Nacional, que conté a la regió d'Ottawa. La seua àrea metropolitana inclou no solament els pobles propencs d'Ontario, sino també la ciutat de [[Gatineau]] i la regió de [[Outaouais]] que es troben en el costat [[Quebec|quebequés]] del riu Ottawa.

Cal destacar que pese a que Canadà és un [[Estat federal]], la seua divisió administrativa no posseïx cap districte federal que albergue a la Capital Federal, a semblança d'atres països com [[Alemanya]] ([[Berlin]]), [[Brasil]] ([[Brasília]]), [[Àustria]] ([[Viena]]), [[Bèlgica]] ([[Brusseles]]), [[Argentina]] ([[Buenos Aires|Capital Federal]]), [[Estats Units]] ([[Washington D. C.|Districte de Columbia]]), [[Mèxic]] ([[Ciutat de Mèxic]]) o [[Austràlia]] ([[Territori de la Capital Australiana|Territori Capital]]), sino que Ottawa pertany a la província d'[[Ontario]] com una municipalitat erigida en la Regió de la Capital Nacional, que conté a la regió d'Ottawa. La seua àrea metropolitana inclou no solament els pobles propencs d'Ontario, sino també la ciutat de [[Gatineau]] i la regió de [[Outaouais]] que es troben en el costat [[Quebec|quebequés]] del riu Ottawa.

A pesar de la falta de districte federal, existix la [[Comissió de la Capital Nacional]] (en anglés ''National Capital Commission'', en francés ''Commission de la capitale nationale''), un departament del govern federal la responsabilitat del qual és embellir la Regió de la Capital Nacional i mantindre els seus parcs i atraccions històriques.<ref>[http://www.canadascapital.gc.ca/bins/ncc_web_content_page.asp?cid=16302&lang=1 About the NCC] {{Wayback|url=http://www.canadascapital.gc.ca/bins/ncc_web_content_page.asp?cid=16302&lang=1 |dona't=20060202202612 }} - National Capital Commission / Commission de la capitale nationale</ref>

A pesar de la falta de districte federal, existix la [[Comissió de la Capital Nacional]] (en anglés ''National Capital Commission'', en francés ''Commission de la capitale nationale''), un departament del govern federal la responsabilitat del qual és embellir la Regió de la Capital Nacional i mantindre els seus parcs i atraccions històriques.<ref>[http://www.canadascapital.gc.ca/bins/ncc_web_content_page.asp?cid=16302&lang=1 About the NCC] {{Wayback|url=http://www.canadascapital.gc.ca/bins/ncc_web_content_page.asp?cid=16302&lang=1 |dona't=20060202202612 }} - National Capital Commission / Commission de la capitale nationale</ref>

Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament en el tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens en el tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang|en|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.

Durant la [[Guerra anglo-americana de 1812-1815]], quan els [[Estats Units]] intentaren invadir l'[[Amèrica del Nort|Amèrica del Nort britànica]], es decidí que es construiria un canal per evitar la part estreta del [[riu Sant Llorenç]], prop de l'[[Estat de Nova York]] i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament en el tossal en vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el [[canal Rideau]]. Baix la direcció del governador, construí un hospital i diverses quartels militars per tal d'allojar als seus homens en el tossal completament boscós llavors, que es conegué com ''{{Lang|en|Barracks Hill}}''. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del tossal, la ciutat alta i l'atre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. En l'any [[1828]], el poble de mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta en Canadà. En [[1855]], per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.

El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre|nom=Jacques|cognom=Lacoursière|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896|editorial=Éditions du Septentrion|any=1996|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d'a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.

El [[31 de desembre]] de l'any [[1857]],<ref>{{Ref-llibre|nom=Jacques|cognom=Lacoursière|títol=Histoire populaire du Québec. 1841-1896|editorial=Éditions du Septentrion|any=1996|pàgines=86}}.</ref> Ottawa va ser triada com a capital de la [[Província Unida del Canadà|província del Canadà unit]] per la reina [[Victòria I del Regne Unit|Victòria]], en l'objectiu de resoldre un conflicte entre [[Mont-real]], [[Toronto]], [[Ciutat de Quebec|Quebec]] i [[Kingston (Ontàrio)|Kingston]], totes desijant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa fon finalment designada capital per la seua ubicació geogràfica, en la frontera entre l'[[Alt Canadà]] i el [[Baix Canadà]] (per no favorir ni a anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera en els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des de a on la vista del riu era impressionant. Esta elecció, sorprenent per a molts, fon considerablement criticada, tenint en conte el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'época.

El [[20 de desembre]] de [[1859]] es varen escomençar a construir els [[Parlament del Canadà|edificis del Parlament]] del Canadà a ''{{Lang|en|Barracks Hill}}'' que despuix es convertí en Parliament Hill.

El [[20 de decembre]] de [[1859]] es varen escomençar a construir els [[Parlament del Canadà|edificis del Parlament]] del Canadà a ''{{Lang|en|Barracks Hill}}'' que despuix es convertí en Parliament Hill.

L'[[1 de juliol]] de l'any [[1867]], la ciutat es convertí en la capital del [[Canadà]], com a confederació de les colònies per a formar un país.

L'[[1 de juliol]] de l'any [[1867]], la ciutat es convertí en la capital del [[Canadà]], com a confederació de les colònies per a formar un país.