Canvis

Durant els sigles [[Sigle XIII|XIII]] i [[Sigle XIV|XIV]], els [[bantu]]s crearen l'Imperi [[Monomotapa]] en este territori conseguint una gran importància, el centre de la qual es trobaven en les ruïnes del [[Gran Zimbàbue]]. Quan en l'any [[1607]] el monarca de l'imperi concedix als [[Portugal|portuguesos]] l'explotació del subsol de la zona, ya es trobava en decadència que en un atre temps, gràcies a les seues mines d'[[or]] i al comerç d'[[esclavitut|esclaus]] va arribar a mantindre un comerç casi constant en la costa de l'[[oceà Índic]].

Durant els sigles [[Sigle XIII|XIII]] i [[Sigle XIV|XIV]], els [[bantu]]s crearen l'Imperi [[Monomotapa]] en este territori conseguint una gran importància, el centre de la qual es trobaven en les ruïnes del [[Gran Zimbàbue]]. Quan en l'any [[1607]] el monarca de l'imperi concedix als [[Portugal|portuguesos]] l'explotació del subsol de la zona, ya es trobava en decadència que en un atre temps, gràcies a les seues mines d'[[or]] i al comerç d'[[esclavitut|esclaus]] va arribar a mantindre un comerç casi constant en la costa de l'[[oceà Índic]].

A finals  del [[sigle XIX]] els [[Regne Unit|anglesos]] dirigits per [[Cecil Rhodes]] escomencen la colonisació de la regió tenint com a objectiu l'explotació de mines. La riquea d'esta terra va atraure a numerosos europeus conseguint que la població blanca dominara el país. En [[1921]] es proclama colònia autònoma de [[Rodèsia del Sur]]. En [[1953]] el [[Regne Unit]], temorós de la majoria negra, crea la [[Federació de Rhodèsia i Nyasalandia]] composta per les dos antigues Rodesies, la del [[Rodèsia del Nort|nort]] i la del [[Rodèsia del Sur|sur]], i [[Nyasalandia]] actual [[Malawi]]. En [[1964]] el [[Regne Unit]] concedix l'independència a [[Rodèsia del Nort]], pero li la denega a la [[Rodèsia del Sur]], a menys que es donen garanties que el govern serà triat per [[sufragi universal]]. Un any despuix el primer ministre [[Ian Smith]] declara unilateralment l'independència de [[Rodèsia del Sur]], promulga una nova constitució i s'adopta el nom de [[República de Rodèsia]].  

A finals  del [[sigle XIX]] els [[Regne Unit|anglesos]] dirigits per [[Cecil Rhodes]] escomencen la colonisació de la regió tenint com a objectiu l'explotació de mines. La riquea d'esta terra va atraure a numerosos europeus conseguint que la població blanca dominara el país. En [[1921]] es proclama colònia autònoma de [[Rodèsia del Sur]]. En [[1953]] el [[Regne Unit]], temorós de la majoria negra, crea la [[Federació de Rhodèsia i Nyasalandia]] composta per les dos antigues Rodesies, la del [[Rodèsia del Nort|nort]] i la del [[Rodèsia del Sur|sur]], i [[Nyasalandia]] actual [[Malaui]]. En [[1964]] el [[Regne Unit]] concedix l'independència a [[Rodèsia del Nort]], pero li la denega a la [[Rodèsia del Sur]], a menys que es donen garanties que el govern serà triat per [[sufragi universal]]. Un any despuix el primer ministre [[Ian Smith]] declara unilateralment l'independència de [[Rodèsia del Sur]], promulga una nova constitució i s'adopta el nom de [[República de Rodèsia]].  

En l'any [[1969]] una minoria blanca vota en [[referèndum]] a favor de la república com a forma de govern en una nova constitució. L'any següent es declara República, pero no és reconeguda ni pel [[Regne Unit]] ni per l'[[ONU]]. Poc despuix comencen els conflictes en el país, lo qual acabaria en un sagnant conflicte que durà més d'una década. En [[1979]] s'acorda una treua (Acorts de [[Lancaster House]]) i, despuix d'un any, la majoria negra conseguix votar per primera vegada en unes eleccions, resultant triat primer ministre el bisbe moderat [[Abel Muzorewa]], que bateja al país en el nom de Zimbàbue-Rodesia i acorda acceptar una transició provisional en un governador britànic per a poder convocar eleccions l'any següent.

En l'any [[1969]] una minoria blanca vota en [[referèndum]] a favor de la república com a forma de govern en una nova constitució. L'any següent es declara República, pero no és reconeguda ni pel [[Regne Unit]] ni per l'[[ONU]]. Poc despuix comencen els conflictes en el país, lo qual acabaria en un sagnant conflicte que durà més d'una década. En [[1979]] s'acorda una treua (Acorts de [[Lancaster House]]) i, despuix d'un any, la majoria negra conseguix votar per primera vegada en unes eleccions, resultant triat primer ministre el bisbe moderat [[Abel Muzorewa]], que bateja al país en el nom de Zimbàbue-Rodesia i acorda acceptar una transició provisional en un governador britànic per a poder convocar eleccions l'any següent.