Llínea 14: |
Llínea 14: |
| | idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]], [[Shona]], [[Ndebele]] | | | idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]], [[Shona]], [[Ndebele]] |
| | govern =[[República presidencialista]] | | | govern =[[República presidencialista]] |
− | | dirigents_títuls = [[President de Zimbaue|President]]<br />[[Primer Ministre de Zimbaue|Primer Ministre]] | + | | dirigents_títuls = [[President de Zimbàbue|President]]<br />[[Primer Ministre de Zimbàbue|Primer Ministre]] |
| | dirigents_noms =[[Robert Mugabe]]<br />[[Morgan Tsvangirai]] | | | dirigents_noms =[[Robert Mugabe]]<br />[[Morgan Tsvangirai]] |
| | fundació = [[Independència]] | | | fundació = [[Independència]] |
− | | fundació_hites =- declarada <small>(com a Rodesia)</small><br />- reconeguda <small>(com Zimbaue-Rodesia)</small> | + | | fundació_hites =- declarada <small>(com a Rodesia)</small><br />- reconeguda <small>(com Zimbàbue-Rodesia)</small> |
| | fundació_dates =del [[Regne Unit]]<br />[[11 de novembre]] de [[1965]]<br />[[18 de abril]] de [[1980]] | | | fundació_dates =del [[Regne Unit]]<br />[[11 de novembre]] de [[1965]]<br />[[18 de abril]] de [[1980]] |
| | superfície =390.580 | | | superfície =390.580 |
Llínea 56: |
Llínea 56: |
| == Història == | | == Història == |
| Els pobladors originals fins a les migracions bantus en el [[sigle IX]] eren els pobles [[san|khoisan]] | | Els pobladors originals fins a les migracions bantus en el [[sigle IX]] eren els pobles [[san|khoisan]] |
− | Durant els sigles [[Sigle XIII|XIII]] i [[Sigle XIV|XIV]], els [[bantu]]s crearen l'Imperi [[Monomotapa]] en este territori conseguint una gran importància, el centre de la qual es trobaven en les ruïnes del [[Gran Zimbaue]]. Quan en l'any [[1607]] el monarca de l'imperi concedix als [[Portugal|portuguesos]] l'explotació del subsol de la zona, ya es trobava en decadència que en un atre temps, gràcies a les seues mines d'[[or]] i al comerç d'[[esclavitut|esclaus]] va arribar a mantindre un comerç casi constant en la costa de l'[[oceà Índic]]. | + | Durant els sigles [[Sigle XIII|XIII]] i [[Sigle XIV|XIV]], els [[bantu]]s crearen l'Imperi [[Monomotapa]] en este territori conseguint una gran importància, el centre de la qual es trobaven en les ruïnes del [[Gran Zimbàbue]]. Quan en l'any [[1607]] el monarca de l'imperi concedix als [[Portugal|portuguesos]] l'explotació del subsol de la zona, ya es trobava en decadència que en un atre temps, gràcies a les seues mines d'[[or]] i al comerç d'[[esclavitut|esclaus]] va arribar a mantindre un comerç casi constant en la costa de l'[[oceà Índic]]. |
| | | |
| A finals del [[sigle XIX]] els [[Regne Unit|anglesos]] dirigits per [[Cecil Rhodes]] escomencen la colonisació de la regió tenint com a objectiu l'explotació de mines. La riquea d'esta terra va atraure a numerosos europeus conseguint que la població blanca dominara el país. En [[1921]] es proclama colònia autònoma de [[Rodèsia del Sur]]. En [[1953]] el [[Regne Unit]], temorós de la majoria negra, crea la [[Federació de Rhodèsia i Nyasalandia]] composta per les dos antigues Rodesies, la del [[Rodèsia del Nort|nort]] i la del [[Rodèsia del Sur|sur]], i [[Nyasalandia]] actual [[Malawi]]. En [[1964]] el [[Regne Unit]] concedix l'independència a [[Rodèsia del Nort]], pero li la denega a la [[Rodèsia del Sur]], a menys que es donen garanties que el govern serà triat per [[sufragi universal]]. Un any despuix el primer ministre [[Ian Smith]] declara unilateralment l'independència de [[Rodèsia del Sur]], promulga una nova constitució i s'adopta el nom de [[República de Rodèsia]]. | | A finals del [[sigle XIX]] els [[Regne Unit|anglesos]] dirigits per [[Cecil Rhodes]] escomencen la colonisació de la regió tenint com a objectiu l'explotació de mines. La riquea d'esta terra va atraure a numerosos europeus conseguint que la població blanca dominara el país. En [[1921]] es proclama colònia autònoma de [[Rodèsia del Sur]]. En [[1953]] el [[Regne Unit]], temorós de la majoria negra, crea la [[Federació de Rhodèsia i Nyasalandia]] composta per les dos antigues Rodesies, la del [[Rodèsia del Nort|nort]] i la del [[Rodèsia del Sur|sur]], i [[Nyasalandia]] actual [[Malawi]]. En [[1964]] el [[Regne Unit]] concedix l'independència a [[Rodèsia del Nort]], pero li la denega a la [[Rodèsia del Sur]], a menys que es donen garanties que el govern serà triat per [[sufragi universal]]. Un any despuix el primer ministre [[Ian Smith]] declara unilateralment l'independència de [[Rodèsia del Sur]], promulga una nova constitució i s'adopta el nom de [[República de Rodèsia]]. |
| | | |
− | En l'any [[1969]] una minoria blanca vota en [[referèndum]] a favor de la república com a forma de govern en una nova constitució. L'any següent es declara República, pero no és reconeguda ni pel [[Regne Unit]] ni per l'[[ONU]]. Poc despuix comencen els conflictes en el país, lo qual acabaria en un sagnant conflicte que durà més d'una década. En [[1979]] s'acorda una treua (Acorts de [[Lancaster House]]) i, despuix d'un any, la majoria negra conseguix votar per primera vegada en unes eleccions, resultant triat primer ministre el bisbe moderat [[Abel Muzorewa]], que bateja al país en el nom de Zimbaue-Rodesia i acorda acceptar una transició provisional en un governador britànic per a poder convocar eleccions l'any següent. | + | En l'any [[1969]] una minoria blanca vota en [[referèndum]] a favor de la república com a forma de govern en una nova constitució. L'any següent es declara República, pero no és reconeguda ni pel [[Regne Unit]] ni per l'[[ONU]]. Poc despuix comencen els conflictes en el país, lo qual acabaria en un sagnant conflicte que durà més d'una década. En [[1979]] s'acorda una treua (Acorts de [[Lancaster House]]) i, despuix d'un any, la majoria negra conseguix votar per primera vegada en unes eleccions, resultant triat primer ministre el bisbe moderat [[Abel Muzorewa]], que bateja al país en el nom de Zimbàbue-Rodesia i acorda acceptar una transició provisional en un governador britànic per a poder convocar eleccions l'any següent. |
| | | |
− | En [[1980]] el país conseguix la seua independència denominant-se República de Zimbaue i les eleccions són guanyades per l'Unió Nacional Africana de Zimbaue, el [[ZANU]]. | + | En [[1980]] el país conseguix la seua independència denominant-se República de Zimbàbue i les eleccions són guanyades per l'Unió Nacional Africana de Zimbàbue, el [[ZANU]]. |
| | | |
| El [[12 d'agost]] de [[1984]] el ZANU procura instaurar un [[Estat Socialiste]] en un [[Unipartidisme|sistema de partit únic]] i dos anys despuix [[Robert Mugabe|Mugabe]] va anunciar mesures per a acabar en els bancs ocupats pels blancs en l'Assamblea. El 2 de decembre de [[1987]] Robert Mugabe és nomenat Primer president eixecutiu del país i serà reelegit en [[març]] de [[1990]]. En l'any [[1991]] la ZANU abandona oficialment els seus ideals socialistes, pero promou una [[reforma agrària]] que permet posar en mans estatals les grans propietats dels blancs. La forma en que s'han realisat les expropiacions a sovint ha segut considerada polèmica, tant per la forma violenta d'ocupar les dites propietats.{{sense referencies}} , com per la manera de distribuir-les i administrar-les una vegada ocupades.{{sense referencies}} Diferents organisacions internacionals, grups independents de drets humans i el [[partit polític]] més gran d'[[Oposició política|oposició]], el [[Moviment pel Canvi Democràtic]] han reclamat contra la falta de transparència i el sistema de readjudicació d'estes terres.{{sin referencias}} | | El [[12 d'agost]] de [[1984]] el ZANU procura instaurar un [[Estat Socialiste]] en un [[Unipartidisme|sistema de partit únic]] i dos anys despuix [[Robert Mugabe|Mugabe]] va anunciar mesures per a acabar en els bancs ocupats pels blancs en l'Assamblea. El 2 de decembre de [[1987]] Robert Mugabe és nomenat Primer president eixecutiu del país i serà reelegit en [[març]] de [[1990]]. En l'any [[1991]] la ZANU abandona oficialment els seus ideals socialistes, pero promou una [[reforma agrària]] que permet posar en mans estatals les grans propietats dels blancs. La forma en que s'han realisat les expropiacions a sovint ha segut considerada polèmica, tant per la forma violenta d'ocupar les dites propietats.{{sense referencies}} , com per la manera de distribuir-les i administrar-les una vegada ocupades.{{sense referencies}} Diferents organisacions internacionals, grups independents de drets humans i el [[partit polític]] més gran d'[[Oposició política|oposició]], el [[Moviment pel Canvi Democràtic]] han reclamat contra la falta de transparència i el sistema de readjudicació d'estes terres.{{sin referencias}} |
| [[Robert Mugabe]] es manté en el poder, des de [[1981]]. En successives eleccions des de l'any [[1996]] el reconte de vots ha sembrat dubtes en sectors opositors, tant interns com externs. El govern de Mugabe ha de fer front a una cada vegada major oposició, donada la crisis econòmica que viu el país. | | [[Robert Mugabe]] es manté en el poder, des de [[1981]]. En successives eleccions des de l'any [[1996]] el reconte de vots ha sembrat dubtes en sectors opositors, tant interns com externs. El govern de Mugabe ha de fer front a una cada vegada major oposició, donada la crisis econòmica que viu el país. |
− | El govern considera que la pressió occidental sobre Mugabe és frut de les creixents relacions econòmiques en [[China]] i a la disputa entre China i [[Estats Units]] per a accedir a les enormes riquees del subsol de Zimbaue.<ref>{{cita web |url=http://www.globalresearch.ca/index.php?context=va&aid=9707 |título= Mugabe'S Biggest Sense |fechaacceso= 2008-08-02|autor= F. William Engdahl|fecha=2008-07-30|editorial=Global Research|idioma= inglés}}</ref> | + | El govern considera que la pressió occidental sobre Mugabe és frut de les creixents relacions econòmiques en [[China]] i a la disputa entre China i [[Estats Units]] per a accedir a les enormes riquees del subsol de Zimbàbue.<ref>{{cita web |url=http://www.globalresearch.ca/index.php?context=va&aid=9707 |título= Mugabe'S Biggest Sense |fechaacceso= 2008-08-02|autor= F. William Engdahl|fecha=2008-07-30|editorial=Global Research|idioma= inglés}}</ref> |
| | | |
| == Govern i política == | | == Govern i política == |
− | Zimbaue és una [[república]] parlamentària. El [[sufragi]] és universal per a tots els majors de 18 anys. El [[president]] és, a la seua vegada, el cap d'Estat i de Govern. El [[parlament]] està format per dos cambres, la més important té 150 bancs, dels quals 120 són triats pels ciutadans, 20 pel president i deu caps tribals. Una atra cambra, una [[cambra alta]], el [[Senat de Zimbaue|Senat]], fon instaurada despuix dels canvis constitucionals de [[2005]].<ref>[http://www.kubatana.net/html/archive/legisl/050916czamd17ac.asp?sector=LEGISL Constitution of Zimbabwe Amendment (No. 17) Act, 2005] NGO Network Alliance Project</ref>
| + | Zimbàbue és una [[república]] parlamentària. El [[sufragi]] és universal per a tots els majors de 18 anys. El [[president]] és, a la seua vegada, el cap d'Estat i de Govern. El [[parlament]] està format per dos cambres, la més important té 150 bancs, dels quals 120 són triats pels ciutadans, 20 pel president i deu caps tribals. Una atra cambra, una [[cambra alta]], el [[Senat de Zimbàbue|Senat]], fon instaurada despuix dels canvis constitucionals de [[2005]].<ref>[http://www.kubatana.net/html/archive/legisl/050916czamd17ac.asp?sector=LEGISL Constitution of Zimbabwe Amendment (No. 17) Act, 2005] NGO Network Alliance Project</ref> |
| | | |
− | El partit de l'actual president [[Robert Mugabe]], [[ZANU-PF|Unió Nacional Africana de Zimbaue-Front Patriòtic]] (ZANU-PF), ha dominat la vida política del país des de la seua independència guanyant sempre les eleccions.<ref>Mugabe, Robert. (2007). Encyclopædia Britannica. ''Encyclopædia Britannica 2007 Ultima't Reference Suite.'' Chicago: Encyclopædia Britannica</ref> En [[1987]] el llavors primer ministre Robert Mugabe reformà la Constitució i es va nomenar President{{citarequerida}}. El ZANU ha vençut en totes les eleccions des de l'independència. Les eleccions de [[1990]] foren nacional i internacionalment criticades per sospitar-se que havien segut trucades, ya que el Zimbabwe Unity Movement, el segon partit en l'oposició d'[[Edgar Tekere]] a soles va obtindre el 16% dels vots.<ref>{{Cita web|url=http://www.newzimbabwe.com/pages/review27.15680.html|título=Tekere says Mugabe 'insecure' in new book |fechaacceso=2008-01-06}}</ref> Les eleccions de [[2002]] es celebraren entre denúncies de manipulació de vots, intimidació i frau.<ref>[http://www.africa.upenn.edu/afrfocus/afrfocus041805.Html Zimbabwe: Election Fraud Report], [[Universitat de Pensilvània]], [[18 d'abril]] de [[2005]]</ref> Les següents eleccions es varen celebrar el [[20 de març]] de [[2008]].<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/7322468.stm Zimbabwe estands 'on a precipice'] [[BBC]], [[31 de març]] [[2008]]</ref> | + | El partit de l'actual president [[Robert Mugabe]], [[ZANU-PF|Unió Nacional Africana de Zimbàbue-Front Patriòtic]] (ZANU-PF), ha dominat la vida política del país des de la seua independència guanyant sempre les eleccions.<ref>Mugabe, Robert. (2007). Encyclopædia Britannica. ''Encyclopædia Britannica 2007 Ultima't Reference Suite.'' Chicago: Encyclopædia Britannica</ref> En [[1987]] el llavors primer ministre Robert Mugabe reformà la Constitució i es va nomenar President{{citarequerida}}. El ZANU ha vençut en totes les eleccions des de l'independència. Les eleccions de [[1990]] foren nacional i internacionalment criticades per sospitar-se que havien segut trucades, ya que el Zimbabwe Unity Movement, el segon partit en l'oposició d'[[Edgar Tekere]] a soles va obtindre el 16% dels vots.<ref>{{Cita web|url=http://www.newzimbabwe.com/pages/review27.15680.html|título=Tekere says Mugabe 'insecure' in new book |fechaacceso=2008-01-06}}</ref> Les eleccions de [[2002]] es celebraren entre denúncies de manipulació de vots, intimidació i frau.<ref>[http://www.africa.upenn.edu/afrfocus/afrfocus041805.Html Zimbabwe: Election Fraud Report], [[Universitat de Pensilvània]], [[18 d'abril]] de [[2005]]</ref> Les següents eleccions es varen celebrar el [[20 de març]] de [[2008]].<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/7322468.stm Zimbabwe estands 'on a precipice'] [[BBC]], [[31 de març]] [[2008]]</ref> |
| | | |
| Tant l'[[Unió Europea]] com [[Estats Units]] han decretat sancions contra el govern de l'actual president, [[Robert Mugabe]] per la violació dels [[drets humans]]. | | Tant l'[[Unió Europea]] com [[Estats Units]] han decretat sancions contra el govern de l'actual president, [[Robert Mugabe]] per la violació dels [[drets humans]]. |
| | | |
| === Organisació territorial === | | === Organisació territorial === |
− | Zimbaue està subdividida en 8 províncies i dos ciutats en ranc provincial:
| + | Zimbàbue està subdividida en 8 províncies i dos ciutats en ranc provincial: |
| {| | | {| |
| | | | | |
Llínea 89: |
Llínea 89: |
| * [[Matabelelandia Septentrional]] | | * [[Matabelelandia Septentrional]] |
| * [[Matabelelandia Meridional]] | | * [[Matabelelandia Meridional]] |
− | * [[Midlands (Zimbaue)|Midlands]]. | + | * [[Midlands (Zimbàbue)|Midlands]]. |
| |} | | |} |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
| | | |
− | [[File:Zi-map-es.svg|250px|thumb|<center>Mapa de Zimbaue</center>]] | + | [[File:Zi-map-es.svg|250px|thumb|<center>Mapa de Zimbàbue</center>]] |
| | | |
− | Zimbaue és un país [[Àfrica|africà]], rodejat per [[Suràfrica]], [[Botsvana]], [[Zàmbia]] i [[Moçambic]]. En la frontera noroest esta el riu [[Zeneze]] a on es troben les [[Cascades Victòria]], que és un destí popular per als turistes. Al sur llimitant en [[Suràfrica]] es troba el riu [[Limpopo]].
| + | Zimbàbue és un país [[Àfrica|africà]], rodejat per [[Suràfrica]], [[Botsvana]], [[Zàmbia]] i [[Moçambic]]. En la frontera noroest esta el riu [[Zeneze]] a on es troben les [[Cascades Victòria]], que és un destí popular per als turistes. Al sur llimitant en [[Suràfrica]] es troba el riu [[Limpopo]]. |
| | | |
| == Ecologia == | | == Ecologia == |
− | El [[bioma]] dominant és la [[sabana]] arborada, en diferents espècies arbòrees segons les zones. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el territori de Zimbaue en set [[Ecorregió|ecorregions]]: | + | El [[bioma]] dominant és la [[sabana]] arborada, en diferents espècies arbòrees segons les zones. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el territori de Zimbàbue en set [[Ecorregió|ecorregions]]: |
| * [[Sabana arborada de tec del Zeneze]] (oest) | | * [[Sabana arborada de tec del Zeneze]] (oest) |
| * [[Sabana arborada del Kalahari]] (oest) | | * [[Sabana arborada del Kalahari]] (oest) |
Llínea 105: |
Llínea 105: |
| * [[Sabana arborada de miombo meridional]] (centre) | | * [[Sabana arborada de miombo meridional]] (centre) |
| * [[Sabana arborada d'Àfrica austral]] (suroest) | | * [[Sabana arborada d'Àfrica austral]] (suroest) |
− | * [[Mosaic montanyés de selva i pradera de Zimbaue oriental]] (est) | + | * [[Mosaic montanyés de selva i pradera de Zimbàbue oriental]] (est) |
| * [[Selva mosaic costera d'Inhambane]] (alguns enclavaments en els contraforts de les montanyes de l'est) | | * [[Selva mosaic costera d'Inhambane]] (alguns enclavaments en els contraforts de les montanyes de l'est) |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | [[File:Key Crops production in Zimbabwe-es.svg|thumb|250px|La producció agrícola de Zimbaue ha disminuït ràpidament en els últims anys.]] | + | [[File:Key Crops production in Zimbabwe-es.svg|thumb|250px|La producció agrícola de Zimbàbue ha disminuït ràpidament en els últims anys.]] |
− | El govern de Zimbaue s'enfronta a una àmplia varietat de difícils problemes en la seua economia. Eixos problemes inclouen una notòria falta de [[divises]], [[hiperinflació]] i escassea de provisions i artículs. La seua participació en la guerra de [[1998]] a [[2002]] en la [[República Democràtica del Congo]], per eixemple, va significar una despesa de centenars de millons de dólars de la seua economia.<ref>[http://www.hrforumzim.com/reports/tort990003/torture990003b.Htm Organised Violence and Torture in Zimbabwe in 1999], 1999, Zimbabwe Human Rights NGO Forum</ref> El molt necessitat soport del [[Fondo Monetari Internacional|FMI]] no va arribar, pel fet que el govern de Zimbaue fracassà en conseguir els objectius presupostaris. La taxa d'[[inflació]] es va incrementar d'un 32% per any en [[1998]] a un 586% al final de [[2005]] i en el major registre del món en una taxa d'inflació d'una estimació oficial en giner de [[2008]] de 100 580.2%, mentres el tipos de canvi baixaren de 24 dólars Zimbauencs per US$ a 85.000 per US$ en la mateixa época. Zimbaue té actualment la taxa d'inflació més alta de tots els països del món. En [[març del 2008]] l'inflació va conseguir el 100.000% i, una taxa de canvi d'un dólar USA per 30.000.000 de dólars zimbauencs. Per tant la població local tendix a comprar els productes essencials en els països veïns de [[Botsvana]], [[Suràfrica]] i [[Zàmbia]]. | + | El govern de Zimbàbue s'enfronta a una àmplia varietat de difícils problemes en la seua economia. Eixos problemes inclouen una notòria falta de [[divises]], [[hiperinflació]] i escassea de provisions i artículs. La seua participació en la guerra de [[1998]] a [[2002]] en la [[República Democràtica del Congo]], per eixemple, va significar una despesa de centenars de millons de dólars de la seua economia.<ref>[http://www.hrforumzim.com/reports/tort990003/torture990003b.Htm Organised Violence and Torture in Zimbabwe in 1999], 1999, Zimbabwe Human Rights NGO Forum</ref> El molt necessitat soport del [[Fondo Monetari Internacional|FMI]] no va arribar, pel fet que el govern de Zimbàbue fracassà en conseguir els objectius presupostaris. La taxa d'[[inflació]] es va incrementar d'un 32% per any en [[1998]] a un 586% al final de [[2005]] i en el major registre del món en una taxa d'inflació d'una estimació oficial en giner de [[2008]] de 100 580.2%, mentres el tipos de canvi baixaren de 24 dólars Zimbàbuencs per US$ a 85.000 per US$ en la mateixa época. Zimbàbue té actualment la taxa d'inflació més alta de tots els països del món. En [[març del 2008]] l'inflació va conseguir el 100.000% i, una taxa de canvi d'un dólar USA per 30.000.000 de dólars zimbauencs. Per tant la població local tendix a comprar els productes essencials en els països veïns de [[Botsvana]], [[Suràfrica]] i [[Zàmbia]]. |
| | | |
| [[File:2010 market Harare Zimbabwe 5866074969.jpg|thumb|250px|Mercat tradicional]] | | [[File:2010 market Harare Zimbabwe 5866074969.jpg|thumb|250px|Mercat tradicional]] |
| | | |
− | Les exportacions agrícoles, minerals i el turisme constituïxen la principal via d'entrada de divises estrangeres.<ref>[http://infoexport.gc.ca/ie-en/DisplayDocument.jsp?did=1589 Country Profile - Zimbabwe], Foreign Affairs and International Trade Canadà: “Since the country is well endowed with natural resources Such as minerals, arable land and wildlife, many opportunities vaig embolicar in resource-based activities Such as mining, agriculture and tourism, and their downstream industrial activities.”</ref> Zimbaue és el país que manté la relació comercial més important en [[Suràfrica]] en el continent africà.<ref>[http://www.africanews.com/site/list_messages/12598 Zimbabwe-South Àfrica economic relations Since 2000], Àfrica News, [[2007]]-[[31 d'octubre|10-31]], consultat el [[2007]]-[[3 de diciembre|12-03]]: "Zimbabwe remains South Africa's most important trading partner in Àfrica"</ref> La dinàmica decadent de l'economia nacional ha segut atribuïda, principalment, a la mala gestió, a la corrupció del govern de Mugabe i a l'expropiació de les terres de més de 4000 grangers blancs durant la controvertida redistribució de la terra de l'any [[2000]].<ref>[http://archives.cnn.com/2000/WORLD/africa/04/18/zimbabwe.land.03/ Zimbabwe president Mugabe labels White farmers 'enemies'], [[CN]], [[18 d'abril]] de [[2000]]</ref><ref>Robinson, Simon. [http://www.Estafe.Com/estafe/printout/0,8816,203620,00.Html a Tale of Two Countries], [[Estafe Magazín]], [[18 de febrer]] de [[2002]]</ref><ref>[http://www.usatoday.com/news/world/2002/06/25/zimbabwe.Htm Zimbabwe forbids White farmers to harvest], [[USA Today]], [[24 de juny]] de [[2002]]</ref><ref>[http://news.Bbc.Co.uk/2/hi/Àfrica/2192947.stm White farmers under siege in Zimbabwe], [[BBC]], [[15 d'agost]] de [[2002]]</ref> Des del principi d'esta redistribució les exportacions agrícoles, i especialment el [[tabac]], han decaigut de manera notòria{{citarequerida}}. La ''Zimbabwe Conservation Task Force'' publicà un informe en juny de [[2007]] que estimava la mort d'un 60% de la [[biosfera]] salvage del país des de [[2000]]. L'informe també advertix que la pèrdua de vida junt en la deforestació salvage és potencialment perillosa per a l'indústria turística.<ref>Nick Wadhams, [http://news.nationalgeographic.com/news/2007/08/070801-zimbabwe-animals.Html Zimbabwe'S Wildlife Decimated by Economic Crisis], Nairobi: National Geographic News, [[1 d'agost]] de [[2007]]. Consultat el [[5 d'agost]] de [[2007]]</ref> | + | Les exportacions agrícoles, minerals i el turisme constituïxen la principal via d'entrada de divises estrangeres.<ref>[http://infoexport.gc.ca/ie-en/DisplayDocument.jsp?did=1589 Country Profile - Zimbabwe], Foreign Affairs and International Trade Canadà: “Since the country is well endowed with natural resources Such as minerals, arable land and wildlife, many opportunities vaig embolicar in resource-based activities Such as mining, agriculture and tourism, and their downstream industrial activities.”</ref> Zimbàbue és el país que manté la relació comercial més important en [[Suràfrica]] en el continent africà.<ref>[http://www.africanews.com/site/list_messages/12598 Zimbabwe-South Àfrica economic relations Since 2000], Àfrica News, [[2007]]-[[31 d'octubre|10-31]], consultat el [[2007]]-[[3 de diciembre|12-03]]: "Zimbabwe remains South Africa's most important trading partner in Àfrica"</ref> La dinàmica decadent de l'economia nacional ha segut atribuïda, principalment, a la mala gestió, a la corrupció del govern de Mugabe i a l'expropiació de les terres de més de 4000 grangers blancs durant la controvertida redistribució de la terra de l'any [[2000]].<ref>[http://archives.cnn.com/2000/WORLD/africa/04/18/zimbabwe.land.03/ Zimbabwe president Mugabe labels White farmers 'enemies'], [[CN]], [[18 d'abril]] de [[2000]]</ref><ref>Robinson, Simon. [http://www.Estafe.Com/estafe/printout/0,8816,203620,00.Html a Tale of Two Countries], [[Estafe Magazín]], [[18 de febrer]] de [[2002]]</ref><ref>[http://www.usatoday.com/news/world/2002/06/25/zimbabwe.Htm Zimbabwe forbids White farmers to harvest], [[USA Today]], [[24 de juny]] de [[2002]]</ref><ref>[http://news.Bbc.Co.uk/2/hi/Àfrica/2192947.stm White farmers under siege in Zimbabwe], [[BBC]], [[15 d'agost]] de [[2002]]</ref> Des del principi d'esta redistribució les exportacions agrícoles, i especialment el [[tabac]], han decaigut de manera notòria{{citarequerida}}. La ''Zimbabwe Conservation Task Force'' publicà un informe en juny de [[2007]] que estimava la mort d'un 60% de la [[biosfera]] salvage del país des de [[2000]]. L'informe també advertix que la pèrdua de vida junt en la deforestació salvage és potencialment perillosa per a l'indústria turística.<ref>Nick Wadhams, [http://news.nationalgeographic.com/news/2007/08/070801-zimbabwe-animals.Html Zimbabwe'S Wildlife Decimated by Economic Crisis], Nairobi: National Geographic News, [[1 d'agost]] de [[2007]]. Consultat el [[5 d'agost]] de [[2007]]</ref> |
| | | |
− | En l'any [[2005]], el govern, motivat pel governador del Banc Central [[Gideon Gono]], escomençà a sugerir la possibilitat que els grangers blancs podien tornar al país. Encara quedaven entre 400 i 500 en l'interior, pero la major part de la terra que fon confiscada ya no era productiva.<ref>Meldrum, Andrew, [http://www.guardian.co.uk/world/2005/may/21/zimbabwe.andrewmeldrum As country heads for disaster, Zimbabwe calls for return of White farmers], [[The Guardià]], [[21 de maig]] de [[2005]]</ref> En giner de [[2007]] el Govern va permetre inclús a alguns grangers firmar contractes d'arrendament a llarc determini.<ref>Timberg, Craig, [http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/01/05/AR2007010501746_pf.Html White Farmers Given Leases In Zimbabwe], [[The Washington Post]], [[6 de giner]] de [[2007]]</ref> No obstant, més avant tornà a fer marcha arrere i va amenaçar d'empresonar a tots els grangers blancs que seguiren en Zimbaue.<ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/02/05/AR2007020501262_pf.Html Zimbabwe Threatens White Farmers], [[The Washington Post]], [[5 de febrer]] de [[2007]]</ref><ref>Chinaka, Cris, [http://www.Reuters.Com/article/worldNews/idUSL0839141020070808 Zimbabwe threatens White farmers on evictions], [[Reuters]], [[8 d'agost]] de [[2007]]</ref> | + | En l'any [[2005]], el govern, motivat pel governador del Banc Central [[Gideon Gono]], escomençà a sugerir la possibilitat que els grangers blancs podien tornar al país. Encara quedaven entre 400 i 500 en l'interior, pero la major part de la terra que fon confiscada ya no era productiva.<ref>Meldrum, Andrew, [http://www.guardian.co.uk/world/2005/may/21/zimbabwe.andrewmeldrum As country heads for disaster, Zimbabwe calls for return of White farmers], [[The Guardià]], [[21 de maig]] de [[2005]]</ref> En giner de [[2007]] el Govern va permetre inclús a alguns grangers firmar contractes d'arrendament a llarc determini.<ref>Timberg, Craig, [http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/01/05/AR2007010501746_pf.Html White Farmers Given Leases In Zimbabwe], [[The Washington Post]], [[6 de giner]] de [[2007]]</ref> No obstant, més avant tornà a fer marcha arrere i va amenaçar d'empresonar a tots els grangers blancs que seguiren en Zimbàbue.<ref>[http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/02/05/AR2007020501262_pf.Html Zimbabwe Threatens White Farmers], [[The Washington Post]], [[5 de febrer]] de [[2007]]</ref><ref>Chinaka, Cris, [http://www.Reuters.Com/article/worldNews/idUSL0839141020070808 Zimbabwe threatens White farmers on evictions], [[Reuters]], [[8 d'agost]] de [[2007]]</ref> |
| | | |
| En agost de [[2006]] es posà en circulació un dólar zimbuenc nou equivalent a 1000 dels antics. Segons el canvi oficial, la taxa de canvi va caure dels 24 dólars antics per [[dólar nortamericà]] en [[1998]] a 250 000 dólars antics o 250 nous per dólar nortamericà<ref>[http://www.rbz.Co.zw/ Reserve Bank of Zimbabwe]</ref> o en el mercat paralel, a 120 000 000 dólars antics per dólar nortamericà en juny de [[2007]].<ref>[http://www.zimbabwesituation.com/jun16a_2007.html#Z6 Coup 'plot' feeds Zimbabwe political tensió], The Zimbabwe Situation</ref> | | En agost de [[2006]] es posà en circulació un dólar zimbuenc nou equivalent a 1000 dels antics. Segons el canvi oficial, la taxa de canvi va caure dels 24 dólars antics per [[dólar nortamericà]] en [[1998]] a 250 000 dólars antics o 250 nous per dólar nortamericà<ref>[http://www.rbz.Co.zw/ Reserve Bank of Zimbabwe]</ref> o en el mercat paralel, a 120 000 000 dólars antics per dólar nortamericà en juny de [[2007]].<ref>[http://www.zimbabwesituation.com/jun16a_2007.html#Z6 Coup 'plot' feeds Zimbabwe political tensió], The Zimbabwe Situation</ref> |
| | | |
− | En [[juliol]] de [[2008]] el Banc Central de Zimbaue va posar en circulació un billet de 1.000 millons de dólars zimbauencs per a agilisar l'us de diners en metàlic. No obstant, este nou billet té aproximadament el valor d'un dólar nort-americà. Per tant, apenes servix per a comprar una barra de [[pa]] o quatre [[taronja|taronges]].<ref>{{cita web|url=http://edition.Cn.com/2008/WORLD/Àfrica/07/19/Zimbabwe.banknotes/index.html|título= Zimbabwe introduïxes $100 billion banknotes|autor=CNN}}</ref> | + | En [[juliol]] de [[2008]] el Banc Central de Zimbàbue va posar en circulació un billet de 1.000 millons de dólars zimbauencs per a agilisar l'us de diners en metàlic. No obstant, este nou billet té aproximadament el valor d'un dólar nort-americà. Per tant, apenes servix per a comprar una barra de [[pa]] o quatre [[taronja|taronges]].<ref>{{cita web|url=http://edition.Cn.com/2008/WORLD/Àfrica/07/19/Zimbabwe.banknotes/index.html|título= Zimbabwe introduïxes $100 billion banknotes|autor=CNN}}</ref> |
| | | |
| <!--The impact of [[land reform in Zimbabwe]] has badly damaged the ability of the commercial farming sector to gain foreign exchange. [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/zi.html]--> | | <!--The impact of [[land reform in Zimbabwe]] has badly damaged the ability of the commercial farming sector to gain foreign exchange. [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/zi.html]--> |
− | L'economia de Zimbaue està en situació crítica. Tradicionalment ha estat basada en l'[[agricultura]] encara que la mineria és molt important, sent un dels principals productors de [[crom]]. | + | L'economia de Zimbàbue està en situació crítica. Tradicionalment ha estat basada en l'[[agricultura]] encara que la mineria és molt important, sent un dels principals productors de [[crom]]. |
| | | |
| == Demografia == | | == Demografia == |
− | Segons les estimacions per al [[2007]], Zimbaue conta en una població de 12.311.143 habitants, en una piràmide poblacional composta per 37,2% entre 0 i 14 anys, 59,3% entre 15 i 64 anys i 3,5% de 65 anys i més. | + | Segons les estimacions per al [[2007]], Zimbàbue conta en una població de 12.311.143 habitants, en una piràmide poblacional composta per 37,2% entre 0 i 14 anys, 59,3% entre 15 i 64 anys i 3,5% de 65 anys i més. |
| | | |
| La majoria de la població és negra (98,8%), entre els que es distinguixen els [[Shona]]s (80 - 85%) i els [[Ndebele]] (8 - 10%). S'estima que prop d'un milló de Ndebeles poden haver deixat el país entre 2000 i 2005, emigrant cap a [[Suràfrica]] a la busca d'una milloria econòmica. Els mestiços i asiàtics conseguixen el 1% de la població, mentres que els blancs conformen l'atre 0,2% restant (en 1975 eren uns 275.000, el 4,5% de la població). | | La majoria de la població és negra (98,8%), entre els que es distinguixen els [[Shona]]s (80 - 85%) i els [[Ndebele]] (8 - 10%). S'estima que prop d'un milló de Ndebeles poden haver deixat el país entre 2000 i 2005, emigrant cap a [[Suràfrica]] a la busca d'una milloria econòmica. Els mestiços i asiàtics conseguixen el 1% de la població, mentres que els blancs conformen l'atre 0,2% restant (en 1975 eren uns 275.000, el 4,5% de la població). |
Llínea 136: |
Llínea 136: |
| El 80% de la població és sincretista, mescla de [[cristianisme]] i creences indígenes. El 24% és cristiana, el 13% a soles creences indígenes i el restant un 1% són [[Islam|musulmanes]]. | | El 80% de la població és sincretista, mescla de [[cristianisme]] i creences indígenes. El 24% és cristiana, el 13% a soles creences indígenes i el restant un 1% són [[Islam|musulmanes]]. |
| | | |
− | L'[[esperança de vida]] és de 39 anys. La [[taxa de natalitat]] és de 3.08. El 90.7% de la població està [[alfabetisada]], sent est índex un dels més alts d'[[Àfrica]]. Des del [[2000]] la taxa d'alfabetisació de Zimbaue ya era alta, sent esta d'un 90,2 % en eixe any. | + | L'[[esperança de vida]] és de 39 anys. La [[taxa de natalitat]] és de 3.08. El 90.7% de la població està [[alfabetisada]], sent est índex un dels més alts d'[[Àfrica]]. Des del [[2000]] la taxa d'alfabetisació de Zimbàbue ya era alta, sent esta d'un 90,2 % en eixe any. |
| | | |
| == Cultura == | | == Cultura == |
− | [[File:Tower, Great Zimbabwe1.jpg|thumb|200px|Ruïnes de pedres de Gran Zimbaue]] | + | [[File:Tower, Great Zimbabwe1.jpg|thumb|200px|Ruïnes de pedres de Gran Zimbàbue]] |
− | Zimbaue és un dels països africans en que la cultura occidental té més rellevància, no obstant és en les zones rurals a on les tradicions africanes com la [[poligàmia]] continuen tenint presència.
| + | Zimbàbue és un dels països africans en que la cultura occidental té més rellevància, no obstant és en les zones rurals a on les tradicions africanes com la [[poligàmia]] continuen tenint presència. |
| | | |
| Els [[artiste]]s són molt apreciats en les societat zimbauenca i molts d'ells viuen en el seu propi país de la seua activitat artística a diferència de lo que passa en atres països africans, els artistes dels qual es veuen a sovint obligats a anar a [[Europa]]. Esta valoració de l'[[art]] s'observa fins en l'últim poble en la realisació de [[ceràmica]] i cistelleria. De les arts tradicionals són de destacar els treballs de cantereria, cistelleria, teles pintades, joyeria i talles de fusta. | | Els [[artiste]]s són molt apreciats en les societat zimbauenca i molts d'ells viuen en el seu propi país de la seua activitat artística a diferència de lo que passa en atres països africans, els artistes dels qual es veuen a sovint obligats a anar a [[Europa]]. Esta valoració de l'[[art]] s'observa fins en l'últim poble en la realisació de [[ceràmica]] i cistelleria. De les arts tradicionals són de destacar els treballs de cantereria, cistelleria, teles pintades, joyeria i talles de fusta. |
| La música sempre ha segut una part important de la seua vida cultural. Les [[llegenda|llegendes]] africanes són cantades en cors en la participació del públic, i els acontenyiments socials se celebren sempre en l'acompanyament de les seues cançons particulars. Els instruments musicals tradicionals inclouen la marimba, un [[xilòfon]] de fusta i la mbira, també conegut com a piano del dit polze i mujejeje (campanetes de pedra) és un atre [[instrument de percussió]]. [[Harare]], l'antiga Salisbury, és un dels grans centres musicals d'Àfrica que atraïa en un atre temps a molts dels músics exiliats de [[Suràfrica]]. Les composicions inspirades en la Chimurenga o guerres d'independència també són molt populars. | | La música sempre ha segut una part important de la seua vida cultural. Les [[llegenda|llegendes]] africanes són cantades en cors en la participació del públic, i els acontenyiments socials se celebren sempre en l'acompanyament de les seues cançons particulars. Els instruments musicals tradicionals inclouen la marimba, un [[xilòfon]] de fusta i la mbira, també conegut com a piano del dit polze i mujejeje (campanetes de pedra) és un atre [[instrument de percussió]]. [[Harare]], l'antiga Salisbury, és un dels grans centres musicals d'Àfrica que atraïa en un atre temps a molts dels músics exiliats de [[Suràfrica]]. Les composicions inspirades en la Chimurenga o guerres d'independència també són molt populars. |
| | | |
− | En el país es pot trobar una de les escasses grans construccions antigues fetes per natius en l'Àfrica negra, es tracta de la ciutadella del [[Gran Zimbaue]] que dona nom al país. | + | En el país es pot trobar una de les escasses grans construccions antigues fetes per natius en l'Àfrica negra, es tracta de la ciutadella del [[Gran Zimbàbue]] que dona nom al país. |
| | | |
| | | |
Llínea 220: |
Llínea 220: |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | * [http://www.gta.gov.zw/ Govern de Zimbaue] (en [[idioma anglés|anglés]]) | + | * [http://www.gta.gov.zw/ Govern de Zimbàbue] (en [[idioma anglés|anglés]]) |
− | * [http://www.parlzim.Gov.zw/ Parlament de Zimbaue] (en [[idioma anglés|anglés]]) | + | * [http://www.parlzim.Gov.zw/ Parlament de Zimbàbue] (en [[idioma anglés|anglés]]) |
− | * [http://www.zimbabwetourism.co.zw/ Lloc oficial de turisme de Zimbaue] (en [[idioma anglés|anglés]]) | + | * [http://www.zimbabwetourism.co.zw/ Lloc oficial de turisme de Zimbàbue] (en [[idioma anglés|anglés]]) |
| * [http://www.mdczimbabwe.Org/ Lloc de la plataforma d'oposició a Mugabe] (en [[idioma anglés|anglés]]) | | * [http://www.mdczimbabwe.Org/ Lloc de la plataforma d'oposició a Mugabe] (en [[idioma anglés|anglés]]) |
| * [http://www.gees.org/articulo/4034/ GEES- ''Camí de perdició. El 'desarollo sostenible' de Robert Mugabe'', per Santiago Tasó] | | * [http://www.gees.org/articulo/4034/ GEES- ''Camí de perdició. El 'desarollo sostenible' de Robert Mugabe'', per Santiago Tasó] |