Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  17:32 14 oct 2022
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
'''Logronyo''' (''Logroño'' en [[Idioma castellà|castellà]]) és una ciutat i la capital de la comunitat autònoma de [[La Rioja]], situada en el nort de la [[Península Ibèrica]].  
 
'''Logronyo''' (''Logroño'' en [[Idioma castellà|castellà]]) és una ciutat i la capital de la comunitat autònoma de [[La Rioja]], situada en el nort de la [[Península Ibèrica]].  
   −
Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 150.808 habitants. És la localitat de major població, de la Rioja, concentrant casi la mitat del total, aixina com el seu centre econòmic, cultural i de servicis.
+
Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 150.808 habitants. És la localitat de major població, de la Rioja, concentrant casi la mitat del total, aixina com el seu centre econòmic, cultural i de servicis.
    
Sent atravessada en la seua part nort pel [[riu Ebre]], Logronyo ha segut històricament un lloc de pas i creuament de camins, tals com el [[Camí de Santiago]], i de fronteres, disputada entre els antics regnes hispans de la [[Península Ibèrica]] durant l'[[Edat Mija]]. En l'últim sigle, la ciutat ha experimentat un creiximent demogràfic llent pero significatiu respecte a les poblacions propenques, provocat principalment pels moviments migratoris des d'atres comarques de la província. Va ser en l'any [[1997]] la primera Ciutat Comercial d'Espanya, aixina com la primera Capital Gastronòmica Espanyola en l'any [[2012]] i també Ciutat Europea del Deport en [[2014]].
 
Sent atravessada en la seua part nort pel [[riu Ebre]], Logronyo ha segut històricament un lloc de pas i creuament de camins, tals com el [[Camí de Santiago]], i de fronteres, disputada entre els antics regnes hispans de la [[Península Ibèrica]] durant l'[[Edat Mija]]. En l'últim sigle, la ciutat ha experimentat un creiximent demogràfic llent pero significatiu respecte a les poblacions propenques, provocat principalment pels moviments migratoris des d'atres comarques de la província. Va ser en l'any [[1997]] la primera Ciutat Comercial d'Espanya, aixina com la primera Capital Gastronòmica Espanyola en l'any [[2012]] i també Ciutat Europea del Deport en [[2014]].
124 373

edicions

Menú de navegació