Canvis

[[Archiu:Los poetas contemporáneos.jpg|thumb|400px|''[[Els poetes contemporàneus]]'' (1846), de [[Antonio María Esquivel]]. En ell va retratar a numerosos lliterats que varen constituir la *pléyade del Romanticisme espanyol, junt en polítics, pintors, músics, actors i intelectuals. Apareixen [[Antonio Ferrer del Río]] (1814-1872), [[Juan Eugenio Hartzenbusch]] (1806-1880), [[Juan Nicasio Gallego]] (1777-1853), [[Antonio Gil y Zárate]] (1793-1861), [[Tomás Rodríguez Rubí]] (1817-1890), [[Isidoro Gil y Baus]] (1814-1866), [[Cayetano Rosell y López]] (1817-1883), [[Antonio Flores (escritor)|Antonio Flores]] (1818-1866), [[Manuel Bretón de los Herreros]] (1796-1873), [[Francisco González Elipe]], [[Patricio de la Escosura]] (1807-1878), [[José María Queipo de Llano]], comte de Toreno (1786-1843), [[Antonio Ros de Olano]] (1808-1887), [[Joaquín Francisco Pacheco]] (1808-1865), [[Mariano Roca de Togores]] (1812-1889), [[Juan González de la Pezuela]] (1809-1906), [[Duque de Rivas|Ángel de Saavedra, duque de Rivas]] (1791-1865), [[Gabino Tejado]] (1819-1891), [[Francisco Javier de Burgos]] (1778-1848), [[José Amador de los Ríos]] (1818-1878), [[Francisco Martínez de la Rosa]] (1787-1862), [[Luis Valladares y Garriga]], [[Carlos García Doncel]], [[José Zorrilla]] (1817-1893), [[José Güell y Renté]] (1818-1884), [[José Fernández de la Vega (escritor)|José Fernández de la Vega]], [[Ventura de la Vega]] (1807-1865), [[Luis de Olona]] (1823-1863), [[Antonio María Esquivel]], [[Julián Romea]] (1818-1863), [[Manuel José Quintana]] (1772-1857), [[José de Espronceda]] (1808-1842), [[José María Díaz]] (1813-1888), [[Ramón de Campoamor]] (1817-1901), [[Manuel Cañete]] (1822-1891), [[Pedro de Madrazo y Kuntz]] (1816-1898), [[Aureliano Fernández-Guerra]] (1816-1891), [[Ramón de Mesonero Romanos]] (1803-1882), [[Cándido Nocedal]] (1821-1885), [[Gregorio Romero Larrañaga]] (1814-1872), [[Bernardino Fernández de Velasco (1783-1851)|Bernardino Fernández de Velasco y Benavides]], [[duque de Frías]] (1783-1851), [[Eusebio Asquerino]] (h.1822-1892), [[Manuel Juan Diana]] (1814-1881) y [[Agustín Durán]] (1793-1862).]]

[[Archiu:Los poetas contemporáneos.jpg|thumb|400px|''[[Els poetes contemporàneus]]'' (1846), de [[Antonio María Esquivel]]. En ell va retratar a numerosos lliterats que varen constituir la pléyade del Romanticisme espanyol, junt en polítics, pintors, músics, actors i intelectuals. Apareixen [[Antonio Ferrer del Río]] (1814-1872), [[Juan Eugenio Hartzenbusch]] (1806-1880), [[Juan Nicasio Gallego]] (1777-1853), [[Antonio Gil y Zárate]] (1793-1861), [[Tomás Rodríguez Rubí]] (1817-1890), [[Isidoro Gil y Baus]] (1814-1866), [[Cayetano Rosell y López]] (1817-1883), [[Antonio Flores (escritor)|Antonio Flores]] (1818-1866), [[Manuel Bretón de los Herreros]] (1796-1873), [[Francisco González Elipe]], [[Patricio de la Escosura]] (1807-1878), [[José María Queipo de Llano]], comte de Toreno (1786-1843), [[Antonio Ros de Olano]] (1808-1887), [[Joaquín Francisco Pacheco]] (1808-1865), [[Mariano Roca de Togores]] (1812-1889), [[Juan González de la Pezuela]] (1809-1906), [[Duque de Rivas|Ángel de Saavedra, duque de Rivas]] (1791-1865), [[Gabino Tejado]] (1819-1891), [[Francisco Javier de Burgos]] (1778-1848), [[José Amador de los Ríos]] (1818-1878), [[Francisco Martínez de la Rosa]] (1787-1862), [[Luis Valladares y Garriga]], [[Carlos García Doncel]], [[José Zorrilla]] (1817-1893), [[José Güell y Renté]] (1818-1884), [[José Fernández de la Vega (escritor)|José Fernández de la Vega]], [[Ventura de la Vega]] (1807-1865), [[Luis de Olona]] (1823-1863), [[Antonio María Esquivel]], [[Julián Romea]] (1818-1863), [[Manuel José Quintana]] (1772-1857), [[José de Espronceda]] (1808-1842), [[José María Díaz]] (1813-1888), [[Ramón de Campoamor]] (1817-1901), [[Manuel Cañete]] (1822-1891), [[Pedro de Madrazo y Kuntz]] (1816-1898), [[Aureliano Fernández-Guerra]] (1816-1891), [[Ramón de Mesonero Romanos]] (1803-1882), [[Cándido Nocedal]] (1821-1885), [[Gregorio Romero Larrañaga]] (1814-1872), [[Bernardino Fernández de Velasco (1783-1851)|Bernardino Fernández de Velasco y Benavides]], [[duque de Frías]] (1783-1851), [[Eusebio Asquerino]] (h.1822-1892), [[Manuel Juan Diana]] (1814-1881) y [[Agustín Durán]] (1793-1862).]]

El '''[[Romanticisme]]''' és un moviment revolucionari en tots els àmbits vitals que, en les arts, trenca en els esquemes establits en el [[Neoclassicisme]], defenent la fantasia, l'imaginació i les forces irracionals de l'esperit. El Neoclassicisme encara perdura en alguns autors, pero molts, que es varen iniciar en la postura neoclasicista, es varen convertir àvidament al Romanticisme, com el [[Duc de Rivas]] o [[José d'Espronceda]]. Uns atres, no obstant, varen anar des dels seus inicis romàntics convençuts.

El '''[[Romanticisme]]''' és un moviment revolucionari en tots els àmbits vitals que, en les arts, trenca en els esquemes establits en el [[Neoclassicisme]], defenent la fantasia, l'imaginació i les forces irracionals de l'esperit. El Neoclassicisme encara perdura en alguns autors, pero molts, que es varen iniciar en la postura neoclasicista, es varen convertir àvidament al Romanticisme, com el [[Duc de Rivas]] o [[José d'Espronceda]]. Uns atres, no obstant, varen anar des dels seus inicis romàntics convençuts.

El Romanticisme en [[Espanya]] fon tardà i breu, més intens, puix la segona mitat del sigle XIX ho acapara el [[Lliteratura espanyola del Realisme|Realisme]], de característiques antagòniques a la lliteratura romàntica.

El Romanticisme en [[Espanya]] fon tardà i breu, més intens, puix la segona mitat del sigle XIX ho acapara el [[Lliteratura espanyola del Realisme|Realisme]], de característiques antagòniques a la lliteratura romàntica.