38 707
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 21:
Llínea 21: + + + + + + + + + + + + +
→Papa Aleixandre VI
=== Papa Aleixandre VI ===
=== Papa Aleixandre VI ===
La mort d'Inocencio VIII, el [[25 de juliol]] de [[1492]], va deixar vacant el tro de Sant Pedro i entre els vintitrés cardenals que constituïen el Colege Cardenalicio, només uns pocs eren els que podien considerar-se mereixedors d'eixe privilegi: el milanés Ascanio Sforza, el genovés Lorenzo Cibo, nebot del difunt, el napolità Giuliano della Rovere, i el valencià Rodrigo Borgia, 15 eren sense dubte els quatre més sòlits candidats a ser el nou papa, encara que, al no ser italià, les possibilitats de Rodrigo Borgia eren escasses. Per a obtindre el pontificat, algun dels candidats devia obtindre el vot de dos terços del colege cardenalicio, és dir, que sent estos vintitrés, el nou papa devia contar en a lo manco setze vots al seu favor, per a ser reconegut com a tal.
De tots els aspirants, Rodrigo Borgia resulta guanyador del pontificat per un escàs marge en la requerida majoria de dos terços, assegurat pel seu propi vot, per lo que, entre rumors i acusacions de simonia i soborns per a obtindre la corona papal, és proclamat papa en el matí de l'11 d'agost de 1492, baixe el nom d'Alejandro VI.
Provablement fon decisiu el respal de l'influent cardenal Ascanio Sforza, qui era un dels candidats per al solio pontifici, pero que no gojava del respal majoritari del Colege cardenalicio, per lo que, Sforza s'hauria interessat en conseguir el segon lloc més important dins de la jerarquia eclesiàstica, el mateix lloc que fins a llavors Borgia havia estat eixercint des de feya décades, la vicecancillería de Roma. D'esta manera, Ascanio Sforza hauria donat el seu respal a Rodrigo Borgia i, aixina, un dels quatre candidats eixia del grup d'aspirants, transferint-li a Borgia els vots dels seus aliats, que varen ser els necessaris per a la seua elecció.
En l'objectiu d'enfortir la posició de la família, Alejandro VI va decidir ràpidament prendre disposicions. Va nomenar al seu fill Juan, duc de Gandia, Confaloniero de l'Iglésia i Capità General de l'Iglésia, en la finalitat d'assegurar el domini militar de Roma. Ademés va prendre accions per a prometre a la seua filla Lucrezia Borgia en matrimoni, en un convenient enllaç en Juan Sforza, senyor de Pésaro, en el qual conseguia aliar-se en una de les famílies més poderoses d'Itàlia, els Sforza, assegurant una aliança territorial que permetria l'absolut control sobre l'Itàlia central.
Una atra de les seues accions per a donar més solidea al seu papat va ser l'aument de tamany del colege cardenalici, al que se sumarien un total de tretze nous cardenals, tots aliats i familiars de Borgia i entre els quals es trobava el seu propi fill, César Borgia, qui fins a llavors havia eixercit com a arquebisbe de Valéncia. En això, el total de cardenals s'elevava a 36 persones, dels quals, més de la mitat li eren fidels a ell. Ademés, en esta maniobra pretenia assegurar la seua successió en el papat, provablement aspirant a que el seu fill, César Borgia, algun dia fora electe per aquell grup de cardenals lleals com a nou papa.
Alejandro VI era conegut també pel seu patrocini i afició a les arts. Va demanar a Pinturicchio pintar un conjunt d'habitacions en el Palau Apostòlic en el Vaticà, que hui es coneixen com els Apartaments Borgia.
Ademés de les arts, també va encorajar el desenroll de l'educació. En l'any [[1495]], va emetre una bula papal a petició de William Elphinstone, bisbe d'Aberdeen, i el rei Jaime IV d'Escòcia aprovant la creació de l'Universitat d'Aberdeen. A petició de l'arquebisbe de Valéncia Pedro Luis de Borja Llançol de Romaní, expedix la bula de creació de l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1501]] i el rei Fernando II d'Aragó autorisa la fundació en [[1502]].
=== Mort ===
=== Mort ===